Lisimaquea
|
Per a altres significats, vegeu «Lisimaquea (desambiguació)». |
Lisimaquea[1] o Lisimaquia[2] (en grec antic: Λυσιμάχεια, llatí: Lysimachia) fou una ciutat de Tràcia situada davant el Quersonès.
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Çanakkale (Turquia) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Fundador | Lisímac de Tràcia | |||
Va ser construïda per Lisímac l'any 309 aC, quan es preparava per la darrera lluita amb els seus enemics. La ciutat estava situada a l'istme que controlava l'accés al nord des Sestos i la terra ferma de Tràcia. Per poblar la ciutat va fer destruir la veïna Càrdia, ciutat de naixement de l'historiador Jerònim, i hi va traslladar als seus habitants, segons la narració d'Estrabó, Polibi i Plini el Vell. La va convertir en la capital del seu regne i va créixer ràpidament. A la seva mort en combat la ciutat va caure sota el domini de l'Imperi Selèucida, i durant les guerres entre Seleuc II Cal·linic i Ptolemeu III Evèrgetes I va passar a mans dels egipcis.
No se sap del cert si els ptolemeus van deixar lliure la ciutat o es va alliberar a si mateixa, però sí que va ingressar a la Lliga Etòlia. Però els etolis no li van poder proporcionar la defensa necessària, i els tracis la van destruir durant la guerra de la Lliga (aliada de Roma) contra Felip V de Macedònia. Antíoc III el gran la va restaurar cap a l'any 192 aC, va recollir els antics habitants dispersos i els seus esclaus i hi va atreure colons amb generoses promeses, segons Titus Livi i Diodor de Sicília. La ràpida derrota d'Antíoc va aturar la seva recuperació; després va passar als romans, amb els quals va seguir decaient. Ammià Marcel·lí l'esmenta per darrera vegada.
L'emperador Justinià I va construir una fortalesa murada damunt les ruïnes de la ciutat, i va ser rebatejada Hexamílion (Ἑξαμίλιον). Actualment, les ruïnes de Lisimaque areben el nom d'Ecsemil, derivat d'Hexamílion segons Simeó Metafrastes.[3]
Referències
modifica- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1099. ISBN 9788441224223.
- ↑ Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 38. ISBN 8477392250.
- ↑ Smith, William (ed.). «Lysimachia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 10 abril 2021].