Aristodem d'Esparta
Aristodem (en grec antic Ἀριστόδημος Aristodemos) va ser el mític fill d'Aristòmac i net d'Aristodem, i un dels heràclides descendent d'Hèracles. Temen i Cresfontes són germans seus i els conqueridors del Peloponès.
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Mort | Naupacte i Delfos |
| Assassinat/da per | Zeus, Apol·lo, Medont (fill de Pílades) i Estrofi |
| Família | |
| Cònjuge | Argea (en)  |
| Pare | Aristòmac |
| Fills | Procles i Eurístenes |
| Germans | Cresfontes |
Era a Naupacte amb Temen, el seu germà, preparant la flota i l'exèrcit per emprendre la conquesta d'aquella terra, però va morir fulminat per un llamp enviat per Zeus a petició d'Apol·lo, que volia castigar-lo per no haver consultat l'oracle de Delfos. Una altra tradició diu però que va morir a mans dels fills de Pílades i Electra, Medont i Estrofi. Els lacedemonis afirmaven que no havia mort, sinó que havia participat amb els seus germans en la conquesta i que havia rebut en el repartiment Lacedemònia, on hauria estat rei. En morir hauria deixat el tron als seus fills, Eurístenes i Procles, que havia tingut amb Argia, filla d'Autesió.[1]
Referències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 56. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. (William Smith, 1849)
- Dictionary of Greek and Roman Geography. (William Smith, 1854)