Sevasti Qiriazi
Sevasti Qiriazi (també coneguda com a Sevasti Qiriazi-Dako), Bitola, 24 de febrer de 1871 - Tirana, 30 d'agost de 1949, va ser una mestra i activista albanesa, pionera de l'educació femenina albanesa.[1]
_portrait.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1871 Bitola (Macedònia del Nord) |
| Mort | 30 agost 1949 (77/78 anys) Tirana (Albània) |
| Formació | Robert College |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Família | |
| Cònjuge | Kristo Dako |
| Germans | Gjerasim Qiriazi Gjergj Qiriazi Parashqevi Qiriazi |
Signatura .svg){kind=small} | |
Biografia
modificaSevasti era membre de la família patriòtica Qiriazi (Kyrias), de Monastir, avui Macedònia del Nord.[2][3] L'escriptor i editor albanès Naim Frashëri va facilitar que Sevasti estudiés en el Robert College de Constantinoble, una escola americana, cosa que li va permetre assolir el seu propòsit: formar-se per ajudar en l'educació de les dones albaneses. Va ser la primera dona albanesa a estudiar en la institució estatunidenca, i hi acabà la formació al juny de 1891. En tornar a l'otomana Albània, va contribuir en la primera reobertura de l'escola albanesa a Korçë el 1891, juntament amb el seu germà, el predicador protestant Gjerasim Qiriazi.[4][5]
L'escola encara es coneixia amb el nom de la família Qiriazi (Kyrias) fins i tot després de la Primera Guerra Mundial. Totes dues germanes Qiriazi van participar al Congrés d'Elbasan i Manastir, amb l'objectiu d'organitzar la creació de llibres de text escolars. Va publicar una gramàtica per a les escoles primàries (Bitola, 1912) i va editar un llibre d'història com a llibre de text.[2][4][6]
L'any 1914, pels conflictes amb Grècia, es va haver de traslladar a Romania i d'allí va emigrar als Estats Units juntament amb el seu marit, Christo Anastas Dako, periodista, escriptor i polític, i la seva germana Parashqevi. Allà va col·laborar amb el periòdic quinzenal Morning Star. Christo Anastas Dako aviat obriria la primera escola als Estats Units.[2][4][6]
.jpg)
Sevasti Qiriazi va tornar a Albània a principis de la dècada de 1920, per fundar i més endavant dirigir la institució femenina anomenada Kyrias (el seu cognom) a Tirana i Kamëz, en cooperació amb la seva germana Parashqevi i Dako. L'escola va marcar l'inici de l'educació laica al país, que havia estat en els cinc segles anteriors sota la submissió otomana.[5]
L'escola funcionà durant anys en condicions difícils, com la pobresa, els prejudicis contra l'educació femenina, la dificultat per obtenir llibres, l'oposició política de les autoritats otomanes locals i l'oposició política i eclesiàstica de l'Església ortodoxa grega. Malgrat aquestes circumstàncies desfavorables, l'escola va mantenir una matrícula mitjana anual de 47 estudiants entre 1891 i 1913, en què es va clausurar. També va rebre visitants importants, com Edith Durham el 1901 i Henry Brailsford el 1904.[4][7]
Durant la Segona Guerra Mundial ella i la seva germana van ser empresonades i deportades en el camp Anhalteleger Dedinje, prop de Belgrad, per les unitats pronazis dirigides per Xhaferr Deva, per les seves opinions antifeixistes. Van tornar a Tirana després de la guerra.
Llegat i reconeixement
modifica
Les germanes Qiriazi són considerades a Albània les «mares de l'educació».[8] Moltes institucions educatives en àrees poblades albaneses dels Balcans porten el seu nom. L'Organització de Dones Albano-Americanes (AAWO) a la ciutat de Nova York també es diu «Germanes Qiriazi».[9]
L'any 1962, amb el 50è aniversari de la independència d'Albània, el règim comunista va reconèixer les contribucions de la família Qiriazi i va condecorar amb l'«Orde de la Llibertat» i l'ordre d'«Acció Patriòtica» quatre membres de la família Qiriazi, Gjerasimi, Gjergji, Sevastia i Parashqevia. Més endavant, Sevastia i Parashqevi van ser honorades amb el títol de «Mestra del poble», el màxim reconeixement als seus èxits educatius.[5]
El 7 de març és el dia del mestre a Albània, en record de l'obertura de l'escola de la família Qiriazi aquest mateix dia de 1891.
Referències
modifica- ↑ «Sevasti Qiriazi-Dako, well-known Albanian educator and patriot, is commemorated». Koha, 31-08-2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Elsie, Robert. Historical Dictionary of Albania. Scarecrow Press Inc., 19 de marzo de 2010, p. 377–378. ISBN 978-0810861886.
- ↑ de Haan, Francisca; Daskalova Krasimira; Loutfi Anna. A Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe, 19th and 20th Centuries. Central European University Press, 2006, p. 454–457. ISBN 9789637326394.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Kyrias-Dako, Sevasti. My Life: the Autobiography of the Pioneer of Female Education in Albania. 2nd. Tirana: IAPS, 2022. ISBN 978-1946244420.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Isufi, Albana. «Sevasti Qiriazi – The First Woman Teacher of the Albanian Language» (en anglès americà), 03-10-2023. [Consulta: 14 juliol 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «FESTA E ABETARES NË SHKOLLËN SHQIPE TË BOSTONIT» (en albanès). Balli i Kombit, 03-06-2008. [Consulta: 14 juliol 2024].
- ↑ «Familja atdhetare Qiriazi dhe mjeshtri i madh i turpit (T.B.) | Prishtina Press - Prishtinë - New York - London», 01-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 14 juliol 2024].
- ↑ «Nënat e kombit, historia e motrave Sevasti dhe Parashqevi Qiriazi» (en albanian). "Bota Sot" Online, 30-03-2012.
- ↑ AAOMQ Official Site