Temen (fill d'Aristòmac)
Temen (en grec antic: Τήμενος, Témenos), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Aristòmac, un dels heraclides, per ser besnet d'Hil·los, el fill d'Hèracles i Deianira. Una altra tradició el feia net d'Hil·los i fill de Cleodeu, que en la versió anterior era el seu avi.
Tipus | personatge mitològic grec |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Família | dinastia argèada |
Pare | Aristomachus (en) |
Fills | Arquelau, Cisus (en) , Falces, Eurypylus (en) , Cerynes (en) , Agraeus (en) , Callias (en) , Clytus (en) , Isthmius (en) , Hirneto, Agelaus (en) , Caranos de Macedònia i Pheidon I (en) |
Germans | Cresfontes |
Altres | |
Càrrec | rei d'Argos |
Juntament amb els seus germans Aristodem i Cresfontes, els va ser concedit conquerir el Peloponès i, un cop assolit, li correspongué el tron de l'Argòlida. Temen va demanar a Ergieu, descendent de Diomedes, i a Lèagre que robessin el Pal·ladi que Diomedes havia portat a Argos, i així va privar a la ciutat de la seva protecció. Més tard, l'estàtua va ser portada a Esparta.
Nomenà corregent el seu gendre Deifontes, casat amb la seua filla Hirneto. Per això, els seus mateixos fills, Falces, Cerines i Agreu, temorosos de perdre l'herència, el van voler assassinar quan es banyava sol al riu. Però no va morir immediatament: va tenir temps de desheretar els seus fills i de donar el reialme a Deifontes.
Un dels seus fills, Arquelau, expulsat d'Argos pels seus germans, va anar a Macedònia. Va ser un avantpassat d'Alexandre el Gran.[1]
Referències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 509 i 56. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 204. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461.