Setge de Saraqusta (1118)

Setge de Saraqusta (1118)
Conquesta feudal hispànica
	Osca Montsó Barbastre Qalat al-Ayyub Tudela Albarrasí Saraqusta (1101,1118) Bolea (1101) Fraga (1133-1134) Cutanda (1120) Valtierra (1110) Morella (1117) Larida (1123) Fronteres el 1104. ; En verd fosc, l'Imperi almoràvit ; En marró clar, el Regne d'Aragó, amb els comtats de Sobrarb i Ribagorça ; En marró fosc, el Regne de Navarra, unit a Aragó sota el mateix rei ; En blau, el comtat d'Urgell ; En carbassa, la Corona de Castella ; En groc, comtats gascons.
	;
Tipus	setge i conquesta
Data	1118
Coordenades	41° 39′ 00″ N, 0° 53′ 00″ O / 41.65°N,0.88333°O
Lloc	Saraqusta, Imperi almoràvit
Estat	Regne d'Aragó i almoràvits
Resultat	victòria aragonesa
Bàndols
Regne d'Aragó ; Vescomtat de Bearn	Imperi almoràvit
Comandants en cap
Alfons el Bataller ; Gastó IV de Bearn	Abu Bakr

El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.

Antecedents modifica

Alfons el Bataller, per tallar les comunicacions entre Balànsiya i Saraqusta va decidir atacar Morella, presentant-se el desembre de 1117.^[2]

El 1118 un concili celebrat a Tolosa de Llenguadoc ofereix els beneficis de croada als que acudeixin a l'ajut del Regne d'Aragó en la conquesta de la ciutat de Saraqusta, capital de l'Emirat de Saraqusta. Nombrosos senyors francs, normands i aragonesos, liderats per Alfons el Bataller, es van concentrar a Ayerbe per conquerir posteriorment Almudèver, Gurrea de Gállego i Zuera i van assetjar a la fi de maig Saraqusta.

El setge modifica

El setge es va completar amb el tall de la séquia de la Romareda, la qual abastava d'aigua la ciutat, que fou presa el 18 de desembre de 1118.^[3] L'ocupació es va efectuar de forma simbòlica amb la presa de possessió de la Azuda, edifici del Govern (que encara avui dia conserva part de les seves restes). Amb aquesta conquesta la va convertir en capital del Regne d'Aragó.^[4]

Conseqüències modifica

Amb la caiguda de la ciutat, la vall de l'Ebre va desplomar-se, prenent els aragonesos, amb la col·laboració de Guillem IX de Poitiers, Tudela el febrer de 1119, i conquerint l'Emirat de Qalat al-Ayyub el 1120 després de derrotar els musulmans en la batalla de Cutanda.

Referències modifica

↑ (castellà) Aragón e Historia. Vascos y Vascones Arxivat 2011-06-09 a Wayback Machine.
↑ Stalls, Clay. Possessing the Land: Aragon's Expansion Into Islam's Ebro Frontier Under Alfonso the Battler, 1104-1134 (en anglès). Brill, 1995, p. 35. ISBN 9004103678.
↑ Corral Lafuente, José Luis «La reconquista del Valle del Ebro». Militaria: revista de cultura militar (Servicio de Publicaciones. Universidad Complutense de Madrid), 1998, pàg. 59. ISSN: 0214-8765.
↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.

[1] (castellà) Aragón e Historia. Vascos y Vascones Arxivat 2011-06-09 a Wayback Machine.

[2] Stalls, Clay. Possessing the Land: Aragon's Expansion Into Islam's Ebro Frontier Under Alfonso the Battler, 1104-1134 (en anglès). Brill, 1995, p. 35. ISBN 9004103678.

[3] Corral Lafuente, José Luis «La reconquista del Valle del Ebro». Militaria: revista de cultura militar (Servicio de Publicaciones. Universidad Complutense de Madrid), 1998, pàg. 59. ISSN: 0214-8765.

[4] Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.

[1]

[2]

[3]

[4]