Toghrul III

Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174. Va néixer el 1168/1169 i encara infant va estar controlat per l'atabeg ildegízida Nusrat al-Din Muhammad Pahlawan (1175-1186).

Infotaula de personaToghrul III
Tugrul bey.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1169 Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1194 Modifica el valor a Wikidata (24/25 anys)
Rayy Modifica el valor a Wikidata
Sultà seljúcida
1175 – 1176
← Arslan-Shah (Seljuq sultan) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeQ55703193 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareArslan-Shah (Seljuq sultan) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El 1174/1175 el seu pare Arslan Shah ibn Toghrul (1160–1174) va intentar sostreure's de la tutela ildegízida, per la qual cosa Muhammad Pahlawan el va fer enverinar i va posar al tron a Toghrul III. Muhammad Pahlawan va morir el 1186 i llavors Toghrul, que havia rebut una educació esmerçada i tenia bones qualitat físiques i intel·lectuals (fins i tot començava a despuntar com a poeta) va manifestar la intenció d'exercir el poder de manera efectiva. El successor de Phalawan fou el seu germà Kizil Arslan Uthman que es va voler casar amb la vídua de Pahlawan i es va enfrontar per aquesta causa amb els dos fills del difunt, cosa que va donar a Toghrul una certa llibertat. Va mantenir contactes amb diversos emirs i es va apoderar de la capital seljúcida, Hamadan. Llavors, el 1188, Kizil Arslan va demanar al califa l'enviament de les tropes de Bagdad mentre ell mateix marxava des de l'Azerbaidjan; l'exèrcit abbàssida anava manat pel visir Ibn Yunus, i en lloc d'esperar l'arribada de Kizil Arslan per atacar junts, ho va fer sol, llençant-se sobre les forces de Toghrul a Daymarg (1188); va patir una considerable derrota. Kizil Arslan però s'acostava per l'altre costat, mentre el califa preparava un nou exèrcit. Toghrul va retornar a Hamadan i va fer executar a alguns dels seus partidaris per causes no aclarides; això li va costar el suport d'una part dels seus. Així el 1189 Kizil Arslan va poder ocupar Hamadan i enderrocar a Toghrul amb certa facilitat. Llavors Toghrul va fugir a les regions d'Urmiyya, Khoy i Salmas que va assolar mentre intentava recuperar el favor del califa; va demanar ajut a diversos prínceps, com l'aiúbida Saladí, però no va aconseguir res i finalment es va rendir a Kizil Arslan que el va enviar presoner al castell de Kahran prop de Tabriz (1190)

Kizil Arslan es va proclamar sultà però fou assassinat a l'any següent a instigació de la seva dona i vídua del seu germà, i Toghrul III fou alliberat podent refugiar-se amb els Banu Kafshud a Zandjan que li van donar suport. Kizil Arslan Uthman no tenia fills i de fet era regent dels fills de Pahlawan entre els que aquest havia repartit el país: Uzbeg va rebre Hamadan, i dos fillastres (fills de la seva muller Inandj Khatun coneguda per Katiba o Qatiba, que era filla d'Inandj Sunkur de Rayy) de noms Kutlug Inandj i Amir-i-Amiran Umar, van rebre petits feus al Jibal. L'enfrontament entre els fills de Pahlawan li va permetre a Toghrul recuperar Hamadan on es va casar amb la vídua de Pahlawan i fou restaurat al tron (1191). No massa després va fer matar a la seva dona. Va ocupar també Isfahan i Rayy i va saquejar el famós castell de Tabarak prop de Rayy. La ciutat de Rayy havia estat conquerida poc abans pel khwarizmshah Ala al-Din Tekish que va iniciar la guerra contra Toghrul III.

Quan les tropes coràsmies es van presentar a prop de Rayy, se li va demanar d'entregar la ciutat, però Toghrul no va voler i va defensar els drets seljúcides a la ciutat i a tot l'Iran i l'Iraq. Els seus amirs el van abandonar en gran part. El 25 de març de 1194 amb uns pocs fidels es va llençar contra l'enemic, sent derrotat i mort prop de Rayy. El seu cap fou enviat per Tekish al califa abbàssida an-Nàssir que la va exposar al frontal del seu palau de Bagdad. Amb ell va acabar el sultanat seljúcida a Pèrsia.

BibliografiaModifica