Escuela de Estudios Árabes
La Escuela de Estudios Árabes (EEA) és un institut de recerca, creat el 1932, pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i enquadrat dins de l'àrea d'Humanitats i Ciències Socials, amb seu a la Casa del Chapiz, a Granada.
.jpg)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | EEA |
| Tipus | institut de recerca |
| Història | |
| Creació | 1932 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Part de | Consell Superior d'Investigacions Científiques |
| Lloc web | eea.csic.es… |
Localització geogràfica  | |
Seu modifica
La EEA té la seu principal a la ciutat de Granada, a l'anomenada Casa del Chapiz, una casa morisca declarada Bé d'Interès Cultural, amb uns orígens que es remunten a el segle XIV, i que està situada a l'Albaicín, un barri granadí inclòs per la UNESCO en la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat, a la confluència de la Costa del Chapiz amb el Camí de Sacromonte.[1][2]
Grups de recerca modifica
La EEA disposa de dos grans grups de recerca: el Grup de Filologia, i el Grup d'Arqueologia i Arquitectura. Tots dos tenen com a objectiu principal la recuperació, estudi, conservació i difusió de la cultura i el patrimoni andalusí i del món islàmic medieval. Aquesta finalitat ha estat sempre la màxima prioritat d'aquesta institució des que va ser creada el 1932, guardant un lloc especial a l'estudi de l'època musulmana i morisca de Granada, ciutat en la qual es troba la seva seu.[3]
Des del Grup de Recerca de Filologia, els seus investigadors treballen per donar a conèixer al-Àndalus, a través dels textos que ens han arribat d'aquesta època. Al llarg dels anys, han estat nombroses les obres andalusines que han estat editades, traduïdes, comentades i estudiades. Entre elles destaquen obres històriques, literàries, geogràfiques, jurídiques, mèdiques i científiques pertanyents a grans personatges com Averrois, Ibn Zuhr, Pau Orosi, at-Tighnarí, que aconsegueixen aportar, així, una visió més àmplia de la cultura viscuda durant aquest període. Les principals línies de recerca d'aquest Grup són: les Ciències de la Naturalesa, el Dret Islàmic, la Historiografia àrab, la Literatura biogràfica àrab.[3]
Per la seva banda, el Grup de Recerca d'Arqueologia i Arquitectura, especialista en conservació de Patrimoni, té com a objectiu principal preservar, conservar i recuperar el patrimoni arquitectònic andalusí i islàmic medieval, unint per a això estudis i investigacions en arquitectura islàmica i arqueologia medieval. Participant, a més, en diversos projectes d'excavació i restauració a Espanya, països de Magreb i Jordània. Les seves principals línies de recerca són l'Arqueologia medieval, l'Arquitectura islàmica, el Patrimoni Històric.[3]
Biblioteca modifica
La EEA compta amb una de les millors biblioteques especialitzades en civilització àrab i islàmica, imprescindible per al desenvolupament l'activitat investigadora del centre. Els seus fons poden ser consultats també per usuaris que no pertanyen a la comunitat CSIC que desenvolupin tasques de recerca en altres àmbits: docent, acadèmic o professional. Posseeix una interessant col·lecció de 134 obres àrabs manuscrites de la qual cal destacar el Kitāb al-filāha o Tractat d'Agricultura d'Ibn Luyun, compost a Almeria en 1348.[4][5]
Referències modifica
- ↑ Egea, Luis «Creación de la Escuela de Estudios Árabes durante la II República». Eco Republicano, 25-09-2019 [Consulta: 22 abril 2021].
- ↑ Robles, Paco «Las escuelas de estudios árabes de Madrid y Granada». El Obrero, 19-06-2020 [Consulta: 22 abril 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gracia-Mechbal, Mariam «Escuela de Estudios Árabes, ¿dígame?». El Diario.es, 26-02-2015 [Consulta: 22 abril 2021].
- ↑ Font Ugalde, Miriam; Torre de Benito, Concepción de la. «La Biblioteca de la Escuela de Estudios Árabes de Granada (CSIC)». A: Actas de las I Jornadas de bibliotecas y centros de documentación sobre mundo árabe e islam. Murcia: Centro de Estudios Árabes y Arqueológicos "Ibn Arabi", 1995, p. Pàgs. 111-128. ISBN 84-600-9235-6.
- ↑ «La Escuela de Estudios Árabes de Granada se abre por primera vez al público». Sur, 10-12-2007 [Consulta: 22 abril 2021].