Viquipèdia

Centre de recerca

L'article o secció necessita millores de format.
Cal corregir el format de les referències

Un centre de recerca és una institució científica dedicada a la ciència i la investigació científica. Habitualment, està vinculat a les institucions educatives i als àmbits polític i econòmic. Encara que és habitual identificar-les amb les ciències físiconaturals, des del seu origen també estan lligades a les ciències socials o humanes. En determinades ciències, o en certs contextos, s'utilitzen expressions com a infraestructures científiques o instal·lacions científiques.

Ray and Maria Stata Center[1] en el MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts).

Institucions precientífiques modifica

 
Temple del Cel en Pequín.
 
Biblioteca de Cels a Efes.

La historiografia debata la condició científica d'institucions "pre-científiques" o "pre-tecnològiques"[2] com els temples de l'Antic Orient Pròxim (Sumèria, Babilònia, Pèrsia, Antic Egipte, etc.), de l'Extrem Orient (civilitzacions índia, xinesa, japonesa, etc.), de l'Amèrica precolombina o fins i tot de societats prehistòriques o protohistòriques (Stonehenge, Zorats Karer[3]). La civilització grecoromana es va caracteritzar per una notable secularització del seu pensament científic; i en el camp institucional va veure sorgir centres de coneixement com l'Acadèmia i el Liceu d'Atenes o el Museu i la Biblioteca d'Alexandria.

 
Temple maia de Tikal.

Edat mitjana modifica

 
Alcuí de York i altres clergues de l'escola palatina d'Aquisgrà presenten manuscrits a Carlemany davant la seva cort, en el Palau d'Aquisgrà. Pintura d'història de Jean-Victor Schnetz, 1830
 
Estat actual de l'observatori d'Ulugh Beg.[4]

L'anomenada Edat Fosca amb la qual s'obre l'edat mitjana va significar una reculada radical en la ciència institucional (simbolitzat en el tancament de l'Acadèmia), inaugurant el secular monopoli del clergat sobra la pràctica totalitat de les produccions culturals, fins i tot en períodes puntuals de florida com el renaixement carolingi o la revolució del segle XII. A les escoles monàstiques i palatines van succeir les episcopals, especialment les del tipus denominat studium general que es van convertir en les primeres universitats (Sorbona, Sapienza, Bolonya, Oxford, Cambridge, Salamanca, Coïmbra). Institucions fins a cert punt similars van ser algunes madrasses de les mesquites musulmanes (el Caire, Còrdova, Bagdad —en aquesta ciutat va ser notable la Bayt al-Hikmah o ‘Casa de la Saviesa’—, en Samarcanda va destacar l'observatori de Ulugh Beg, mentre que a Iran va destacar l'observatori de Nassir-ad-Din at-Tussí en Maraghe[5]-). Es remarca el destacat paper de la cultura àrab en l'anomenada Edat d'Or de l'Islam, i s'ha debatut la seva condició original o la seva mera funció transmissora de les cultures grecoromana o oriental, destacant el paper dels llocs de trobada: els regnes hispanocristians (escola de traductors de Toledo) i la cort normanda de Sicília (cultura àrab-normanda).

 
Ingrés d'estudiants en la Natio Germanica de la Universitat de Bolonya representada en una miniatura de 1497.

Edat Moderna modifica

 
Treballs astronòmics de Tycho Brahe en el Uraniborg.
 
Établissement de l'Académie des sciences et fondation de l'observatoire, de Henri Testelin, 1667. Colbert presenta a Lluís XIV la recentment creada institució.

En l'Edat ahir, l'humanisme de l'època del Renaixement (acadèmia platònica florentina, 1459) va significar una nova era per a les institucions culturals (Uraniborg -1580-, Acadèmia Real Mathematica de Madrid -1582-), que va culminar en l'època del Barroc (Accademia dei Lincei -1603-, Academia Naturae Curiosorum o Leopoldina -1652-, Royal Society -1660-, Académie Royale des Sciences -1666-) i amb les simultànies revolució científica i crisi de la consciència europea de finals del xvii, que van obrir l'època de la Il·lustració del segle xviii (Encyclopédie, 1751). En canvi, les universitats van romandre anquilosades en l'escolàstica, particularment les espanyoles, els precoços intents de les quals de renovació (reforma cisneriana, escola de Salamanca) es van frustrar amb la repressió de l'erasmisme; reduint-se la seva funció intel·lectual a un grau d'irrellevància cada vegada major, mentre es conservava la seva importància com a mecanisme de reproducció d'elits socials (golilles i manteïstes). Els col·legis jesuïtes[6] van tenir un destacat paper des de la Contrareforma fins a la seva expulsió de la major part de les monarquies catòliques.

