Obre el menú principal

La khutba —en àrab خطبةẖuṭba— és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr. És costum pronunciar la khutba en la llengua local, a diferència de la pregària, que habitualment és en àrab.

En la pregària a favor dels fidels (duà li-l-muminín) dins de la khutba es va agafar el costum que s'arrossegava de les oracions des del segle V aC[1] d'anomenar al sobirà al poder; el nom esmentat a la pregària tradicionalment servia per determinar la lleialtat o l'orientació política de l'imam o de l'autoritat política; encara que esmentar el nom no era obligatori, el suprimir el nom simbolitzava desconèixer-lo; en els llocs on els musulmans viuen sota govern no islàmic no s'ha d'esmentar al sobirà.

NotaModifica

  1. segons consta a papirs arameus a Elefantina

ReferènciesModifica

Enciclopèdia de l'Islam, V, 76, 77

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khutba