Ermengol I d'Urgell

comte d'Urgell


Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010. Fou el primer del casal d'Urgell.[1]

Plantilla:Infotaula personaErmengol I d'Urgell
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r setembre 1010 Modifica el valor a Wikidata
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Maria de Ripoll Modifica el valor a Wikidata
Comte d'Urgell
30 setembre 992 – 1r setembre 1010
← Borrell II de BarcelonaErmengol II d'Urgell → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasal d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTedberga de Gavaldà
Geriberga/Guisla Modifica el valor a Wikidata
FillsEstefania d'Urgell i Pallars, Ermengol II d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
ParesBorrell II de Barcelona
Letgarda de Tolosa
GermansRamon Borrell
Ermengarda de Barcelona
Riquilda de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Era el segon fill de Borrell II de Barcelona i de Letgarda de Tolosa, va succeir al seu pare al capdavant del comtat urgellenc i va convertir-se en l'iniciador de la dinastia privativa d'Urgell, com a branca menor del casal de Barcelona.

La seva política va ser d'obertura envers Europa, especialment amb Itàlia; Miquel Coll i Alentorn diu que això és una tendència general entre els nobles i prelats catalans a causa del deslligament dels comtes amb el regne franc.[2] Aquest oberturisme el va combinar amb una intensa activitat bèl·lica contra al-Àndalus.

Va ser tingut en bona consideració per l'Església, i va tenir bones relacions amb els clergues locals, especialment amb el bisbe Sal·la, amb qui va negociar i pactar la promoció del nebot d'aquest, Ermengol, a la seu d'Urgell en el marc del conflicte de possessió de terres del bisbat d'Urgell amb el de Ribagorça des de la creació del segon amb seu a Roda d'Isàvena el 957.[3][1] El 998 i el 1001 va realitzar grans viatges a Roma, i va estimular als seus nobles a realitzar-ne altres a Santiago de Compostel·la, Le Puy, Santa Fe de Conques o Monte Gargano.[4] Després de la incursió d'Abd al-Malik a les terres del castell de Montmagastre el 1003, pertanyents al monestir de Sant Pere de Codinet, malgrat el perill que suposava, Ermengol hi feu fundar una canònica.[5]

En el terreny militar, el 1003 va participar en una ràtzia contra els musulmans de Lleida, però va ser capturat en una incursió a la població d'Albesa el 1004. El 1010 va unir-se a una expedició a Còrdova organitzada pel seu germà Ramon Borrell, on Ermengol va morir als trenta-set anys durant la batalla d'Aqbat al-Bakr, que va resultar en victòria per al bàndol cristià.[4][1][6]

Mort el comte a Còrdova, Ermengol II, que només tenia un any, rep el comtat d'Urgell. El seu oncle, Ramon Berenguer I, va fer-se càrrec de la seva tutoria entre 1010 i 1017.[7] Com a curiositat, en el testament d'Ermengol I hi ha una de les primeres referències a la possessió d'un joc d'escacs a Europa.[4][8][9]

Família

modifica

Orígens familiars

modifica

Matrimoni

modifica

Va casar-se en primeres núpcies, l'any 1000 amb Tedberga de Gavaldà, amb qui tingueren dos fills:

Amb la mort de Tedberga de Gavaldà l'any 1003,[10] Ermengol es casa en segones núpcies amb Geriberga o Guisla, de la qual es desconeix el seu origen. Alguns han identificat ambdues dones amb una sola esposa.[11]

Títols i successors

modifica
Ermengol I d'Urgell
Naixement: c.973 Mort: Còrdova 1010
Títols
Precedit per:
Borrell II de Barcelona
(pare)
Comte d'Urgell
(Llista de comtes d'Urgell)
(992–1010)
Succeït per:
Ermengol II d'Urgell
(fill)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Ermengol I d'Urgell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Coll i Alentorn, 1992, p. 35.
  3. Boix i Pociello, 1998, p. 23-24.
  4. 4,0 4,1 4,2 Mestre i Campi, 1998, p. 395.
  5. Vilalta, 2010, p. 137.
  6. Archivo de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: Historia de los condes de Urgel. Tomos 9 y 10. En el Establecimiento Litográfico y Tipográfico de José Eusebio Monfort, 1853, p. 310–. 
  7. Fité i Llevot i González i Montardit, 2010, p. 45.
  8. Historia del ajedrez español. Los Testamentos del Conde Ermengol de Urgell (1007) y su cuñada, Ermessenda de Carcassone (1058).
  9. José Luis Ortigosa Martín. La cuestión catalana I. Vision Libros, 25 setembre 2017, p. 124–. ISBN 978-84-15965-49-7. 
  10. «Tedberga». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 11 novembre 2014].
  11. Costa i Paretas, 1991, p. 456.

Bibliografia

modifica