Obre el menú principal

Ermengarda de Narbona

Ermengarda de Narbona (1127/29 ? - 1196/97 Perpinyà), filla del comte de Narbona Eimeric II i la seva primera esposa Ermengarda. Cosina germana del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Tenia una germanastra, Ermessenda, filla de la segona esposa del seu pare, també dita Ermessenda.

Infotaula de personaErmengarda de Narbona
Nom original (fr) Ermengarde de Narbonne
Biografia
Naixement c. dècada del 1120
valor desconegut
Mort 1196 (Gregorià) (>30 abril 1196 (Gregorià)) (59/69 anys)
Roselló
  Vescomtessa de Narbona 

1134 – 1192
← Aimeric II de NarbonaPedro Manrique de Lara →
Activitat
Ocupació Política
Conflicte Gran Guerra Occitana
Altres
Títol Vescomte de Narbona
Cònjuge Bernard IV d'Anduze Tradueix
Fills sense valor
Pares Aimeric II de NarbonaErmengarde of Servian Tradueix
Germans Ermessenda de Narbona
Modifica les dades a Wikidata

Arribada al poderModifica

En morir el seu pare l'any 1134, el comte de Tolosa Alfons Jordà ocupà el càrrec de vescomte ajudat per l'arquebisbe de Narbona, ja que Ermengarda, tot i ser la filla hereva més gran d'Eimeric II, encara era menor. Aleshores, Alfons Jordà quedà vidu de la seva esposa Faidida d'Usès, i intentà casar-se amb Ermengarda. Però, una coalició de senyors poderosos, amb Roger Trencavell (vescomte d'Albi, Besiers, Carcassona i Rasés) al capdavant, acordaren a finals del 1142, casar Ermengarda amb Bernat d'Anduze, fidel de confiança de Roger Trencavell. Alfons Jordà és fet pres i aconseguí la llibertat després de jurar la pau i restituir el vescomtat a Ermengarda i el seu marit en el 1143. A partir de llavors, Ermengarda començà a dirigir el vescomtat de Narbona amb fermesa.

Activitats politicosocialsModifica

La vescomtessa arribà a encunyar moneda comtal narbonesa, amb el nom ERMENGARD. Prengué part en moltes expedicions bèl·liques. S'alià amb els seus parents, comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Alfons I, per resistir els atacs del comte tolosà Ramon V de Tolosa, fill d'Alfons Jordà. Durant el seu regnat, tingué cura de l'abadia de Fontfreda, fundada pel seu avi, Eimeric I de Narbona (1077-1105). En el 1157, donà una partida de terres a l'abadia cistercenca. En els anys 1166 i 1173, signà tractats comercials amb Gènova i Pisa. Cedí el vescomtat al seu nebot Pere Manrique de Lara (fill d'Ermessenda, la seva germanastra) en el 1192, i es retirà a Perpinyà, on hi morí anys més tard. El seu cos fou enterrat a l'abadia de Fontfreda.

ReferènciesModifica

  • (francès) Arnaud Baudin, «André le Chapelain», dins de Le comté de Champagne et de Brie au Moyen Âge.
  • (francès) Jacqueline Caille, «Ermengarde, vicomtesse de Narbonne (1127/29-1196/97). Une grande figure féminine du Midi aristocratique», dins de La Femme dans l'histoire et la société méridionales (segles IX-XIX), Actes du 66e congrès de la Fédération historique du Languedoc méditerranéen et du Roussillon (Narbonne, 15-16 octobre 1994), Montpellier, 1995, p. 9-50.
  • (francès) Jacqueline Caille, «Les seigneurs de Narbonne dans le conflit Toulouse-Barcelone au segle XII», Annales du Midi, t. 97 (1985), p. 227-244.
  • (anglès) Fredric L. Cheyette, «Women, Poets, and Politics in Occitania», a Theodore Evergates (éd.). Aristocratic Women in Medieval France. Philadelphie : University of Pennsylvania, 1999, p. 138-177.
  • (anglès) Fredric L. Cheyette, Ermengard of Narbonne and the World of the Troubadours. Ithaca : Cornell University Press, 2001.
  • (francès) Aryeh Graboïs. «Une étape dans l'évolution vers la désagrégation de l'État toulousain au XII siècle : l'intervention d'Alphonse-Jourdain à Narbonne (1134-1143)», Annales du Midi, t. 78 (1966), p. 23-35.
  • (francès) François Grèzes-Rueff. «L'abbaye de Fontfroide et son domaine foncier aux XIIe et XIIIe siècles», Annales du Midi, t. 89 (1977), p. 253-280.
  • (anglès) Linda Mary Paterson, The World of the Troubadours : Medieval Occitan Society, c. 1100-c. 1300. Cambridge : Cambridge University Press, 1993.

Error de Lua a Mòdul:Authority_control a la línia 142: attempt to index global 'p' (a nil value).