Rei d'Esparta

Vegeu també: Llista de reis d'Esparta

Rei d'Esparta fou el títol donat al dirigent dori d'Esparta, inicialment als descendents d'Aristodem,[1] un dels líders heraclides (descendents d'Hèrcules) el qual segons la llegenda va acabar la conquesta de Lacònia. Va tenir dos fills bessons, Eurístenes i Procles, que van originar la diarquia amb les branques dels euristènides i proclides, que després foren anomenades per un dels reis de cada branca, agíades i euripòntides.[2] Els agíades eren considerats la branca major i tenien certa preeminència.

La seva ascendència d'herois nacionals els va suposar un cert culte i una gran dignitat i honor, i foren considerats ells mateixos uns herois gaudint de respecte religiós. En la seva capacitat de grans sacerdots oficiaven els sacrificis públics; els reis rebien terres en el districte dels perioeci (ciutadans de província) i fins i tot alguns homes dels districte.

Quan un rei pujava al tron es perdonaven els deutes dels individuals a l'estat; quan moria s'observava un dol de deu dies i als funerals participava tota la comunitat; durant el dol se suspenien tots els negocis, els cavallers anaven a la ciutat i un nombre determinat de provincials o perioeci havia d'anar també a la ciutat on els espartans i els ilotes o helotes i les seves dones feien el dol amb lamentacions, en nombre de diversos milers, i proclamaven les virtuts del difunt, superiors a les de tots els seus antecessors.

Si els seus poders religiosos eren grans, en canvi els seus poders constitucionals eren limitats: presidien la Gerúsia i probablement els agíades hi tenien un vot de qualitat; si no hi havia cap rei present el seu lloc era cobert per un conseller generalment un parent del rei; els reis es podien dirigir a l'assemblea. Altres funcions era que nomenaven quatre pitis (phytii) encarregats de consultar a l'oracle de Delfos, algunes feines sobre manteniment de vies públiques, i les relacions amb estats estrangers en la seva qualitat de generals. També nombraven els proxeni, protectors o guies dels visitants estrangers.

Militarment tenien importants funcions: dirigien l'exèrcit en les expedicions a l'exterior en temps de guerra, i fora de les fronteres de Lacònia la seva autoritat era il·limitada tan militarment com en aspectes civils, diplomàtics o judicials si bé no podien concertar tractats o decidir la sort de ciutats sense comunicar-ho al govern espartà; l'acompanyaven dos dels cinc èfors que no podien interferir en les decisions del rei, si bé aquest havia de retre comptes dels seus actes a la tornada. Antigament el rei tenia un comandant adjunt però aquesta figura fou suprimida.

ReferènciesModifica

  1. «The Dual Monarchy of Sparta». [Consulta: 10 maig 2019].
  2. classics, N. S. Gill N. S. Gill is a freelance; linguistics, ancient history writer She has a master's degree in; teacher, is a former Latin. «Regnal List and Power Limits of the Ancient Kings of Sparta» (en anglès). [Consulta: 10 abril 2019].

Enllaços externsModifica