Deifontes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Deifontes (en grec antic Δηιφόντης), va ser un heroi, fill d'Antímac, i descendent d'Hèracles.

Infotaula personatgeDeifontes
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexehome Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHirneto Modifica el valor a Wikidata
PareAntimachus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAntimenes (en) Tradueix, Xanthippus (en) Tradueix, Argius (en) Tradueix i Orsobia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei d'Argos Modifica el valor a Wikidata

Es casà amb Hirneto, filla del rei d'Argos, Temen, un altre heràclida. Quan els heràclides es van apoderar del Peloponès, Temen va obtenir la ciutat d'Argos i va fer venir Deifontes per a associar-lo al seu govern. Els fills de Temen van tenir por de ser desheretats pel seu pare per part del seu cunyat, i van decidir, a excepció del germà més jove, matar el seu pare. Quan Temen es banyava en un riu el van atacar i el van ferir greument. Quan es va donar el senyal d'alarma els fills van fugir, però Temen, greument ferit, va tenir temps de deixar el seu regne a Deifontes i explicar el crim dels seus fills. Aquests va ser desterrats, però van aconseguir, amb ajudes externes, tornar i reconquerir el territori. Deifontes, amb la seva dona i el seu cunyat Agreu, el més jove dels fills de Temen, que no l'hi havia estat hostil, van marxar de l'Argòlida i s'establiren a Epidaure, on el rei Pitireu, descendent d', li va cedir voluntàriament el tron.

Quan Deifontes ja era rei d'Epidaure, Cèrines i Falces, dos cunyats seus, van raptar la seva dona fent-la sortir fora de les fortificacions i se la van endur amb el seu carro. Deifontes els va perseguir i va matar Cèrines amb la seva llança, però Falces va matar Hirneto i va fugir. Deifontes va enterrar el cos de la seva dona en aquell indret, sota d'uns olivers, li va retre honors divins i li va construir un heròon.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 131-132. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 62. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461