309 aC
any
El 309 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any de la dictadura de Cursor (o també any 445 ab urbe condita). La denominació 309 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 309 aC (cccix aC) |
| Islàmic | 959 aH – 958 aH |
| Xinès | 2388 – 2389 |
| Hebreu | 3452 – 3453 |
| Calendaris hindús | -253 – -252 (Vikram Samvat) 2793 – 2794 (Kali Yuga) |
| Persa | 930 BP – 929 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -58 |
| Ab urbe condita | 445 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 330 aC 320 aC 310 aC - 300 aC - 290 aC 280 aC 270 aC | |
| Anys | |
| 312 aC 311 aC 310 aC - 309 aC - 308 aC 307 aC 306 aC | |
Esdeveniments
modificaAntiga Grècia. Els Diàdocs
modifica- Antígon Monoftalm ataca Babilònia i torna a ser rebutja. Finalment reconeix a Seleuc l'administració de la ciutat i del territori, però sense renunciar als seus drets.[2]
- Ofel·les, un macedoni, segueix governant Cirene en nom de Ptolemeu I, però com si fos un estat independent.[3]
- Areu I és rei d'Esparta, de la línia dels Agíades, per la mort del seu pare Acròtat. Va regnar 44 anys.[4]
- Polipercont pren sota la seva protecció, a Hèracles de Macedònia, un fill d'Alexandre el Gran i de Barsine. Cassandre el convenç de fer matar Hèrcules a canvi de repartir-se Gràcia. Conviden Hèracles a un banquet i quan acaba per ordre de Polipercó són assassinats ell i la seva mare.[5]
- Lisímac de Tràcia funda la ciutat de Lisimaquea, al Quersonès Traci, i la converteix en la capital del seu regne.[6][7]
Nord d'Àfrica
modifica- Bomílcar I, dirigent militar de l'Imperi Cartaginès i el general Hannó dirigeixen als púnics contra la invasió d'Agàtocles de Siracusa. Hannó va morir en una batalla (310 aC) i Bomilcar va adoptar una actitud passiva per humiliar l'esperit combatiu dels seus compatriotes i poder imposar una tirania sobre Cartago dirigida per ell mateix, segons Diodor de Sicília.[8]
Antiga Roma
modifica- Aquest any no es van elegir cònsols nous, es va prorrogar el mandat dels de l'any anterior, Quint Fabi Màxim Rul·lià i Gai Marci Rútil Censorí, i es va nomenar dictador a Luci Papiri Cursor Mugil·là per fer front als samnites.[9]
- La ciutat de Perusa trenca la treva amb els romans. El cònsol Màxim Rul·lià lliura batalla i derrota les forces de la ciutat, i l'hagués conquerit, però el govern local li envia una delegació per demanar la pau.[10]
Naixements
modificaNecrològiques
modifica- Hamílcar, fill de Giscó, militar cartaginès, mor davant de Siracusa quan volia ocupar la ciutat. Va ser capturat pels siracusans i executat.[11]
- Cleòmenes II, rei d'Esparta, després d'un regnat de 60 anys.[7]
- Ptolemeu, nebot d'Antígon Monoftalm. Quan Ptolemeu I Soter, rei d'Egipte, arriba a Cos, surt de Calcis per rebre'l. Aviat conspira contra ell, i el rei egipci el fa empresonar. Es suïcida amb verí a la presó.[12]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 6
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 41
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 19
- ↑ Justí. Historiarum Philippicarum, XV, 2
- ↑ Estrabó. Geografia, II, 134
- ↑ 7,0 7,1 Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 29
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 10, 12
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 12
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 13-16
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 30
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 27
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 309 aC