 
Il·lustració del número 14 de les Philosophical Transactions of the Royal Society, 1666.

Edat Contemporània modifica

 
Laboratori d'Edison a Menlo Park.
 
Ramón y Cajal en el seu laboratori de Madrid.

Durant l'edat contemporània es van revitalitzar les universitats com a institucions científiques d'avantguarda, al mateix temps que es creaven nombroses "societats il·lustrades", "erudites", "d'emulació" o societats científiques de caràcter local; que en l'era del nacionalisme i l'imperialisme es van fundar amb un marcat caràcter nacional (especialment les societats geogràfiques, com la Royal Geographical Society o la National Geographic Society). També les va haver de caràcter sectorial per a la coordinació internacional (Comitè i Oficina Internacional de Pesos i mesures -BIPM-, Convenció del Metre -1875-, Conferència Internacional del Meridià -1884-, IUPAC -1919, precedida per un comitè internacional creat en 1860 a iniciativa de Kekulé-, IUPAP -1922-, Sistema Internacional d'Unitats -SI, 1960-); però el procés socioeconòmic decisiu va ser la Revolució industrial, que va impulsar les institucions científiques necessàries per a la producció de la "gran ciència". Després del desenvolupament d'una veritable "ciència industrialitzada" (laboratori d'Edison),[7] va quedar evidenciada l'íntima relació entre investigació científica i desenvolupament industrial (R+D), en el context de la qual el paper de la ciència bàsica i el control polític i econòmic de les investigacions científiques ha estat objecte de particulars reflexions ètiques (sociologia de la ciència, política científica[8] i ètica científica[9]). Els programes d'investigació impulsats per grans corporacions de la denominada "alta tecnologia" han anat tenint un destacat paper des del segle xix i fins a l'actualitat (Merck, BASF, Bayer, Philips, General Electric -resultat de la "guerra" entre els grups d'Edison i J. P. Morgan, que comptava amb Nikola Tesla-, Bell-AT&T -Laboratoris Bell-, IBM, Microsoft, Apple, etc.)[10]

 
Instal·lacions del coet alemany V-2 en Peenemünde durant la Segona Guerra Mundial.
 
Planta K-25 del Projecte Manhattan durant la Segona Guerra Mundial.
 
Instal·lacions del cosmòdrom de Baikonur en 1957.

A partir del segle XX alguns projectes científics eren de tan gran escala que només podien dur-se a terme amb tot el suport financer i administratiu d'Estats de la grandària i recursos de les grans potències i en condicions d'economia de guerra, especialment en vincular-se a les carreres armamentística i espacial (Heeresversuchsanstalt Peenemünde,[11] Bletchley Park, Projecte Manhattan -Segona Guerra Mundial-, NASA, Programa espacial de la Unió Soviètica, Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica -Guerra Freda-) pels que la planificació científica va ser essencial, arribant a establir-se complexes estructures d'interessos denominades complex militar-industrial.

 
Edifici 40 del CERN.

Una institució de les Nacions Unides es dedica a l'educació, la ciència i la cultura (UNESCO), i una altra a la medicina (OMS); però ha estat la cooperació internacional entre Estats la que ha donat lloc a institucions capdavanteres en investigació científica, com l'Estació Espacial Internacional o els observatoris astronòmics internacionals que, per raons tècniques, se situen en llocs com Canàries o Xile. Destaquen particularment les institucions científiques creades entre els països de la Unió Europea, com l'Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN), el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), el European Synchrotron Radiation Facility (ESRF) o el Consell Europeu d'Investigació (ERC).

