Évariste Lévi-Provençal

historiador francès

Évariste Lévi-Provençal (àrab: إفاريست لافي بروفنسال) fou un historiador, escriptor, orientalista arabista i traductor francés nascut el 1894 i mort el 1956.

Plantilla:Infotaula personaÉvariste Lévi-Provençal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Maklouf Evariste Levi Modifica el valor a Wikidata
4 gener 1894 Modifica el valor a Wikidata
Alger (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1956 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
avenue Émile-Deschanel (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Alger Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis d'Àsia Oriental Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París
Universitat d'Alger Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial
campanya de Gal·lípoli Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontGran Enciclopèdia Soviètica (1969–1978), (sec:Леви-Провансаль Эварист) Modifica el valor a Wikidata

Évariste Lévi-Provençal era d'origen jueu. La família Lévi-provençal provenia d'Algèria, tot i que és originària de Provença, al sur de França, i d'aquí el cognom "provençal".

Els estudis de Lévi-Provençal se centraren en les temàtiques arabistes, especialment en allò relacionat amb Al-Àndalus. Fou director de l'Institut d'études islamiques a l'Alger, catedràtic de la Universitat de l'Alger (1927), i de la Sorbona (1945).

És important la seva tasca com a editor i traductor (en alguns casos en col·laboració amb l'arabista espanyol Emilio García Gómez), descobrí a països àrabs alguns importants manuscrits com les memòries d'Abd-Al·lah ibn Bulugguín o Un document sur la vie urbaine et les corps de métiers à Séville au début du XII.e siècle: Le traité d'Ibn cAbdūn (1934)[1] o documents inédits sobre la història dels almohades.

Pertany a la tradició d'historiadors que comencen a fer servir les fonts àrabs, de la tradició positivista com Dozy, i tot i que de vegades es percep certa mancança de sentit crític és fonamental per a l'estudi dels dos primers segles de la presència àrab a la península Ibèrica.[2]

Llibres

modifica
  • España musulmana (711-1031): La conquista, el Emirato, el Califato (2000) de la Historia de España Menéndez Pidal Tomo IV, Espasa-Calpe ISBN 84-239-4806-4 (Le siècle du califat de Cordoue, (=Histoire de l'Espagne musulmane, Bd. 3), Paris 1950).
  • España musulmana (711-1031): instituciones, sociedad, cultura (2000) de la Historia de España Menéndez Pidal Tomo V, Espasa-Calpe ISBN 84-239-4807-2
  • Una crónica anónima de Abd-Al-Rahnan I I Al-Nasir (1950) Consejo Superior de Investigaciones Científicas ISBN 84-00-00271-7
  • La civilización árabe en España (1999) Espasa-Calpe ISBN 84-239-9626-3

Traduccions, edicions

modifica
  • Séville musulmane au début du XII.e siècle: Le traité d'Ibn cAbdūn sur la vie urbaine et les corps de métiers; (1934) traduit avec une introduction et des notes par E. Lévi-Provençal en Journal Asiatique CCXXIV (text en àrabe, pp. 177-299). (text en francès).En castellà hi ha la versió d'García Gómez, E Sevilla a comienzos del siglo XII. El tratado de Ibn cAbdūn (1948). Nova edició de 1998. ISBN 84-922949-4-9
  • El siglo XI en primera persona: las memorias de Abd Allah, el último rey Ziri de Granada, destronado por los almorávides (1090)[3]. Edició i traducció, Levi-Provenzal, E. García Gómez, E, Alianza Editorial 2005 ISBN 84-206-4587-7.
  • Anònim: Kitab mafàkhir al-bàrbar, Rabat. 1934.
  • La Description de l'Espagne, d'Àhmad ar-Razí. Assaig de reconstitució de l'original àrab i traducció al francès, dins Al-Ándalus, 18, Madrid-Granada, 1953, ps. 51-206.

Referències

modifica
  1. En castellà versió de García Gómez, E, Sevilla a comienzos del siglo XII. El tratado de Ibn cAbdūn (1948).
  2. Miguel Cruz Hernández, El Islam de al-Andalus: historia y estructura de su realidad social, Agencia Española de Cooperación Internacional, Madrid, 1992, ISBN 84-7232-635-7, pàg. 46-47 i la crítica a pàg. 118
  3. Comentari sobre el llibre

Enllaços externs

modifica