Obre el menú principal

VidaModifica

Carrera acadèmicaModifica

Estudià el batxillerat a la seva ciutat natal i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1972). El 1976 llegí una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, on obtingué el grau de doctor, i on exerceix de professor de filologia llatina des del 1972 (catedràtic des del 2009).

RecercaModifica

Els seus ensenyaments, de caràcter eminentment filològic, han estat dedicats a la llengua i a la literatura llatines de totes les èpoques, amb una atenció especial al llatí vulgar, tardà, medieval i humanístic, així com a la retòrica clàssica, a la mètrica i a l’estilística, i també al pensament romà i a la civilització de Roma. Ha participat en diversos cursos propedèutics d’introducció al llatí i ha donat nombrosos cursos de doctorat i de màster. Ha estat un assidu col·laborador en projectes de recerca i n’ha dirigit un de dedicat a l’edició de diverses obres llatines de Ramon Llull. Ha excel·lit com a investigador, amb més de tres-cents estudis publicats sobre filologia llatina (llengua i literatura), tradició clàssica i filologia catalana (llengua i literatura). Ha donat nombrosos cursets, seminaris i conferències sobre literatura antiga i moderna. Ha estat fundador de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (1979), coordinador del Simposi Carles Riba (1984) i és membre del consell de direcció de la Fundació Bernat Metge. Ha estat un dels col·laboradors de la Història de la literatura catalana de Riquer-Comas-Molas.

 
Jaume Medina

Té diverses traduccions publicades en les col·leccions de Textos Filosòfics, Clàssics del Cristianisme i Fundació Bernat Metge. Col·laborador del Raimundus-Lullus-Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia (Alemanya) en la tasca d’edició de les obres llatines de Ramon Llull, ha publicat també en la col·lecció del Corpus Christianorum, Continuatio Mediaeualis, editada a Turnhout (Bèlgica) per Brepols.

Els seus articles i estudis han aparegut en diverses revistes d’investigació i de creació, com Presència, Els Marges, Faventia, Reduccions, Llengua & Literatura, Serra d’Or, Revista de Catalunya, L’Avenç, Clot, Faig, Quaderns de Pastoral, Ausa, Qüestions de Vida Cristiana, Cala Murta, Estudis Romànics, Ínsula, Revista de Filología Románica, Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca, Analecta Sacra Tarraconensia, Quaderns de Versàlia, Llengua Nacional, Studia Lulliana, i les digitals Methodos, Mirandum, Convenit, Revista Internacional d’Humanitats, Notandum, Mirabilia.

Ha col·laborat també en la premsa periòdica amb articles a La Vanguardia, El País, Avui, Catalunya Cristiana, El 9 Nou i el diari digital Núvol.

Creació literàriaModifica

Ha desenrotllat així mateix una activitat important en el camp de la creació literària. Integrant de la generació del ’70, participà en la fundació de les col·leccions de poesia Llibres del Mall i Ausiàs March (1973), en les quals va publicar els seus primers llibres de versos. Ha cultivat una poesia de gran rigor formal i d’una temàtica molt variada. Ha exercit també la crítica literària i l’assaig, i és autor d’una peça teatral religiosa i d’una novel·la. Les seves traduccions d’autors antics i moderns han gaudit d’una gran divulgació.

ObraModifica

PoesiaModifica

  • Temps de tempesta (1974).
  • Encalçar el vent (1976).
  • Dura llavor secreta (1990).
  • D’ara i de sempre (2000).
  • Cobles devotes (2010).

Novel·laModifica

  • El Perdut i el seu mirall (2016).

Crítica literàriaModifica

  • Lletres d’enguany i d’antany (2003).

AssaigModifica

  • Estudis de literatura catalana moderna i altres assaigs (2013).

RecercaModifica

Filologia llatinaModifica

Tradició clàssicaModifica

  • De l’Edat Mitjana al Dos mil. Estudis sobre la tradició clàssica a Catalunya. (2009).

Filologia catalanaModifica

  • Estudis sobre Ramon Llull, Jaume Balmes, Jacint Verdaguer, Josep Torras i Bages, Àngel Guimerà, Josep Carner, Miquel Martí i Pol, Joan Triadú, Albert Manent i altres autors del segle XX.
  • Editor dels epistolaris de Josep Torras i Bages i Josep Carner i col·laborador en el de Carles Riba.
  • Carles Riba (1893-1959) (1989).
  • La plenitud poètica de Carles Riba: El període de les ‘Elegies de Bierville' (1994).
  • Les dames de Josep Carner (1998).
  • Carles Riba i Joan Maragall o la moral de la paraula (2011).
  • La lenta agonia del català, o L’ús de la llengua en els mitjans de comunicació (2013).
  • El parlar d’una familia vigatana (2014).
  • Carles Riba: Biografia i antologia poètica comentada (2017), reedició de la biografia que Albert Manent va publicar el 1963, revisada i acompanyada d'una antologia de poemes de Riba seleccionats i comentats per Jaume Medina.

RetòricaModifica

  • Traducció de la Retòrica a Herenni (2000).
  • L’art de la paraula (2000), el primer tractat de retòrica i poètica complet aparegut en català.
  • Edició de la Rhetorica nova de Ramon Llull.

PremisModifica

  • Premi a la millor traducció catalana de l’any 1982, per la Generalitat de Catalunya.
  • V Premi Fundació Congrés de Cultura Catalana de Biografia i Estudis Històrics (1988).
  • Premi Crítica ‘Serra d’Or’ 1990.
  • Premi Josep Carner, de l’Institut d’Estudis Catalans (1997).
  • Premi de Crítica Literària Jaume Bofill i Ferro (1999).
  • Premi Camilo José Cela de crítica literària. Premis Ciutat de Palma (2010).

ReferènciesModifica

  1. «Jaume Medina i Casanovas». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Un complet llistat de les traduccions del llatí al català es pot trobar a la seua fitxa de Jaume Medina a la web de l'AELC.

Enllaços externsModifica