Setge de Morella (1117)
| Conquesta feudal hispànica | |||
|---|---|---|---|
  Osca Montsó Barbastre  Qalat al-Ayyub Tudela Albarrasí  Saraqusta (1101,1118) Bolea (1101) Fraga (1133-1134) Cutanda (1120) Valtierra (1110) Morella (1117) Larida (1123) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | desembre de 1117 | ||
| Coordenades | 40° 37′ 09″ N, 0° 06′ 02″ O / 40.61917°N,0.10056°O | ||
| Lloc | Morella | ||
| Resultat | victòria aragonesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Antecedents
modificaEls almoràvits, en la seua campanya de conquesta de tot el territori musulmà a principis del segle XII van conquerir Morella.[1]
El setge
modificaAlfons el Bataller, per tallar les comunicacions entre Balansiya i Saraqusta va decidir atacar Morella, i se'n presentà el desembre de 1117[2] a les portes amb un nombrós exèrcit molt superior musulmà, que, davant la impossibilitat de plantar-li cara, li'n va obrir les portes.
Conseqüències
modificaDes de Morella, que va conservar almenys fins al 1119[3] va conquerir Alcanyís i Calanda a principis de 1118.[4] A Alcanyís els habitants, davant la presència d'un exèrcit més nombrós i més preparat, van calar foc a la ciutat i van marxar portant-se les coses de valor, i quan van entrar els cristians només van trobar restes d'habitatges i cendres.
El 1118 es completà el setge de Saraqusta amb el tall de la séquia de la Romareda, la qual abastava d'aigua la ciutat, que fou presa el 18 de desembre i va esdevenir capital del Regne d'Aragó.[5] Amb la caiguda de la ciutat, la vall de l'Ebre va desplomar-se, i els navarro-aragonesos, amb la col·laboració de Guillem IX de Poitiers, prengueren Tudela el febrer de 1119, i conqueriren l'Emirat de Qalat al-Ayyub el 1120 després de derrotar els musulmans en la batalla de Cutanda.
El Batallador va tornar a territori valencià el 1124, quan atacà Benicadell, i València el 1129.[6]
Referències
modifica- ↑ (en castellà). Roque Gallifa, 1848, p. 252.
- ↑ Stalls, Clay. Possessing the Land: Aragon's Expansion Into Islam's Ebro Frontier Under Alfonso the Battler, 1104-1134 (en anglès). Brill, 1995, p. 35. ISBN 9004103678.
- ↑ Al-Andalus (en castellà). Escuela de Estudios Árabes, 1947, p. 74.
- ↑ Teruel (en castellà). Insituto de Estudios Turolenses, 1949, p. 137.
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.
- ↑ Indice histórico español (en castellà). Volum 21. Editorial Teide, 1975.