Histoire générale de Languedoc

La Histoire générale de Languedoc (abreujat HGL), o en català Història general de Llenguadoc, és una obra científica sobre la història de la província del Llenguadoc. N'existeixen tres versions. L'original va ser escrita i publicada durant la primera meitat del segle XVIII pels pares benedictins dom Claude Devic i dom Joseph Vaissète. A mitjans del segle xix l'obra va ser reeditada i completada en una nova versió d'Alexandre Du Mège. Per últim, a finals del segle XIX l'editorial Privat va publicar-ne una darrera versió, supervisada per un equip d'erudits. La HGL, malgrat haver quedat antiquada en molts aspectes, continua sent una obra de referència gràcies al corpus de textos que s'hi reprodueix, molts dels quals desapareguts el 1790 durant els tumults de la Revolució.

Infotaula de llibreHistoire générale de Languedoc
Medallion Languedoc 1746 Histoire completed.jpg
Medalló expedit pels Estats del Llenguadoc el 1746, per a commemorar la finalització de la Histoire générale de Languedoc Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJoseph Vaissette i Claude Devic Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès i llatí Modifica el valor a Wikidata
Publicació1730
1745 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temahistòria Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

 
Charles le Goux de la Berchère

L'origen de la Histoire générale de Languedoc es troba en la proposició que va fer l'arquebisbe de Narbona i president dels Estats del Llenguadoc, Charles Le Goux de La Berchère, d'apadrinar una història completa de la província.[1] Le Goux es va dirigir als benedictins de l'abadia de Saint-Germain-des-Prés, que el 1715 van encarregar-ne l'elaboració a dom Claude Devic i a dom Joseph Vaissète. La seva tasca es va basar en la recerca de documents als arxius dels Llenguadoc, dispersos entre diferents institucions (castells, esglésies, biblioteuqes privades, monestirs...), i de París (al Trésor des Chartes o a la biblioteca de Colbert). Fruit de les seves investigacions, existeixen avui dia 131 volums de documents a la secció de Manuscrits de la Biblioteca nacional de França.

L'edició originalModifica

Els pares benedictins van anar publicant els cinc volums de la primera edició de la HGL entre 1730 i 1745, a la impremta parisenca de Jacques Vincent. Cada volum comptava amb tres parts: una explicació històrica, seguida de notes erudites i, per acabar, els elements justificatius (les «proves»). Aquesta edició cobreix un període que s'estén des dels orígens, que es recolza en els autors antics, fins al 1643, any de la mort de Lluís XIII.

Presentació al reiModifica

 
Alexandre Du Mège vers 1862.

Charles Peyronet, historiador del segle XIX,[2] ens n'ha fet arribar l'escena:

« L'agost de 1730 diversos membres dels estats del Llenguadoc es van reunir al palau de Versalles, tot esperant una audiència solemne del rei, arribat el dia abans de Compiègne. Hi anaven a presentar, amb les cerimònies habituals, el llibre de tributs i queixes de la província; tanmateix una peculiaritat havia de canviar la uniformitat habitual de la cerimònia: la presentació a Sa Majestat d'un volum en foli, dipositat en els graons del tron, que atreia totes les mirades per la seva esplèndida enquadernació, coberta de fins encaixos que amortien l'esclat dels banys d'or. L'esplendor d'aquest llibre, la pompa extraordinària de la diputació encarregada d'oferir-lo al rei, en nom dels estats, responia a la importància de l'obra històrica i literària que contenia, i el talent dels autors: es tractava del primer volum de la 'Història general de Llenguadoc', el principal autor del qual era un religiós de la congregació de Sant Maur, Dom Vaissete. »

L'edició d'Alexandre Du MègeModifica

Alexandre Du Mège, inspector de les Antiguitats de Tolosa, i l'editor tolosà Jean-Baptiste Paya van reeditar la Histoire générale de Languedoc entre 1840 i 1846. Aquesta edició es considera generalment com a poc fiable i amb errors.[3]

 
Ernes Rostach, en una fotografia del 1875.

L'édition PrivatModifica

Édouard Privat, llibreter tolosà fundador d'éditions Privat, successores de les éditions Paya, va reunir a principis de la Tercera República un equip d'erudits als qui va comandar una nova edició de la Histoire générale de Languedoc. Sense voler modificar l'estructura de l'edició original, aquests historiadors en van ampliar substancialment el contingut amb notes, document, una continuació de 1643 a 1790 i un volum sencer consagrat a la història gràfica (volum XVI). Amb aquesta edició es va passar dels cinc volums originals a setze. Cal destacar les aportacions d'Edward Barry, d'Eugène et François Germer-Durand i d'Albert Lebègue en matèria d'inscripcions antigues (volum XV), d'Auguste Molinier pel que fa a l'Edat Mitjana i el començament de l'època moderna i de Joseph Roman pel període que va del començament del regne d'Enric II a la fi del de LLuís XIII.[4] Ernest Roschach va escriure tot sol els volums XIII i XIV, que cobreixen el període entre Lluís XIII i la Revolució francesa.

L'edició Privat constitueix avui l'edició de referència de la Histoire générale de Languedoc. Ha estat reimpresa per darrer cop el 2003, per la Bibliothèque des Introuvables.

BibliografiaModifica

Edicions de la HGLModifica

L'edició original es troba disponible a Gallica:

L'edició de Du Mège es troba disponible a Gallica:

L'edició Privat es troba disponible a Open Library:

Altres obresModifica

ReferènciesModifica

  1. Vaissette, Joseph; Devic, Claude. Histoire générale de Languedoc (en francès). Original, 1730, pàg. VII. 
  2. Ch. Peyronnet, a Dom Vaissete, historien du siècle, Revue du Tarn, 1899
  3. Benoist, Antoine «L'histoire générale du Languedoc». Annales du Midi, 1891, pàg. 537.
  4. Vaissette, Joseph; Devic, Claude. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Privat, 1872, p. 10-12. 

Enllaços externsModifica