Tedberga de Gavaldà
Tedberga de Gavaldà o de Provença (Provença, ? - ?, ca. 1011) va ser una comtessa consort d'Urgell com a primer muller del comte Ermengol I d'Urgell.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Provença  |
| Mort | 1011 (Gregorià) |
| Comtessa consort d'Urgell | |
| ca. 1000 – 1011 | |
| Família | |
| Cònjuge | Ermengol I d'Urgell |
| Fills | Ermengol II d'Urgell, Estefania d'Urgell i Pallars |
| Pares | Ratbold II de Provença Ermengarda de Gavaldà |
La seva filiació era desconeguda fins que Szabolcs de Vajay va fer saber que era d'origen provençal,[1] concretament del comtat de Gavaldà.[2] Ara es diu que va ser filla del comte Ratbold II de Provença i de la seva esposa Ermengarda de Gavaldà.[3] En tot cas, Tedberga estava casada amb el comte Ermengol abans de l'any 1000[4] i va ser mare de l'hereu al comtat, el futur Ermengol II. Hi ha constància de la seva presència el 18 de novembre del 1010 a la constitució solemne de la canònica de la catedral de Santa Maria d'Urgell, juntament amb el seu fill, el comte Ermengol II, que només tenia un any, i els comtes de Barcelona, de Cerdanya i el comte de Pallars.[5] D'altra banda, ella i el seu marit van promoure que el monestir de Sant Climent de Codinet passés a ser subjecte del de Sant Andreu de Tresponts l'any 1004.[6]
Hom ha afirmat que a la seva mort, Ermengol va contraure matrimoni amb Geriberga, també anomenada Guisla, una dona d'origen desconegut. Tanmateix, alguns autors han identificat a Geriberga amb la mateixa Tedberga,[1] que hauria sobreviscut al seu marit, com de fet es veu en la constitució catedralícia d'Urgell, on només hi són presents ella i el seu fill.[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Costa i Paretas, 1991, p. 456.
- ↑ Viader, 2003, p. 73.
- ↑ Sire, 2014, p. 100.
- ↑ «Tedberga». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 Sabaté, 2000, p. 95.
- ↑ Collins, 2012, p. 235.
Bibliografia modifica
- Collins, Roger. Caliph and Kings: Spain, 796-1031 (en anglès). Malden, Oxford i Chichester: Wiley Blackwell, 2012.
- Costa i Paretas, Maria-Mercè «Les genealogies comtals catalanes». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Volum 23: Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (Segles VIII-IX): I, 1991, pàg. 447-462.
- Sabaté, Flocel. La transformació de la frontera al segle XI: Reflexions des de Guisona arran del IX centenari de la consagració de l'església de Santa Maria. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2000.
- Sire, Paul. Kings Arthur's European Realm: New Evidence from Monmouth's Primary Sources (en anglès). Jefferson: McFarland & Company, 2014.
- Viader, Roland. L'Andorre du IXe au XIVe siècle: montagne, féodalité et communautés (en francès). Tolosa: Presses Universitaires du Mirail, 2003.