Batalla de Graus
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
| Conquesta feudal hispànica | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Graus Fronteres el 1057. En verd, l'Emirat de Saraqusta En marró, el Regne d'Aragó En marró fosc, el Regne de Navarra En blau, el comtat d'Urgell En carbassa, la Corona de Castella En groc, el Regne de França En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí) | |||
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | primavera de 1063 | ||
| Coordenades | 42° 11′ N, 0° 20′ E / 42.18°N,0.33°E | ||
| Lloc | Graus | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria saragossana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Cronologia | |||
Batalla modifica
Lluitada en la primavera de 1063 quan les forces de Ramir I d'Aragó van assetjar la fortalesa de Graus, defensada per les tropes musulmanes d'Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir de l'Emirat de Saraqusta, que van comptar amb el suport del Regne de Castella comandats per l'Infant Sanç[1] a qui pagaven pàries.[2]
Durant la batalla Ramir fou mort. La batalla també és recordada per ser la primera d'El Cid, que amb 20 anys lluitava al costat dels castellans.
Conseqüències modifica
Amb la inestabilitat creada a la mort de Ferran I de Lleó i el repartiment del seu regne entre els seus fills, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans,[3] i sense la defensa castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder prendre Barbastre, i Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre, assetjant la ciutat de Balansiya i vencent a l'emirat de Balansiya a la batalla de Paterna, però havent d'aixecar el setge. Finalment fou Sanç I d'Aragó i Pamplona qui rebria els tributs de Saraqusta el 1068.[3]
Referències modifica
- ↑ Ashtor, Eliyahu. The Jews of Moslem Spain (en anglès). Jewish Publication Society, 1992, p.214. ISBN 0827604270.
- ↑ Mínguez Fernández, José María. La España de los siglos VI al XIII: Guerra, expansión y transformaciones: en busca de una frágil unidad (en castellà). Nerea, 2004, p.201. ISBN 848956972X.
- ↑ 3,0 3,1 Fletcher, Richard. La España Mora (en castellà). Nerea, 2000, p.118. ISBN 8489569401.