Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir (àrab: أبو جعفر أحمد بن سليمان بن هود المقتدر, Abū Jaʿfar Aḥmad ibn Sulaymān ibn Hūd al-Muqtadir) fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XI  Saraqusta (Espanya) |
| Mort | 1082 (Gregorià) Saraqusta (Espanya) |
| 6è Emir de Saraqusta Emirat de Saraqusta | |
| 1046 – 1082 ← Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín – Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman → | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Família | |
| Família | Banu Hud |
| Fills | Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman |
| Pare | Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín |
| Germans | Muhàmmad al-Múndhir ibn Sulayman |
Va succeir al seu pare Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín el 1046 i va fer bastir a Saraqusta el Palau de l'Aljaferia.[1] Els seus germans van rebre també territoris però Ahmed I no va trigar a ocupar Tudela i Qalat al-Ayyub i els va incorporar als seus dominis.
En 1058 Ermengol III va signar amb Ramon Berenguer I de Barcelona un acord per atacar l'emirat de Saraqusta, en virtut del qual va conquerir Pilzà i Estanya amb Arnau Mir de Tost,[2] i des d'aquell any va pagar pàries al Comtat de Barcelona,[3]
El 1061 va conquerir l'Turtuixa. El 1062 va començar a pagar paries a Sanç II de Castella,[3] i amb les tropes castellanes va evitar la presa de Graus pels Regne d'Aragó el 1063 amb el suport de Sanç II de Castella,[4] tot i que el 1064 els normands van entrar a Barbastre.
A la mort de Ferran I de Lleó el 1065 i la inestabilitat creada pel repartiment del seu regne entre els seus fills, al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans,[3] i va poder reconquerir Barbastre el 1066, i aquesta seva victòria va adoptar el títol d’al-Muqtadir («el fort per Déu»),[5] i el 1068 va començar a pagar pàries a Sanç I d'Aragó i Pamplona.
Les guerres amb el seu germà Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar de l'Emirat de Làrida van ser constants i van durar quasi fins al final del regnat. Yusuf va quedar rodejat després de la conquesta de Tortosa. El 1075 Ahmed va conquerir l'Emirat de Dàniyya d'on va expulsar l'emir amirita Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla. Finalment el 1079 va ocupar l'Emirat de Làrida.
Acompanyat de la seva tropa, Rodrigo Díaz de Vivar va oferir els seus serveis a Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II la primavera de 1081,[6] però en ser rebutjat, va decidir ajudar al-Muqtadir.[7]
Va morir el 1081 i el va succeir a Saraqusta el seu fill Abu Amir Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman mentre Al-Múndhir Imad-ad-Dawla governaria Larida, Turtusha i Daniyya.[8]
Referències
modifica- ↑ García Marsilla, Juan Vicente. Història de l'art medieval. Universitat de València, 2011, p. 214. ISBN 8437083591.
- ↑ Mora Giné, Xavier. Un poble del comtat d'Urgell: Alberola. Universitat de Lleida, p. 26. ISBN 8484093417.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Fletcher, Richard. La España Mora (en castellà). Nerea, 2000, p.118. ISBN 8489569401.
- ↑ Mínguez Fernández, José María. La España de los siglos VI al XIII: Guerra, expansión y transformaciones: en busca de una frágil unidad (en castellà). Nerea, 2004, p.201. ISBN 848956972X.
- ↑ «Al-Muqtadir» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa, 2010. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 14 gener 2015].
- ↑ Sobrequés i Vidal, Santiago. Història de Catalunya. Cupsa Editorial, 1979, p. vol.2, p.15. ISBN 8439001258.
- ↑ Fletcher, Richard. El Cid (en castellà). Editorial NEREA, 1999, p. 150. ISBN 8489569290.
- ↑ «Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Precedida per: Sulayman al-Mustaín |
Emir de Saraqusta 1046 - 1081 |
Succeïda per: Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman (emir de Saraqusta) |
| Precedida per: Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman |
Emir de Qàlat al-Ayyub i Tudela 1055 - 1081 | |
| Precedida per: Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar |
Emir de Turtuixa i Dàniyya 1076 - 1081 |
Succeïda per: Al-Múndhir Imad-ad-Dawla (emir de Xàtiva) |
| Precedida per: Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar |
Emir de Làrida 1079 - 1081 |