Obre el menú principal

La segona croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa. Va ser convocada pel papa Eugeni III el 1145 com a resposta a la caiguda del Comtat d'Edessa l'any anterior, escoltant les peticions d'auxili que li arribaven des dels estats croats del Llevant fundats durant la primera croada.

Infotaula de conflicte militarSegona croada
Croades
Asia minor 1140.jpg
La caiguda del comtat d'Edessa, que apareix a la dreta d’aquest mapa (c.1140), fou la causa de la Segona Croada.
Tipus Guerra santa
Data 1147-1149
Lloc Península Ibèrica, Pròxim Orient, Egipte
Resultat Fracàs en la reconquesta del Comtat d'Edessa.
Increment de les hostilitats entre els estats croats i els imperis musulmans.
Reconquesta de Lisboa, Tortosa i Almeria.
Caiguda dels almoràvits i ascens dels almohades.
Tractat de pau entre l’Imperi Bizantí i els turcs seljúcides.
Augment de la tensió entre l’Imperi Bizantí i els croats.
Primers avanços croats cap a Egipte.
Bàndols
Croats: Sarraïns:
Comandants
Regne de Jerusalem Melisenda de Jerusalem
Regne de Jerusalem Balduí III de Jerusalem
Trípoli Ramon II de Trípoli
Ramon de Poitiers Ramon de Poitiers
Imperi bizantí Manuel I Comnè
Toros d'Armènia Toros II d’Armenia
Regne de Portugal Alfons I de Portugal
Regne de Castella Alfons VII de Lleó
Casa dels Habsburg Conrad III d'Alemanya
Estíria Ottokar III d'Estíria
França Lluís VII de França
Nord-Pas-de-Calais Teodoric d'Alsàcia
Esteve de Blois Esteve de Blois
Normandia Jofré V d'Anjou
Messud I
Imperi almoràvit Taixfín ibn Alí
Imperi almoràvit Ibrahim ibn Taixfín
Imperi almoràvit Ishaq ibn Ali
Imperi almoràvit Abd Al-Mumin
Zengi I
Nur-ad-Din Mahmud
Sayf-ad-Din Ghazi I
Afganistan Al-Muqtafí
Califat fatimita Al-Hàfidh
Forces
Alemanys: 20.000 homes[1]
Francesos: 15.000 homes[1]
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

Fou la primera de les croades liderada per monarques europeus, la qual comptà amb Lluís VII de França i Conrad III d'Alemanya entre les seves files. Els exèrcits dels dos reis van marxar per separat a través d'Europa, van creuar el territori bizantí, on sorgiren conflictes amb l'emperador Manuel I Comnè, i van penetrar a Anatòlia, on tots dos exèrcits foren derrotats pels turcs seljúcides. Lluís i Conrad van arribar amb les restes dels seus exèrcits a Jerusalem, on van participar en un atac desastrós contra Damasc. La segona croada fou un fracàs per als croats i una victòria important per als musulmans, que acabaria portant la caiguda de Jerusalem el 1187.

L'únic èxit de la croada va tenir lloc lluny del Mediterrani, quan un grup de croats flamencs, frisis, normands, anglesos, escocesos i alemanys es van aturar a Lisboa navegant cap a Terra Santa, i van ajudar els portuguesos a la captura de Lisboa el 1147.

Contingut

Caiguda d'EdessaModifica

 
Bernat de Claravall predicant la segona croada

Zengi I de Mossul va prendre la ciutat d'Edessa el 24 de desembre del 1144. Era la primera victòria dels musulmans després dels seus desastres de la primera croada, i eliminava un dels quatre estats llatins (Jerusalem, Antioquia, Trípoli i Edessa).

Eugeni III va publicar la butlla Quantum praedecessores, convocant la nova croada per recobrar els territoris perduts. Bernat de Claravall va predicar-la, prometent el perdó dels pecats, i Conrad III d'Alemanya i Lluís VII de França van abraçar la creu, com els comtes de Xampanya, de Tolosa, de Nevers, Surrey, Lusignan, Flandes, Savoia o Alsàcia.

La croada passa per Portugal, Castella i CatalunyaModifica

A mitjans de maig del 1147 salpà una flota angloflamenca en ruta cap a Palestina; s'aturà pel juny a Porto i el bisbe els animà a ajudar el rei Alfons I de Portugal a prendre Lisboa als musulmans.[2] Després de quatre mesos de setge, la vila caigué, i la majoria dels croats reprengueren la ruta.

El papa Eugeni III va convocar a l'ajut a Alfons VII de Castella per prendre Almeria i Ramon Berenguer IV a prendre Tortosa,[3] que fou escoltada pels genovesos que assetjaven Maó per lluitar contra la pirateria dels musulmans de l'Emirat de Granada basats en les Balears, aliats de la República de Pisa contra Gènova des del 1137.[4]

L'expedició francesa i l'alemanyaModifica

Lluís VII de França sortí de Magúncia el juny del 1147 i s'uní a les tropes alemanyes. Hi hagueren combats pels Balcans contra els bizantins, i finalment arribaren l'octubre a Constantinoble, on l'emperador Manuel I Comnè els rebé amb hostilitat per l'amenaça dels sicilians que els acompanyaven, suposats croats, però que es dedicaven a atacar terres de l'imperi.

No volent mantenir la tensa situació, Conrad III d'Alemanya passà a Anatòlia i és derrotat a Dorilea pels turcs seljúcides.[5] La resta del seu exèrcit es va unir als francesos i Conrad va seguir per mar.

Les tropes franceses foren vençudes a la batalla del Mont Cadmos,[6] i hagueren de seguir per mar. Reunits els supervivents dels dos exèrcits a Antioquia, decidiren un atac de Damasc,[7] malgrat que el seu emir era aliat dels llatins contra Nur-ad-Din Mahmud d'Alep. L'onze de juliol del 1148 començà el setge i durà cinc dies.[8] Els croats abandonaren, mentre Nur ad-Din aprofità per conquerir Damasc. El rei Balduí III de Jerusalem que, després del fracàs de Damasc va començar a perdre el suport dels seus aliats, atacà Ascaló, decisió que afegiria Egipte als enemics dels croats, però en veure que els seus aliats no es presentaven com havien promés, Conrad III d'Alemanya i Lluís VII de França van tornar als seus regnes.[5]

 
Concili de Jerusalem

ConseqüènciesModifica

La croada va acabar sense aconseguir més que fomentar la unió entre els musulmans sota el poder dels successors de Nur ad-Din.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Norwhich, 1995, p. 94-95.
  2. Buggenhoudt, 1866, p. 473.
  3. De captione Almerie et Tortuose (en llatí). Anubar, 1973. 
  4. «STORIA DELLA CITTA’ DI GENOVA DALLE SUE ORIGINI ALLA FINE DELLA REPUBBLICA MARINARA» (en italià). Storia dei Giustiniani di Genova. [Consulta: 17 agost 2014].
  5. 5,0 5,1 Nicolle, 2009, p. 47.
  6. Runciman, 1952, p. 272.
  7. Henderson, 1894, p. 242.
  8. Janin, 2002, p. 104.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segona croada