Dinastia Liao
La dinastia Liao (/ ljaʊ /;[1] kitan: Mos Jælud; xinès tradicional: 遼朝; xinès simplificat: 辽朝; pinyin: Liáo cháo),[2] també conegut com a Imperi Liao, oficialment el Gran Liao (大 遼; 大 辽; Dà Liáo), l'Imperi Khitan o l'estat Khitan (Qidan) (kitan: Mos diau-d kitai huldʒi gur),[3] va ser un imperi i una dinastia imperial a l'Àsia Oriental que va governar del 916 al 1125 sobre l'actual Xina del nord i nord-est, Mongòlia i parts de l'Extrem Orient rus i Corea del Nord.[4] L'imperi va ser fundat per Yelü Abaoji (emperador Taizu de Liao), kagan dels khitans al moment del col·lapse de la dinastia Tang, i va ser el primer estat a controlar tota Manxúria.[5] Estant governada pel clan Khitan Yelü, la dinastia Liao és considerada pels historiadors com una dinastia de conquesta de la Xina.[6]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | dinastia xinesa estat xinès històric |
| Religió | Majoria:
Influències de: |
| Idioma oficial | kitan, xinès mitjà i jurtxet |
| Història | |
| Reemplaça | Jin posteriors (947) Balhae (926) Jeong-an kingdom (en)  (986)Heungyo (en) (1030) |
| Creació | 916 |
| Data de dissolució o abolició | 1125 |
| Reemplaçat per | dinastia Jin Kara-khitai Liao del Nord (1122) |
| Governança corporativa | |
| Part de | Song Liao Jin Xia |
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ANTIGA | |||||||
| 3 Augustos i 5 Emperadors | |||||||
| Dinastia Xia 2100–1600 aC | |||||||
| Dinastia Shang 1600–1046 aC | |||||||
| Dinastia Zhou 1045–256 aC | |||||||
| Zhou Occidental | |||||||
| Zhou Oriental | |||||||
| Primaveres i Tardors | |||||||
| Regnes Combatents | |||||||
| IMPERIAL | |||||||
| Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC | |||||||
| Dinastia Han 206 aEC–220 EC | |||||||
| Han Occidental | |||||||
| Dinastia Xin | |||||||
| Han Oriental | |||||||
| Tres Regnes 220–280 | |||||||
| Wei, Shu i Wu | |||||||
| Dinastia Jin 265–420 | |||||||
| Jin Occidental | 16 Regnes 304–439 | ||||||
| Jin Oriental | |||||||
| D. Meridionals i Septentrionals 420–589 | |||||||
| Dinastia Sui 581–618 | |||||||
| Dinastia Tang 618–907 | |||||||
| ( Segon Zhou 690–705 ) | |||||||
| 5 Dinasties & 10 Regnes 907–960 |
Dinastia Liao 907–1125 | ||||||
| Dinastia Song 960–1279 |
|||||||
| Song del Nord | Xia Occ. | ||||||
| Song del Sud | Jin | ||||||
| Dinastia Yuan 1271–1368 | |||||||
| Dinastia Ming 1368–1644 | |||||||
| Dinastia Qing 1644–1911 | |||||||
| MODERNA | |||||||
| República de la Xina 1912–1949 | |||||||
| República Popular de la Xina Des del 1949 |
República de la Xina (Taiwan) Des del 1945 | ||||||
Gairebé immediatament després de la seva fundació, la dinastia Liao va iniciar un procés d'expansió territorial, amb Abaoji encapçalant una exitosa conquesta de Balhae.[7] Els emperadors posteriors guanyarien les Setze prefectures alimentant una guerra subsidària que va conduir al col·lapse dels Tang posteriors (923-936) i establiria relacions tributàries amb Goryeo després de perdre les guerres entre Goryeo i Khitan.[8] El 1004, la dinastia Liao va llançar una expedició imperial contra la dinastia Song del Nord. Després de fortes lluites i grans baixes entre els dos imperis, ambdues parts van elaborar el tractat de Shanyuan. Mitjançant el tractat, la dinastia Liao va obligar el Song del Nord a reconèixer-los com a iguals i va anunciar una era de pau i estabilitat entre les dues potències que va durar aproximadament 120 anys.
