Noel Clarasó i Serrat
Noel Clarasó i Serrat (Barcelona, 3 de desembre de 1899 - 18 de gener de 1985)[1] fou un escriptor català, d'expressió catalana i castellana, de diversos registres.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 desembre 1899  Barcelona |
| Mort | 18 gener 1985 (85 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, guionista, humorista |
| Nom de ploma | Jorge Dearán León Daudí |
Premis
| |
Biografia modifica
Fill de l'escultor Enric Clarasó i Daudí, l'any 1938 va guanyar el premi Crexells amb la novel·la Francis de Cer, que ha restat inèdita.[2]
Va escriure llibres de jardineria, novel·la psicològica, novel·la policíaca i de terror. Deu la seva fama a l'humorisme, que va cultivar extensament, i a les innombrables citacions literàries que es poden trobar a tots els diccionaris de frases cèlebres. Al llarg de la seva vida literària, utilitzà altres pseudònims literaris com Jorge Dearán i León Daudí.[3] Amb aquest últim –palíndrom del seu propi nom– publicà un recull d'aforismes i citacions, Prontuario de citas célebres (1964), i manuals de la llengua castellana com Prontuario del lenguaje y estilo (1963) i Prontuario de poesía castellana (1965).
Obres modifica
- Biografía del humor y del mal humor. Barcelona : José Janés, 1947
- Diccionario humorístico (1950)
- La Costa Brava (1963)
- Prontuario del lenguaje y estilo (1963)
- Antología de anécdotas (1971)
Referències modifica
- ↑ «esquela». La Vanguardia p. 18. Barcelona: Grupo Godó, 19-01-1985. [Consulta: 13 gener 2013].
- ↑ «Noel Clarasó i Serrat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Clarasó, Noel. «Seudónimos». La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 24-05-1982. [Consulta: 13 gener 2013].