El selecte grup de revistes científiques que han adquirit un prestigi mundial (Science, Nature, Proceedings of the National Academy of Sciences, The Lancet, New England Journal of Medicine) s'ha convertit en una espècie d'àrbitre internacional dels criteris de publicació científica (article científic, revisió per experts). En oposició a la "ciència secreta", la divulgació i exposició als mitjans de comunicació de masses (que, en teoria, garanteixin el control social de la ciència a través de l'opinió pública i les institucions democràtiques d'una societat -postindustrial o de la informació- composta de ciutadans formats i informats, o almenys ho aspira a ser-ho), ha passat a ser necessària per a tota institució científica; així com el denominat "comunisme científic".[12] Aquest concepte no ha de confondre's amb el concepte marxista de socialisme científic, sinó que es refereix a la "propietat compartida" de la informació científica i la seva comunicabilitat, comparable fins a cert punt a la dels béns comuns; però que, no obstant això, dona lloc a l'establiment d'una feroç rivalitat i competència científica ("publica o mor", índex de citació), que requereix l'establiment de la prioritat[13] i l'atribució de l'autoria[14] dels resultats del treball científic (més enllà de la seva consideració com a producte social) a determinats científics, investigadors, equips d'investigació[15] empreses, institucions acadèmiques, estatals o de qualsevol altre tipus, i del seu reconeixement públic i recompensa mitjançant els premis científics,[16] la jerarquia acadèmica[17] i la política de patent (clau del sistema productiu capitalista).[18]

Vegeu també modifica

Alemanya modifica

Argentina modifica

Espanya modifica

Vegeu també: Història de la ciència i la tecnologia a Espanya

Estats Units modifica

França modifica

Suècia modifica

Referències i notes modifica

  1. ↑ Ray and Maria Stata Center
  2. ↑ Henry Franfort, El pensament prefilosòfic.
  3. ↑ Zorats Karer (Karahunj). Font citada en Zorats Karer
  4. ↑ Science institutions in Islamic civilisation
  5. ↑ Morelon, Régis; Rashed, Roshdi (1996), Encyclopedia of the History of Arabic Science 3, Routledge, ISBN 0-415-12410-7
  6. ↑ VegeuCompanyia de Jesús, Col·legis jesuïtes a Espanya, Col·legis Jesuïtes a Mèxic, església de la Companyia, etc.
  7. ↑ Thomas Edison National Historical Park en Glenmont. National Register of Historic Plaus
  8. ↑ The Journal of Science Policy & Governance.
  9. ↑ O ètica de la investigació. National Academy of Sciences. 2009. On Being a Scientist. Vegeu també bioètica, ètica i deontologia.
  10. ↑ Companyies farmacèutiques ("Fortune Global 500 2009 Pharmaceutical Industry". Fortune 160 (2). July 2009. Companyies biotecnològiques (List of Biotech Companies - Biotech Informa). Companyies de programari ("The World's Biggest Public Companies"). Companyies de maquinari i companyies de sistemes informàtics (About.com list of desktop computer systems i About.com list of laptop computer systems.
  11. ↑ Centre d'Investigació de l'Exèrcit de Peenemünde. Official website of Peenemünde and the Historical Technical Museum.
  12. ↑ Scientific communism and the capitalist economy: Universities in the era of globalisation
  13. ↑ Precedència o prelació. Des de la controvèrsia Leibniz-Newton (designada en alemany amb el terme Prioritätsstreit -"disputa per la prioritat"-). Kandaswamy, Anand. The Newton/Leibniz Conflict in Context.
  14. ↑ Autoria científica o autoria acadèmica. Dickson, J. G.; Conner, R. N.; Adair, K. T. (1978). "Guidelines for Authorship of Scientific Articles". Vegeu també autoria
  15. ↑ Equip d'investigació, equip investigador, equip científic, grup d'investigació, grup investigador o grup científic. El nombre dels científics i investigadors que han d'aparèixer en la signatura dels articles científics és cada vegada major, la qual cosa permet parlar d'una "ciència d'equip" i fins i tot d'una "ciència de la ciència d'equip" -science of team science-(First Annual International Science of Team Science Conference.
  16. ↑ Vegeu Categoria:Premis de ciència i enginyeria i premi.
  17. ↑ Academic careers by country. Rules for the study of natural philosophy, Newton
  18. ↑ José Manuel Sánchez Ron, Ciència, Tecnologia i Societat (manual de l'assignatura desapareguda del Batxillerat a Espanya), Visqui la ciència (llibre de divulgació il·lustrat amb dibuixos de Antonio Mingote).
  19. ↑ David, P. A. (2004). "Understanding the emergence of 'open science' institutions: Functionalist economics in historical context". Industrial and Corporate Change.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre de recerca
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Centre_de_recerca&oldid=33339416»