Guillem I de Sicília

Guillem I de Sicília (1131 - 7 de maig de 1166), rei de Sicília, fill del rei Roger II de Sicília i d'Elvira de Castella, net d'Alfons VI de Lleó. Era anomenat Guillem el Dolent, per raó de com va relatar les cròniques del seu regnat Hug Falcandus.[1]

Plantilla:Infotaula personaGuillem I de Sicília

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1120 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 1166 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortdisenteria Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Palerm
catedral de Monreale
Tomb of William I of Sicily (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAdministració estatal i política Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Sicília Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa d'Hauteville Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida de Navarra (1150 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMatina di Sicilia, Roger IV d'Apúlia, Robert III de Càpua, Guillem II de Sicília, Enric de Càpua Modifica el valor a Wikidata
ParesRoger II de Sicília Modifica el valor a Wikidata  i Elvira de Lleó Modifica el valor a Wikidata
GermansConstança I de Sicília
Tancred de Bari
Roger III de la Pulla
Tancred de Sicília
Alfons de Hauteville
Simon, Prince of Taranto Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontDiccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Encyclopædia Britannica Modifica el valor a Wikidata
Tomba de Guillem I de Sicília.

Amb un caràcter menys enèrgic que el seu pare, que governava realment al principi va ser Maio de Bari, sota el títol de ammiratus ammiratorum, que substitueix Thomas Brun. Va excloure la noblesa de l'administració i va tractar de retallar la llibertat que gaudien les ciutats.

El Papa Adrià IV va mobilitzar els nobles en contra seu. Es recolzava en el fet que l'autoritat de Guillem no havia estat reconeguda per l'emperador romà d'Orient, Manuel I Comnè, ni per l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic I Barba-roja.

El 1155, tropes gregues van ocupar Bari i van començar a assetjar Bríndisi. Guillem, però, no estava desproveït de força militar. A l'arribada a Itàlia, va destruir la flota i l'exèrcit grecs, a Bríndisi el 28 de maig de 1156 i va recuperar la ciutat de Bari. Adrià va haver de pactar el tractat de Benevent el 18 de juny de 1156, confirmant a Guillem com a rei legítim, i el 1158 es va signar la pau amb els grecs.

Aquests èxits diplomàtics van ser probablement deguts a Maio, per altra banda, els dominis africans es van perdre en favor dels Almohades (1156-1160), i és possible que fos una tàctica d'abandonament a causa dels perills que arribaven al regne des del nord. La política de Maio va conduir a una conspiració general, i el novembre de 1160 va ser assassinat per Matthew Bonello, líder dels nobles sicilians.

Durant algun temps el rei va estar en mans dels conspiradors, que tramava assassinar o deposar, però Guillem comptava amb el suport de la població general i de l'exèrcit, que es van reunir al voltant de la seva defensa. Així, en una curta campanya, va reduir als sublevats. Alliberat de les pressions, Guillem va confiar el govern als homes que s'havien format a l'escola de Maio, creant un triumvirat amb el protonotari, Mateu d'Ajello, el comte Silvestre de Marsico i l'Arquebisbe de Messina, Ricard Palmer.

Va morir el 7 de maig de 1166 i va ser enterrat a la Catedral de Monreale. Amb la seva dona, Margarida de Navarra, va tenir quatre fills:

Família

modifica

Avantpassats

modifica
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Tancred d'Hauteville
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Roger I de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Fredisenda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Roger II de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Manfred del Vasto
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Adelaida del Vasto
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Guillem I de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Ferran I de Lleó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Alfons VI de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Sança I de Lleó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Elvira de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Isabel de Sevilla
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Referències

modifica
  1. Falcando, Ugo; Loud, G. A.; Wiedemann, Thomas E. J.. The history of the tyrants of Sicily by "Hugo Falcandus," 1154-69 (en anglès). Manchester University Press, 1998, p.1. ISBN 0719054354. 

Bibliografia

modifica


Precedit per:
Tancred d'Hauteville
Príncep de Tàrent
1138 - 1144
Succeït per:
Simó de Tàrent
Precedit per:
Alfons d'Hauteville
Príncep de Càpua
1144 - 1154
Succeït per:
Robert III
Precedit per:
Roger III
Duc de la Pulla i Calàbria
com Guillem III

1148 - 1154
Succeït per:
Roger IV
Precedit per:
Roger II
Rei de Sicília
1154 - 1166
Succeït per:
Guillem II el Bo