Sança d'Aragó i de Bigorra

noble d'Aragó

Sança d'Aragó i de Bigorra (Aragó, 1065-1097)[1] va ser una infanta d'Aragó i comtessa consort d'Urgell.

Infotaula de personaSança d'Aragó i de Bigorra
Condesa Sancha de Aragón.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Sancha de Aragón Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1045 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Jaca (Osca) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 1097 ↔ 16 agost 1097 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Santa Creu de la Serós (Osca) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentReial Monestir de les Benedictines (1622–)
Santa Maria (Santa Creu de la Serós) (–1622) Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ximena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeErmengol III d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
ParesRamir I d'Aragó Modifica el valor a WikidataErmessenda de Bigorra Modifica el valor a Wikidata
GermansSanç I d'Aragó i Pamplona, García Ramírez, Sanç Ramírez i Urraca Ramírez Modifica el valor a Wikidata

Filla de Ramir I d'Aragó, va ser casada amb Ermengol III, comte que contreia terceres núpcies.[2] A la mort del comte el 1065 a terres andalusines, va tornar al regne d'Aragó, on va contribuir al creixement del monestir femení de Santa Maria a Santa Creu de la Serós, localitat on s'havia instal·lat la infanta vers 1070, pròxima a les seves germanes Urraca i Teresa.[3] Durant la seva viudetat el 1067 va fer donació a Ramon Berenguer I de Barcelona del castell de Pilzà, a la Ribagorça, i de la tercera part del Purroi, que havia heretat del seu marit.[2] Tanmateix, les seves activitats es van limitar a Santa Creu, on el 1095 va afegir nous béns al monestir per continuar les obres del monestir, a la capçalera de l'església.[3]

La comtessa va morir a mitjan 1097 i va rebre sepultura al monestir de Santa Maria en un magnífic sarcòfag que devia fer construir Pere I d'Aragó.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Sancha» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa.
  2. 2,0 2,1 «Sança d'Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 Canellas, Ángel; San Vicente, Ángel. Rutas románicas de Aragón (en castellà). Madrid: Ediciones Encuentro, 1996, p. 115.