Obre el menú principal

Alfons Jordà (1103-1148), comte de Roergue, després de Tolosa i marquès de Provença. Era el segon fill de Ramon IV de Tolosa, nascut de la unió amb la seva tercera dona, Elvira de Lleó. Va néixer davant de Trípoli i va ser batejat a les aigües del Riu Jordà, d'aquí el seu nom Alfons Jordà. Va succeir el seu germà Bertran de Tolosa el 1112.

Infotaula de personaAlfons Jordà
Alphonse Jourdain-Cartulaire de la Cite (Toulouse).jpg
Nom original (oc) Anfós Jordan
Biografia
Naixement 1103 (Gregorià)
Mont Pelegrí
Mort 1148 (Gregorià) (44/45 anys)
Cesarea de Palestina
Activitat
Ocupació Feudatari
Altres
Títol Comte de Toulouse Tradueix
Fills Ramon V de Tolosa
Alphonse of Toulouse Tradueix
Faidiva of Toulouse Tradueix
Pares Ramon IV de TolosaElvira Alfònsez
Germans Bertran de Sant Gèli
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Palestina, va ser dut a Occident encara molt jove, va ser educat en la part oriental dels seus territoris (comtat de Sant Gèli, marquesat de Provença, Bèucaire i la terra d'Argença), ja que Tolosa havia estat ocupada per Guillem IX de Poitiers i duc d'Aquitània. Assetjat Alfons Jordà el 1123 per Guillem IX d'Aquitània i Ramon Berenguer III a l'Aurenja,[1] les milícies tolosanes van aconseguir de deslliurar-lo per dur-lo a Tolosa.

De 1134 a 1143, va provar d'emparar-se sense èxit del vescomtat de Narbona aprofitant la minoria d'edat de la seva hereva, Ermengarda de Narbona.[2]

El 2 de setembre de 1143 a Fòrcas va rebre en feu de Ramon de Montredon l'Argença, un petit territori entre Bellcaire i Sant Geli).

El 1148 va participar en la Segona Croada on hi va morir suposadament assassinat. El va succeir el seu fill Ramon V de Tolosa.

Matrimoni i fillsModifica

El 1125 es va casar amb Faidiva, filla de Ramon Decan, senyor de Posquières i d’Usès, amb qui va tenir tres fills:

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons Jordà  
  1. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Alpha, 1962, p. 142. 
  2. Caille, Jacqueline «Ermengarde, vicomtesse de Narbonne (1127/29-1196/97), une grande figure féminine du Midi aristocratique» (en francès). La Femme dans l'histoire et la société méridionales (IXe-XIXe siècles). Actes du 66e congrès de la Fédération historique du Languedoc méditerranéen et du Roussillon (Narbonne, 15-16 octobre 1994), [Montpeller], 1995, pàg. 9-50.