Guerau Alemany II de Cervelló

Guerau Alemany II de Cervelló, descrit com a Guirart el Romano o Girardo Aleman a les cròniques del Cid,[1] (−1097) fou senyor de Cervelló

Infotaula de personaGuerau Alemany II de Cervelló
Modifica les dades a Wikidata

Fill de Guerau Alemany I de Cervelló, es casà amb Ponça de Tolosa, filla de Ponç III de Tolosa i Almodis de la Marca[1]

Guerau Alemany II de Cervelló va ser l'home de confiança de Berenguer Ramon II en les campanyes a l'emirat de Balansiya, participant en el setge de Xàtiva,[2] i els setges de Balansiya de 1086[2] i 1087[3] al costat d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla, emir de Turtuixa i Dàniyya, que volia impedir la consolidació de Yahya al-Qàdir com emir de Balansiya i aconseguir la seva pròpia continuïtat territorial.

Fou un dels membres del partit, amb els Montcada, els Cabrera, i Berenguer Sunifred de Lluçà, el bisbe de Vic, que el 1086 acordà que Berenguer Ramon II el Fratricida, considerat instigador de l'assassinat, participés en la tutoria de Ramon Berenguer III durant onze anys,[1] prometent que no es casaria i que per tant l'herència recauria directament en el petit fill del Cap d'Estopes. però, aquest front antifratricida es trencà i un nou partit, encapçalat pels

El succeí com a senyor de Cervelló el seu fill Guerau Alemany III de Cervelló.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 1992, p.327. ISBN 8478263004. 
  2. 2,0 2,1 Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a Ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.28. ISBN 84-232-0655-6. 
  3. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum III. Edicions Pàtria, 1920, p.601.