Seljuk
Seljuk (turc: Selçuk; àrab: سلجوق, Saljūq; també transcrit Selyuk, Seldyuk, Seldyuq) va ser l'heroi epònim dels seljúcides. Era fill de Duqaq, que sembla haver estat el cap o un eminent membre de la tribu kınık dels oghuz.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 901 |
| Mort | c. 1009 (107/108 anys) Janda (Turquestan) |
| Monarca | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | cap militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | cap tribal |
| Família | |
| Família | Dinastia seljúcida |
| Fills | Mikail of Kınık tribe (en)  , Arslan ibn Saljuq, Musa Yabqu (en) |
| Pare | Dukak (en) |
Biografia modifica
Seljuq feia remuntar els seus orígens al mític rei Afrasiab a través de trenta-quatre generacions,[2] encara que va utilitzar noms bíblics per als seus quatre fills (Mikail, Isrâîl (Arslan), Musa i Yunus), el que suggereix relacions amb els khàzars o amb els nestorians. No obstant això van mantenir el costum de fer precedir el nom pel de la seva tòtem tribal, Arslan (lleó).
Al voltant de l'any 985 a causa de l'escassetat de pastures[3] o la pressió d'altres tribus[4] el clan seljúcida es va separar de la resta dels toghuzghuz, una confederació de nou clans assentada entre els mars Aral i Caspi, i es va establir a prop de Khizilordà, a la riba dreta del riu Sirdarià, en el camí de Jend (Kazakhstan). En aquesta època es van convertir a l'islam, encara que no hi ha constància que el mateix Seljuq ho fes. El sultà Gaznèvida Mahmud de Ghazna, que domina la regió, els accepta i converteix en els seus auxiliars.[3]
Arslan Isrâîl va ser enviat per Mahmud al Khorasan i a la campanya del Caucas, el que més tard seria el Soldanat de Rum. En tornar Mahmud, temorós del seu poder militar, el va manar detenir com a ostatge i va morir a la presó set anys després. Abans de la seva mort va fer arribar als seus germans un missatge on els incitava a apoderar-se del regne.[3]
Successió modifica
Seljuq va morir al voltant de l'any 1038, i sota el govern del fill de Mikail, Toghril Beg I, els seljúcides van conquistar el Khorasan, van travessar el riu Amudarià i van ocupar les dues grans ciutats del Khorasan, Merv i Nixapur, on Toghril es va proclamar emir en 1028.[5] La tribu va començar a fer incursions per tot el nord de l'Iran, ocupant ciutats i exigint un rescat per elles. Els intents de Massud, fill de Mahmud, per aturar les seves incursions el van portar a la derrota a la batalla de Dandanaqan, el 23 maig 1040.
Els victoriosos seljúcides van expandir el seu domini a la Transoxiana i l'Iran. En 1055 Toğrül havia ampliat el seu control fins a Bagdad, i s'havia autoproclamat campió del califa abbàssida, que el va honrar amb el títol de sultà. Altres governants anteriors havien tingut aquest títol, però els seljúcides van ser els primers a inscriure'l en les seves monedes.[6]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Encyclopædia Britannica 2007 Ultimate Reference Suite, 2008, pàg. Seljuq.
- ↑ Defrémery: op. cit.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 HAMD Allah Mustawfi Qazvini: op. cit.
- ↑ Michaud: op. cit.
- ↑ Roux, Jean Paul. «Les Grands Seldjoukides» (en francès). Bibliothèque Clio. [Consulta: 1r novembre 2012].
- ↑ Findley: op. cit., pàg. 68.
Bibliografia modifica
- Findley, Carter Vaughn. The Turks in World History. Ed. Oxford University Press, 2005. ISBN 0-19-517726-6.
- Defrémery, M. «Histoire des Seldjoukides». Journal Asiatique, tomo XI, 1848. página 421.
- Hamd Allah Mustawfi Qazvini. Histoire des seldjoukides et des Isma liens ou Assassins de l'Iran. Ed. Elibron Classics. ISBN 0-543-94162-0.
- Michaud, Joseph Fr. y Michaud, Louis Gabriel. Biographie universelle, ancienne et moderne. Ed. Michaud frères, 1826.
- Saunders, John Joseph. A History of Medieval Islam. Ed. Routledge, 1978. ISBN 0-7100-0050-2. Arxivat 2009-02-25 a Wayback Machine.