Estats croats
Els Estats Croats van ser uns estats feudals creats durant el segle xii i el segle xiii per croats de l'Europa occidental a l'Àsia Menor, Grècia i Terra Santa. Els poders islàmics, amb el temps, van conquerir-los.
Orient PròximModifica
Els primers quatre Estats Croats es van crear a l'Orient Pròxim immediatament després de la Primera Croada:
- El primer fou el Comtat d'Edessa, fundat el 1098 que durà fins al 1144.[1]
- El Principat d'Antioquia, fundat el 1098 i durà fins al 1268.[2]
- El Regne de Jerusalem, fundat el 1099, que durà fins al 1291. Primer tingué la capital a Jerusalem (fins al 1244) i després a Acre.[3]
- El Principat de Galilea (1099-1187), situat a l'est de Jerusalem.
Els dos darrers van ser:
- El Comtat de Trípoli, fundat el 1102, encara que la ciutat de Trípoli no es rendí als croats fins al 1109, i fou possessió croada fins al 1288.[4]
- El Comtat de Jaffa i Ascaló (1100-1268), creat amb l'extensió cap al sud després de la primera croada.
El Regne d'Armènia Menor té els seus orígens abans de les croades, però se li va concedir l'estatus de regne pel papa Innocenci III, i més tard va ser occidentalitzat pels francs.[5]
XipreModifica
Durant la Tercera Croada, els croats van fundar el Regne de Xipre. Ricard Cor de Lleó va conquerir Xipre de camí a Terra Santa.[6] L'illa es va transformar en regne i donada a Guiu de Lusignan, rei de Jerusalem el 1192. Va durar fins al 1489, quan la seva darrera reina, Caterina Cornaro el va vendre a la República de Venècia.
GrèciaModifica
Durant la Quarta Croada, l'Imperi Romà d'Orient va ser conquerit i dividit en diferents estats, alguns d'ells governats com a Estats Croats:
- L'Imperi Llatí, forçant l'emperador romà d'Orient a residir a Nicea.
- El Regne de Tessalònica
- El Principat d'Acaia
- El Ducat d'Atenes
- El Ducat de Naxos
El Regne de Tessalònica i l'Imperi Llatí van ser reconquerits per l'Imperi de Nicea, restablint l'Imperi Romà d'Orient el 1261. Els descendents dels croats van continuar regnant a Atenes i el Peloponès fins al segle xv, quan va ser conquerit per l'Imperi Otomà.
- L'Orde de Sant Joan de Jerusalem es va establir a Rodes (i altres illes del mar Egeu) el 1310, fins que els otomans els van obligar a marxar a Malta el 1522.
- L'illa de Kastelórizo va ser presa pels Hospitalers el 1309; els mamelucs egipcis la van ocupar del 1440 al 1450, quan passà a ser domini del Regne de Nàpols. El domini venecià va començar el 1635 (Castellorosso); Tots els estats, excloent l'egipci, eren catòlics. El domini otomà va començar el 1686, tot i que els grecs van controlar l'illa durant la Guerra d'independència grega (1821-1833).
- Altres territoris veïns de l'Orde de Sant Joan eren: les ciutats d'Esmirna (1344-1402), Attaleia (ara Antalya; 1361-1373) i Halicarnassos (ara Bodrum; 1412-14..), les tres a Anatòlia; les ciutats gregues de Corint (1397-1404) i Amphissa (ara Salona; 1407-1410) i les illes d'Icària (1424-1521) i Cos (1215-1522), totes ara gregues.
Llocs menors mediterranisModifica
Encara que petites, hi ha hagut altres entitats feudals menors resultat de les croades contra l'islam a la Mediterrània, com la Senyoria de Gerba i Tabarka, illes de l'actual Tunísia
Croades nòrdiquesModifica
A la regió bàltica, les tribus indígenes que vivien a Estònia, Lituània i Prússia oriental durant l'edat mitjana van refusar el cristianisme. Els ordes militars dels Teutons i els Germans Livonians de l'Espasa i els seus aliats en les costes del bàltic van emprendre campanyes durant la segona croada per conquerir les tribus paganes dels voltants. Les Croades Nòrdiques es van convocar formalment el 1193 pel papa Celestí III i van continuar de manera irregular fins al segle xvi.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estats croats |
- ↑ Grousset, 1934, p. 120-124.
- ↑ Ralph-Johannes, 1993, p. 39-42.
- ↑ Arteaga, 2012, p. 206.
- ↑ Venning, 2015, p. 67.
- ↑ Melville, 1995, p. 160.
- ↑ Hinze, 2007, p. 11.
BibliografiaModifica
- Venning, Timothy. A Chronology of the Crusades (en anglès). Routledge, 2015.
- Ekkehard, Aner. Großer Atlas zur Weltgeschichte (en alemany). Westermann, 1997.
- Arteaga, Deborah L. Research on Old French: The State of the Art (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012. ISBN 9789400747685.
- Grousset, René. Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem I. L'anarchie musulmane – 1095-1130 (en francès). Perrin, 1934. ISBN 2-262-02549-5.
- Hinze, Maxi. The Third Crusade and Its Impact on England (en anglès). GRIN Verlag, 2007.
- Melville, Marion. La vida secreta de los templarios (en castellà). Tikal, 1995.
- Ralph-Johannes, Lilie. Byzantium and the Crusader States 1096-1204 (en anglès). Oxford University Press, 1993.