Imperi Seljúcida

(S'ha redirigit des de: Seljúcides)
«Seljúcides» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Dinastia seljúcida».

L'Imperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles xi i xiii. Els seljúcides eren originaris del nord del mar d'Aral. En el segle x es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió. El seu cap es deia Seljuq, d'on prové el nom de l'imperi, i van iniciar un període de conquestes militars primer per la regió persa del Khorasan. A partir d'aquell moment van adoptar la llengua i els costums perses. El seu net Togrul I va prendre Bagdad el 1055 agafant el títol de Soldà i rei d'orient i occident. El seu successor, Alp Arslan, va establir la capital imperial a l'actual Teheran, entre altres victòries conquerí Alep i Armènia i vencé l'emperador romà d'Orient Romà IV l'any 1071 a la Batalla de Manazkert, i això va significar l'inici del poder turc a Anatòlia.

Infotaula de geografia políticaImperi Seljúcida
دولت سلجوقیان (fa) Modifica el valor a Wikidata

EpònimSeljuq Modifica el valor a Wikidata
Localització
Seljuk Empire locator map.svg Modifica el valor a Wikidata

CapitalNixapur, Rayy, Isfahan, Hamadan, Merv i Nixapur Modifica el valor a Wikidata
Població
Idioma oficialpersa
àrab
proto-oguz Modifica el valor a Wikidata
Religiósunnisme Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1037
Dissolució1190 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia Modifica el valor a Wikidata

Quan Màlik-Xah I va morir l'any 1092, l'imperi es va dividir mentre el seu germà i els seus quatre fills es van barallar per la distribució de l'imperi entre ells. Màlik-Xah I va ser succeït a Anatòlia per Kilij Arslan I, que va fundar el Sultanat de Rum, i a Síria pel seu germà Tutuix I. A Pèrsia el va succeir el seu fill Mahmud I, el regnat del qual va ser disputat pels seus altres tres germans Barkiyaruq a l'Iraq, Muhàmmad I a Bagdad i Àhmad Sanjar al Khorasan. Quan Tutuix I va morir, els seus fills Radwan i Duqaq van heretar Alep i Damasc, respectivament, i també es van disputar entre ells, dividint encara més Síria entre emirs antagònics els uns amb els altres. El 1118, el tercer fill Àhmad Sanjar es va fer càrrec de l'imperi. El seu nebot, el fill de Muhàmmad I, no va reconèixer la seva pretensió al tron, i Mahmud II es va proclamar sultà i va establir una capital a Bagdad, fins al 1131 quan finalment va ser deposat oficialment per Àhmad Sanjar. En altres llocs del territori nominal seljúcida hi havia els artúqides al nord-est de Síria i al nord de Mesopotàmia; van controlar Jerusalem fins al 1098. La dinastia Dānišmand va fundar un estat a l'est d'Anatòlia i el nord de Síria i va disputar la terra amb el sultanat de Rum, i Kerbogha va exercir la independència com a atabeg de Mossul.

Els territoris romans d'Orient van formar l'anomenada branca Rum de l'imperi, el Soldanat de Rum. L'apogeu de l'Imperi va ser amb Màlik-Xah I,[1] que va governar també sobre Jerusalem i Àsia Menor.[2]

L'imperi Seljúcida posseïa un poderós exèrcit i una administració civil molt eficient. Les escoles fomentaven el sunnisme.

A partir de 1243, les incursions mongols assolaren el soldanat que es va fraccionar en molts emirats turcomans vassalls dels mongols. Cap a 1276 els seljúcides de Rum perderen tot el seu poder encara que nominalment l'imperi es va mantenir fins a 1307.

ReferènciesModifica

  1. Lambton, Ann K. S.. Continuity and Change in Medieval Persia: Aspects of Administrative, Economic and Social History, 11th-144th Century (en anglès). SUNY Press, 1988, p. 169. ISBN 1438409974. 
  2. Collomb, Rodney. The Rise and Fall of the Arab Empire: And the Founding of Western Pre-Eminence (en anglès). Spellmount, 2006, p. 82. ISBN 1862273278. 

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi Seljúcida

Coord.: 36° 12′ N, 58° 48′ E / 36.200°N,58.800°E / 36.200; 58.800