Calanda

municipi de la província de Terol, Espanya

Calanda és un municipi de l'Aragó, de la comarca del Baix Aragó.

Infotaula de geografia políticaCalanda
Escudo de Calanda (Teruel).svg
Vista parcial de Calanda.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Calanda.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 56′ 22″ N, 0° 13′ 54″ O / 40.9395°N,0.2316°O / 40.9395; -0.2316
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaTerol Modifica el valor a Wikidata

CapitalCalanda (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població
Total3.748 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat33,39 hab/km²
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície112,249628 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud621 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Alberto Herrero Bono (15 juny 2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal44570 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE44051 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcalanda.es Modifica el valor a Wikidata

Calanda també és reconeguda com a patrimoni per la Setmana Santa, gràcies al Calvari, la Processó i els tambors.

Els aliments típics i famosos de Calanda són el préssec, que disposa de denominació d'origen (melocotón de Calanda),[1] les olives negres i l'oli, que també té denominació d'origen (aceite del Bajo Aragón).[2]

HistòriaModifica

Amb la invasió àrab es va formar un nucli de població al voltant d'un castell avui deasparegut, separant la població cristiana de la musulmana. La primera conquesta cristiana de Calanda fou en 1119 per Alfons el Batallador després de la presa de Morella,[3] però retornà a mans musulmanes fins a la conquesta definitiva en 1169-1170, sota el regnat d'Alfons el Cast, però la fundació de l'actual Calanda fou en 1360 amb la concessió a la vila de la seva Carta Pobla, quedant sota l'Orde de Calatrava.

El 6 de desembre de 1833 els carlins de Rafael Ram de Viu van ser derrotats pels liberals del coronel Linares en la batalla de Calanda,[4] però la vila fou presa per Ramon Cabrera el 22 d'abril de 1839.[5]

Patrimoni artístic i culturalModifica

Arquitectura religiosa
Arquitectura civil
Museus
Ponts
Enclavaments paisatgístics
  • Muntanya Calvari: Situat a la part alta d'un turó, als afores de la població.
  • Cabezo Buenavista
  • Presa de Calanda
  • Jaciment del Camí de la Vega d'Albalate: situat en la partida d'horta d'Albalate.
  • Senders del Guadalopillo
  • Horta Baixa
 
Vista general del Calvari de Calanda: la nit del Dijous Sant, a la llum de torxes, els veïns de la vila realitzen un Via Crucis a la Muntanya Calvari, en el qual participen tambors i bombos.

Troballes arqueològiquesModifica

 
Vista parcial del mosaic romà de la vila del Camí d'Albalate (Calanda), situat al Museu Provincial de Terol.
 
Camí d'Albalate (Calanda): Tercera estada de la vila.

Les restes arqueològiques més antics corresponen al Paleolític i van ser trobats per Manuel Sanz Martínez enfront de la Cova Corva. Entre els útils, va aparèixer un raspador de sílex, així com una destral de mà, el que deixa prova clara que les terres calandines estaven ja habitades fa uns 50.000 anys.

Restes del Mesolític i Neolític van aparèixer a la partida de Las Contiendas, entre ells una punta de llança ben tallada, un gran punxó, raspadors i fragments ceràmics. Aquestes troballes es van enriquir quan Sanz Martínez va localitzar el jaciment arqueològic del Llano del Carmen.

De l'època romana a penes hi havia més referències que les monedes trobades en Castiel que va col·leccionar Mossèn Vicente Allanegui.

Camí de la Vega d'Albalate

No obstant això, el moment culminant de l'arqueologia calandina tindria lloc a 1964 amb el descobriment d'un espectacular mosaic, trobat per Antonio Bielsa Alegre, a la partida d'Albalate.[6] Va quedar així confirmada la teoria que Calanda va ser una important vil·la romana. Avui el mosaic, al costat d'altres elements, es troba en el Museu Provincial de Terol, constituint la seva peça més significada.

Personatges famososModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calanda
  1. «Auténtico melocotón de Calanda» (en castellà). Consejo Regulador de la Denominación de Origen. [Consulta: 31 desembre 2011].
  2. «Denominación de Origen ACEITE DEL BAJO ARAGÓN» (en castellà/anglès). Consejo Regulador de la Denominación de Origen. [Consulta: 11 desembre 2031].
  3. Al-Andalus (en castellà). Escuela de Estudios Árabes, 1947, p. 74. 
  4. Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843, p. 11. 
  5. Flávio, E. Historia de don Ramón Cabrera (en castellà). Volum 1. Editorial de G. Estrada, 1870, p. 446. 
  6. «La Vanguardia, 28 de febrero de 1964, p. 8» (en español). [Consulta: 4 agost].

Coord.: 40° 56′ N, 0° 14′ O / 40.933°N,0.233°O / 40.933; -0.233