Temen (fill d'Aristòmac)

fill d'Aristomac

Temen (en grec antic: Τήμενος, Témenos), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Aristòmac, un dels heraclides, per ser besnet d'Hil·los, el fill d'Hèracles i Deianira. Una altra tradició el feia net d'Hil·los i fill de Cleodeu, que en la versió anterior era el seu avi.

Infotaula personatgeTemen
Vergina Sun.svg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec
ésser humà possiblement fictici Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
Famíliadinastia argèada Modifica el valor a Wikidata
PareAristomachus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsArquelau, Cisus (en) Tradueix, Falces, Eurypylos (en) Tradueix, Cerynes (en) Tradueix, Agraeus (en) Tradueix, Callias (en) Tradueix, Clytus (en) Tradueix, Isthmius (en) Tradueix, Hirneto, Agelaus (en) Tradueix, Caranos de Macedònia i Pheidon I (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansCresfontes Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei d'Argos Modifica el valor a Wikidata

Juntament amb els seus germans Aristodem i Cresfontes, els va ser concedit conquerir el Peloponès i, un cop assolit, li correspongué el tron de l'Argòlida. Temen va demanar a Ergieu, descendent de Diomedes, i a Lèagre que robessin el Pal·ladi que Diomedes havia portat a Argos, i així va privar a la ciutat de la seva protecció. Més tard, l'estàtua va ser portada a Esparta.

Nomenà corregent el seu gendre Deifontes, casat amb la seua filla Hirneto. Per això, els seus mateixos fills, Falces, Cerines i Agreu, temorosos de perdre l'herència, el van voler assassinar quan es banyava sol al riu. Però no va morir immediatament: va tenir temps de desheretar els seus fills i de donar el reialme a Deifontes.

Un dels seus fills, Arquelau, expulsat d'Argos pels seus germans, va anar a Macedònia. Va ser un avantpassat d'Alexandre el Gran.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 509 i 56. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 204. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461.