Temen (fill d'Aristòmac)

fill d'Aristomac

Temen (en grec antic: Τήμενος, Témenos), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Aristòmac, un dels heraclides, per ser besnét d'Hil·los, el fill d'Hèracles i Deianira. Una altra tradició el feia nét d'Hil·los i fill de Cleodeu, que en la versió anterior era el seu avi.

Infotaula personatgeTemen
Vergina Sun.svg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec
ésser humà possiblement fictici Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexehome Modifica el valor a Wikidata
Família
Famíliadinastia argèada Modifica el valor a Wikidata
PareAristomachus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsArquelau, Cisus (en) Tradueix, Falces, Eurypylos (en) Tradueix, Q16330320 Tradueix, Agraeus (en) Tradueix, Callias (en) Tradueix, Clytus (en) Tradueix, Isthmius (en) Tradueix, Hirneto, Agelaus (en) Tradueix, Caranos de Macedònia i Pheidon I (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansCresfontes Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei d'Argos Modifica el valor a Wikidata

Juntament amb els seus germans Aristodem i Cresfontes, els va ser concedit conquerir el Peloponès i, un cop assolit, li correspongué el tron de l'Argòlida. Temen va demanar a Ergieu, descendent de Diomedes, i a Lèagre que robessin el Pal·ladi que Diomedes havia portat a Argos, i així va privar a la ciutat de la seva protecció. Més tard, l'estàtua va ser portada a Esparta.

Nomenà corregent el seu gendre Deifontes, casat amb la seua filla Hirneto. Per això, els seus mateixos fills, Falces, Cerines i Agreu, temorosos de perdre l'herència, el van voler assassinar quan es banyava sol al riu. Però no va morir immediatament: va tenir temps de desheretar els seus fills i de donar el reialme a Deifontes.

Un dels seus fills, Arquelau, expulsat d'Argos pels seus germans, va anar a Macedònia. Va ser un avantpassat d'Alexandre el Gran.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 509 i 56. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 204. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461.