Estats croats

Els Estats Croats van ser uns estats feudals creats durant el segle xii i el segle xiii per croats de l'Europa occidental a l'Àsia Menor, Grècia i Terra Santa. Els poders islàmics, amb el temps, van conquerir-los.

L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella

Orient PròximModifica

Els primers quatre Estats Croats es van crear a l'Orient Pròxim immediatament després de la Primera Croada:

Els dos darrers van ser:

El Regne d'Armènia Menor té els seus orígens abans de les croades, però se li va concedir l'estatus de regne pel papa Innocenci III, i més tard va ser occidentalitzat pels francs.[5]

XipreModifica

Durant la Tercera Croada, els croats van fundar el Regne de Xipre. Ricard Cor de Lleó va conquerir Xipre de camí a Terra Santa.[6] L'illa es va transformar en regne i donada a Guiu de Lusignan, rei de Jerusalem el 1192. Va durar fins al 1489, quan la seva darrera reina, Caterina Cornaro el va vendre a la República de Venècia.

GrèciaModifica

Durant la Quarta Croada, l'Imperi Romà d'Orient va ser conquerit i dividit en diferents estats, alguns d'ells governats com a Estats Croats:

El Regne de Tessalònica i l'Imperi Llatí van ser reconquerits per l'Imperi de Nicea, restablint l'Imperi Romà d'Orient el 1261. Els descendents dels croats van continuar regnant a Atenes i el Peloponès fins al segle xv, quan va ser conquerit per l'Imperi Otomà.

Llocs menors mediterranisModifica

Encara que petites, hi ha hagut altres entitats feudals menors resultat de les croades contra l'islam a la Mediterrània, com la Senyoria de Gerba i Tabarka, illes de l'actual Tunísia

Croades nòrdiquesModifica

A la regió bàltica, les tribus indígenes que vivien a Estònia, Lituània i Prússia oriental durant l'edat mitjana van refusar el cristianisme. Els ordes militars dels Teutons i els Germans Livonians de l'Espasa i els seus aliats en les costes del bàltic van emprendre campanyes durant la segona croada per conquerir les tribus paganes dels voltants. Les Croades Nòrdiques es van convocar formalment el 1193 pel papa Celestí III i van continuar de manera irregular fins al segle xvi.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estats croats
  1. Grousset, 1934, p. 120-124.
  2. Ralph-Johannes, 1993, p. 39-42.
  3. Arteaga, 2012, p. 206.
  4. Venning, 2015, p. 67.
  5. Melville, 1995, p. 160.
  6. Hinze, 2007, p. 11.

BibliografiaModifica

  • Venning, Timothy. A Chronology of the Crusades (en anglès). Routledge, 2015. 
  • Ekkehard, Aner. Großer Atlas zur Weltgeschichte (en alemany). Westermann, 1997. 
  • Arteaga, Deborah L. Research on Old French: The State of the Art (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012. ISBN 9789400747685. 
  • Grousset, René. Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem I. L'anarchie musulmane – 1095-1130 (en francès). Perrin, 1934. ISBN 2-262-02549-5. 
  • Hinze, Maxi. The Third Crusade and Its Impact on England (en anglès). GRIN Verlag, 2007. 
  • Melville, Marion. La vida secreta de los templarios (en castellà). Tikal, 1995. 
  • Ralph-Johannes, Lilie. Byzantium and the Crusader States 1096-1204 (en anglès). Oxford University Press, 1993.