Obre el menú principal
Samuel Clemens, humorista estatunidenc que escrigué sota el pseudònim de Mark Twain

Un humorista és un intel·lectual que utilitza l'humor per escrit o per parlar en públic, pot ser autor d'obres, dibuixos, espectacles, etc., humorístics. .[1] Els humoristes són diferents dels còmics, l'ofici dels quals és fer riure a l'audiència, normalment a un d'espectacle (en directe o emprant algún medi de difusió). Tant mateix, algunes persones han ocupat ambdós rols en el curs de les seves carreres. Segons la definició del DCVB: "Un humorista és una persona que té la facultat de l'humor".[2]

Pot ser una persona que es dediqui professionalment a la producció d’obres escrites o gràfiques, o a fer intervencions públiques amb finalitats humorístiques. Un humorista no és un còmic tot i que hi ha casos en què es poden combinar ambdues professions. També són freqüents els exemples de produccions humorístiques parcials entre activitats de caràcter general referides a una mateixa persona.

Contingut

Humorisme literariModifica

 
Gravat d’Aubrey Beardsley (1896).

Molts autors literaris conrearen l'humorisme. Alguns de forma gairebé exclusiva. Altres en forma parcial o limitada. S'inclou una llista a títol representatiu.

Era cristianaModifica

Any 1000Modifica

Any 1500Modifica

Any 1600Modifica

Any 1700Modifica

Any 1800Modifica

 
The Posthumous Papers of the Pickwick Club. Quatre personatges principals: Tracy Tupman, Nathaniel Winkle, Samuel Pickwick i Augustus Snodgrass.

Any 1900Modifica

Humorisme teatralModifica

L'escena dramàtica compta amb moltes obres còmiques universalment reconegudes. Algunes d'aquestes comèdies, principalment destinades a fer riure, mostren aspectes humorístics prou subtils. No sempre és fàcil seleccionar les obres de teatre (comèdies o tragicomedies) que ofereixen matisos d'humor. Els autors seleccionats s'han llistat més amunt, entre els altres escriptors.

Humorisme gràficModifica

 
Acudit de Junceda que acabaria desencadenant els Fets del ¡Cu-Cut!

CaricaturistesModifica

ReferènciesModifica

  1. humorista a Optimot
  2. DCVB: humorista
  3. La farce de Maître Pathelin. Librairie des bibliophiles, 1876, p. 17–. 
  4. Antonio de Guevara. Menosprecio de Corte y Alabanza de Aldea, aviso de privados, y doctrina de Cortesanos, Arte de Marear, y Trabajos de la Galera. Viuda de Melchor Alegre, 1673, p. 2–. 
  5. Tassoni (Alessandro). La secchia rapita: poema eroicomico. presso G. Moro, 1834, p. 173–. 
  6. Alessandro Tassoni. La secchia rapita. J. M. Richardson, 1825, p. 15–. 
  7. Cyrano de Bergerac; P. L. Jacob Œuvres comiques, galantes et littéraires. Delahays, 1858. 
  8. Addison's humorous essays, selected from the 'Spectator'., 1863. 
  9. Tobias Smollett. The Adventures of Peregrine Pickle: In which are Included, Memoirs of a Lady of Quality. In Four Volumes. .... R. Baldwin. [sic] and Robinson and Roberts; and T. Becket and T. Cadell, 1776, p. 295–. 
  10. Charles Dickens. Posthumous Papers of the Pickwick Club. Chapman and Hall, 1866. 
  11. The Monthly Review. R. Griffiths, 1837, p. 153–. 
  12. Revue britannique: ou Choix d'articles traduits des meilleurs écrits périodiques de la Grande-Bretagne. Revue britannique, 1872, p. 280–. 
  13. Hymns Ancient & Modern Ltd. ThirdWay. Hymns Ancient & Modern Ltd, novembre 1981, p. 14–. 
  14. Stephen Lambe. The Three Men in a Boat Companion: The Thames of Jerome K. Jerome. Amberley Publishing Limited, 15 setembre 2012. ISBN 978-1-4456-1574-5. 
  15. Video: LA SEÑORITA DE TREVÉLEZ de CARLOS ARNICHES.
  16. Josep Maria Folch i Torres. Les Formidables aventures d'en Pere Fi. La Llar del Llibre, 1983. ISBN 978-84-7279-156-5. 
  17. Brian Taves. P.G. Wodehouse and Hollywood: Screenwriting, Satires and Adaptations. McFarland, 18 maig 2006. ISBN 978-0-7864-8443-0. 
  18. Salvador Pániker. Conversaciones en Cataluña. Editorial Kairós, 1966, p. 87–. GGKEY:6PKZDBY98G0. 
  19. Alan R. Perry. Don Camillo Stories of Giovannino Guareschi: A Humorist Potrays the Sacred. University of Toronto Press, 23 febrer 2008. ISBN 978-1-4426-9239-8. 
  20. Giovannino Guareschi. Il destino si chiama Clotilde. Bur, 1 juny 2013. ISBN 978-88-586-3173-7. 
  21. Gaetana Marrone; Paolo Puppa Encyclopedia of Italian Literary Studies. Routledge, 26 desembre 2006, p. 900–. ISBN 978-1-135-45530-9. 
  22. Helen Fielding. El diari de Bridget Jones. Grup 62, 12 novembre 2013. ISBN 978-84-297-7272-2. 

Vegeu tambéModifica