Taixfín ibn Alí

Taixfín (o Taixufin o Taixafín)[1] ibn Alí ibn Yússuf al-Lamtuní as-Sanhají —en àrab: تاشفين بن علي بن يوسف اللمتوني الصنهاجي, Tāxfīn (o Tāxufīn o Tāxafīn) b. ʿAlī b. Yūsuf al-Lamtūnī aṣ-Ṣanhājī— fou emir almoràvit del Magreb i l'Àndalus (1143-1145).

Infotaula de personaTaixfín ibn Alí
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1145 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Tilimsen Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Caiguda d'un cavall Modifica el valor a Wikidata)
Emir almoràvid
1143 (Gregorià) – 1145 (Gregorià)
← Alí ibn Yússuf, Ibrahim ibn Taixfín Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAmazics Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAlmoràvits Modifica el valor a Wikidata
FillsIbrahim ibn Taixfín Modifica el valor a Wikidata
PareAlí ibn Yússuf Modifica el valor a Wikidata
GermansIshaq ibn Alí ibn Yússuf Modifica el valor a Wikidata

Sota el seu pare Alí ibn Yússuf ibn Taixfín fou governador de l'Àndalus, on va realitzar diversos atacs a places fortes cristianes i a rebels o bandits de les regions de Toledo, Badajoz, Sevilla i Còrdova, destacant en 1030 la conquesta de la fortalesa d'Azeca, a prop de Toledo, al nord-oest d'aquesta ciutat; la victòria prop de Badajoz el 1034; la conquesta de la fortalesa d'Idiana i del castell d'Escalona, i la conquesta d'Albaca,l nord de Còrdova. En aquest darrer lloc fou atacat per sorpresa per un destacament de cristians però es va poder retirar a temps. Taixfín era molt popular i el seu germanastre Sir ibn Alí n'estava gelós. Sir era l'hereu presumpte d'Alí i va pressionar-lo perquè Taixfín fos cridat a Marràqueix al començament de 1138. Però Sir va morir uns mesos més tard i llavors Taixfín fou declarat hereu. A la mort del seu pare, el 28 de gener de 1143, el va succeir com a amir al-muminín.

Els almohades, que s'havien revoltat i estaven sota la direcció d'Abd-al-Mumin ibn Alí, anaven guanyant terreny i recollint més partidaris. Taixfín fou derrotat en una batalla a l'exterior de la ciutat de Tlemcen el 1145, i les seves forces es van haver de retirar cap a Orà; havia cridat alguns vaixells a la costa que venien des d'Almeria per portar-lo a l'Àndalus si calia. Una caiguda de cavall en un penya-segat a la costa li va costar la vida el 23 de març de 1145. La seva mort fou aprofitada per Alfons VII de Lleó per ocupar algunes fortaleses com Oreja, Coria i Mora, i rebels andalusins es van aixecar contra els almoràvits a l'Algarve i Còrdova. El va succeir el seu jove fill Ibrahim ibn Taixfín.


Precedit per:
Alí ibn Yússuf
emir almoràvit
11431145
Succeït per:
Ibrahim ibn Taixfín

ReferènciesModifica

  1. No hi ha acord sobre la vocalització exacta d'aquest nom amazic, la qual cosa explica que l'ancestre d'aquesta família sigui anomenat a voltes Taixufín, a voltes Taixfín, a voltes Taixafín.

BibliografiaModifica

  • A. Huici Miranda, El gobierno de Tasfin Ben Ali Ben Yusuf en Andalus, Études d'orientalisme dédiés a la mémoire de E. Levi.Provençal, París 1962