La tensió entre les pràctiques socials i polítiques tradicionals de Khitan i la influència i els costums xinesos va ser un tret definitori de la dinastia. Aquesta tensió va provocar una sèrie de crisis successòries. Els emperadors de Liao van afavorir el concepte xinès de primogenitura, mentre que gran part de la resta de l'elit khitana donava suport al mètode tradicional de successió del candidat més fort. Tan diferents eren les pràctiques khitanes i xineses que Abaoji va establir dos governs paral·lels. L'Administració del Nord governava les zones khitanes seguint les pràctiques tradicionals khitanes, mentre que l'Administració del Sud governava zones amb grans poblacions no khitanes, adoptant pràctiques governamentals tradicionals xineses.
Les diferències entre la societat xinesa i la Khitan incloïen rols de gènere i pràctiques matrimonials: els khitans tenien una visió més igualitària cap al gènere, en contrast amb les pràctiques culturals xineses que segregaven els rols dels homes i de les dones. A les dones khitanes se'ls va ensenyar a caçar, gestionaven propietats familiars i ocupaven càrrecs militars. No es van concertar molts matrimonis, les dones no havien de ser verges en el seu primer matrimoni i les dones tenien dret a divorciar-se i tornar a casar-se.
La dinastia Liao va ser destruïda per la dinastia Jin dirigida pels jurtxets el 1125 amb la captura de l'emperador Tianzuo de Liao.[9] Tanmateix, els khitans restants, dirigits per Yelü Dashi (emperador Dezong de Liao), van establir la dinastia Liao occidental (Kara-khitai), que va governar parts d'Àsia Central durant gairebé un segle abans de ser conquerida pels mongols.[10]
El sistema d'administració dualModifica
L'expansió territorial de l'estat khitan va arribar a regions poblades per xinesos han, la qual cosa va plantejar el problema de com governar a aquests súbdits de tradicions molt diferents a les dels pobles nòmades de nord. Abaoji va dissenyar un sistema d'administració dual, pel qual es dividia als súbdits en dos grups: khitan i xinesos. Les lleis eren diferents per a tots dos grups, segons les tradicions respectives, i el funcionariat de la cort es dividia també en dos grups. La cort estava dividida en un sector nord i en un sector sud. Al sector nord, hi havia els funcionaris khitan, triats per vincles familiars, mentre que al sector sud hi havia els funcionaris xinesos, que parlaven xinès i kitan, i que eren triats mitjançant un sistema d'exàmens, seguint la tradició dels Tang.
Al costat d'aquest sistema dual d'administració, els khitan van desenvolupar un sistema d'escriptura per a la seva llengua, basat en els caràcters xinesos, que constava de dos tipus de caràcters: l'escriptura petita, de caràcter fonètic, i la escriptura gran, de caràcter ideogràfic, en un desenvolupament dels caràcters xinesos similar al del japonès modern. El sistema d'escriptura khitan, utilitzat en nombrosos documents oficials, només ha estat desxifrat parcialment.
ReferènciesModifica
- ↑ "Liao". Random House Webster's Unabridged Dictionary.
- ↑ Aisin-Gioro Ulhicun. (en xinès). Shōkadō (松香堂), 2009.
- ↑ Aisin-Gioro Ulhicun. «〈契丹文dan gur與「東丹國」國號：兼評劉浦江「再談“東丹國”國号問題」〉(Original Meaning of Dan gur in the Khitai Scripts: with a Discussion of the State Name of the Dongdanguo)». A: (en xinès). Shōkadō (松香堂), 2009.
- ↑ Ledyard, 1983, 323
- ↑ Ruins of Identity: Ethnogenesis in the Japanese Islands By Mark Hudson
- ↑ «Новинки литературы / New books and studies».
- ↑ «契丹［遼］と10～12世紀の東部ユーラシア [978-4-585-22626-0] - 3,080円 : Zen Cart [日本語版] : The Art of E-commerce».
- ↑ Miller, Owen. Korean History in Maps. Cambridge University Press, 2014-12-15, p. 72. ISBN 9781107098466. "Tant el 1011 com el 1018, les forces de Goryeo van aconseguir victòries decisives sobre les forces Khitan en retirada."
- ↑ Muhammad Seyfeydinovich Asimov, C.E. Bosworth. «Karakhanids, Seljuqs and Kara Khitay». A: History of civilizations of Central Asia, v. 4: The Age of achievement, A.D. 750 to the end of the fifteenth century; Pt. I: the historical, social and economic setting (en anglès). UNESCO, 1998, p. 138-140.
- ↑ Journal of Central Asia. Vol. 16. Centre for the Study of the Civilizations of Central Asia, 1993, p. 19.
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Liao |