Aurenja

Aurenja
	Orange (fr); Aurenja (oc)
Lema	«Je maintiendrai»
Localització
	44° 08′ 15″ N, 4° 48′ 32″ E / 44.1375°N,4.8088888888889°E
Estat	França
Regió	Provença-Alps-Costa Blava
Departament	Valclusa
Districte	Districte d'Avinyó
Cantó	cantó d'Aurenja Est
Capital de	cantó d'Aurenja Est ; cantó d'Aurenja Oest ; principat d'Orange
Població
Total	29.561 (2015)
• Densitat	398,4 hab/km²
Idioma	Occità provençal
Geografia
Superfície	74,2 km²
Altitud	50 m
Limita amb	Puegoulen ; Castèunòu dau Papa ; Cadarossa ; Jonquieras ; Camaret d'Egues ; Corteson ; Montfaucon ; Ròcamaura ; Serinhan dau Comtat ; Uchau
Organització política
• Alcalde d’Aurenja	Jacques Bompard (25 juny 1995)
Identificador descriptiu
Codi postal	84100
Fus horari	UTC+01:00 ; UTC+02:00
Altres
Lloc web	Lloc web

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. El 2006 tenia 28.889 habitants, amb una economia dedicada sobretot al sector agrari i al turisme. Està situada a 44°08 N i 4°48 E, a 21 km al nord d'Avinyó. Segons la temperatura mitjana enregistrada durant tot l'any, és la ciutat més càlida de França.

HistòriaModifica

Vegeu també Comtat d'Aurenja i Principat d'Orange.

Arausio fou una ciutat al territori dels gals cavars, al nord d'Arle i a la riba oriental del Roine. La ciutat va ser fundada el 35 aC pels veterans de la segona legió gàl·lica sota el nom de Colonia Julia Secundanorum Arausio, al territori de la tribu gal·la dels tricastini.

A l'edat mitjana, la ciutat és la seu d'un principat conegut com el principat d'Orange, feu del Sacre Imperi Romanogermànic, que forma part de l'antic regne de Borgonya. Aurenja es beneficiava, doncs, dels drets feudals i de la sobirania pròpia de les terres de l'Imperi. Alfons Jordà, el comte de Tolosa fou assetjat infructuosament en 1123 per Ramon Berenguer III i Guillem IX d'Aquitània.^[1] Pels atzars dels matrimonis, va pertànyer el 1173 a la senyoria dels Baus, després el 1388 a la senyoria de Châlon, i finalment el 1544 a la senyoria de Nassau. Quan Guillem I, comte de la família Nassau, amb propietats als Països Baixos, va heretar el títol de príncep d'Orange el 1544, el principat fou incorporat al que més endavant esdevindria la casa d'Orange. Lluís XIV, en guerra contra les Províncies Unides dirigides pels Stathouders procedents de la casa d'Orange-Nassau, aconseguí la ciutat, que annexionava al regne de França pel Tractat d'Utrecht el 1713.

DemografiaModifica

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
Evolució de la població
7 000	7 270	7 440	8 307	9 123	8 874	8 633	9 231	9 824


1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
10 621	10 007	10 622	10 064	10 212	10 301	10 280	9 859	9 980


1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
10 096	10 303	11 087	10 766	10 799	11 956	12 946	13 978	17 478


1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2014
19 912	24 562	25 371	26 499	26 964	27 989	-	-	-

Evolució demogràfica de 1793 a 2008

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
1945-1960	Raphaël Balester
1960-1971	André Bruey
1971-1977	Jacques Bérard	RPR
1977-1979	Louis Giorgi	PCF
1980-1983	Gilbert Ricci	PCF
1983-1989	Robert Pini	RPR
1989-1995	Alain Labé	PS
1995-	Jacques Bompard	FN, després MPF i sense etiqueta

Monuments principalsModifica

El teatre romà d'Aurenja, declarat Patrimoni de la Humanitat

La ciutat és reconeguda internacionalment per la seva arquitectura romana: posseeix el teatre romà més ben conservat d'Europa i un arc triomfal (erigit suposadament en honor de Caius Marius després de la seva victòria d'Aquae Sextiae si bé probablement posterior), construïts tots dos durant l'època d'August. L'arc, el teatre –seu anual d'un famós festival d'òpera– i el seu entorn foren incorporats per la UNESCO el 1981 dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.