Obre el menú principal

Els Tang posteriors foren una efímera dinastia del nord de la Xina.

El 880 la dinastia Tang estava molt debilitada per una revolució de camperols dirigida per Huang Tchao. La capital imperial Chang'an i la segona ciutat Lo-yang van caure en mans dels rebels; la cort Tang va crida en ajut a una horda turca, anomenada tchöi o shato o shatuo (antiga transcripció xinesa tch'ou-yue i també cha-tó, que vol dir "gent del desert d'arena").[1] Les fonts xineses del segle vii els hi donen dos noms: Tch'ou-yue als que vivien com a nòmades a la part a l'orient del llac Barkul, i Tch'ou, que poblaven la part a l'oest del mateix llac.[2]

El 808 els shato foren establerts com a federats pels Tang, que els va fixar com a residència la zona al nord-est de Ling-tcheou, prop de Ning-hia, al nord de l'Ordos. Allí van romandre sense sortir del territori assignat fins al 878.

En aquest any, aprofitant la guerra civil desfermada a la Xina, el cap dels shato, Li K'o-yong es va apoderar de l'anomenada marca de Ta-t'ong and nord del Shansi (Shanxi) el que li permetia intervenir en els afers xinesos; el 880 els rebels es van apoderar de Tchangngan i Lo-yang, i l'emperador Tang va demanar ajut als shato dirigits per Li K'o-yong que només tenia 28 anys; fou extraordinàriament fidel als Tang fins al final. El 883 va expulsar als rebels de Tchangngan i fou recompensat amb el nomenament de ministre del govern imperial i amb el govern de Taiyuan (antiga transcripció T'ai-yuan) al modern Shanxi. Si hagués volgut haguera pogut enderrocar la dinastia i ocupar el lloc de l'emperador, però va restar lleial. Un antic cap de bandits, Tchu Wen, fou el que va donar aquest pas el 907 i va fundar la dinastia dels Liang posteriors.

Li K'o-yong va restar amo de Shanxi (Shansi). Va morir el 908 i el va succeir el seu fill Li Ts'un-hiu que va portar el títol de rei de Tsin amb Taiyuan com a capital. El 923 va enderrocar als Liang posteriors i es va proclamar emperador de la Xina com a continuador dels Tang, sent coneguda la seva dinastia com a Tang posteriors. La seva capital fou Lo-yang. Va morir el 926 i el va succeir Li Siyuan o Li Dan (926-933), a aquest Li Conghou (933-934) i finalment Li Congke. El 936 fou enderrocat pel general shato Che King-t'ang, amb l'ajut dels kitan, i va fundar la dinastia dels Jin posteriors (Tsin posteriors).

Notes i referènciesModifica

  1. Barthold, als articles Toghuz ghuz i Turks de l'Enciclopèdia del Islam. Barthold considera que aquesta tribu o tribus eren un subgrup dels toquz oghuz que al segle X i fins al XII vivien al nord de la mar d'Aral; aquest punt es també mantingut per Minorsky a Hudud al-Alam
  2. R. Grousset, L'Empire des steppes, considera que els shato eren una fracció separada dels turcs occidentals al segle VII quan s'havien establert a l'est del llac Barkul, i diu que el 712, davant els atacs tibetans a la regió del llac, els shato es van desplaçar una mica a l'oest cap a la regió de Kutcheng (Kou-tch'eng) on van romandre fins al 808 en què foren expulsats per noves incursions dels tibetans, i van demanar la protecció imperial xinesa; pel seu origen Brousset dona com a referència l'obra T'ang-chou, traduïda per Chavannes, que a "documents, 96" indica que els Cha-tó eren una de les races dels Tou-kiue o turcs occidentals i un subgrup dels Tch'ou-yue turcs que als segles VII i VIII vivien entre el Kutcheng i el llac Barkul.