Obre el menú principal

El Consell Europeu d'Investigació, més conegut com a ERC o European Research Council en anglès, és una institució paneuropea de finançament, creada el 2007 amb l'objectiu de sufragar la investigació i la innovació en la Unió Europea, donant suport als investigadors i potenciant la recerca a Europa.[1]

Infotaula d'organitzacióConsell Europeu d'Investigació
(en) European Research Council
Dades bàsiques
Abreviació ERC
Tipus entitat agència de la Unió Europea
Història
Fundació 2007
Activitat
Organització i govern
Seu central 
Presidència Jean-Pierre Bourguignon

Web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Des del gener del 2014 el seu president és el matemàtic francès Jean-Pierre Bourguignon.[2]

Contingut

Característiques i objectiusModifica

La missió de l'ERC és fomentar la investigació d'alta qualitat a Europa a través d'un finançament competitiu, donant suport a la recerca, que obri noves fites, iniciada per l'investigador en tots els camps de la ciència, sobre la base de l'excel·lència científica.[3] Els ajuts de l’ERC (European Research Council) financen a investigadors de qualsevol nacionalitat i edat que vulguin continuar amb la seva investigació. L’ERC dóna suport a propostes individuals que siguin pioneres i permetin obrir nous camps i aplicacions d’investigació. Les convocatòries de finançament de l’ERC estan obertes als millors investigadors de qualsevol nacionalitat o edat que vulguin portar a terme la seva carrera investigadora en algun dels 28 estats membres de la UE o països associats. En la convocatòria 2018-2020 hi ha tres modalitats bàsiques ("Starting", "Consolidator" i "Advanced Grants") i una d'addicional ("Proof of Concept Grants").[4][5]

El Consell Europeu de Recerca a CatalunyaModifica

De tots els investigadors becats per l'ERC en els primers 10 anys de la seva existència, entre el 2007 i el 2017, n'hi ha 181 que han rebut aquest suport i finançament mentre duien a terme els seus treballs en universitats i centres de recerca catalans, coordinats a través del CERCA. Catalunya és, doncs, la comunitat que més beques ha aconseguit. Entre els centres catalans que més n'han obtingut es troben la Universitat Pompeu Fabra (32), l'Institut de Ciències Fotòniques (23), la Universitat de Barcelona (19), el Centre de Regulació Genòmica (16), la Universitat Autònoma de Barcelona (16), l'Institut Català d'Investigació Química (12), l'Institut de Recerca Biomèdica (11) i l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (10).[1] Aquestes ajudes per a projectes d’investigació concedides pel Consell Europeu d’Investigació, suposen per a Catalunya una captació d'uns 400 milions d’euros.[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «El Consell Europeu de Recerca fa 10 anys amb molts èxits per celebrar. Els centres de recerca de Catalunya han rebut 181 beques». Comissió Europea, 21-03-2017. [Consulta: 1r novembre 2017].
  2. Fioraso, Geneviève. «Jean-Pierre Bourguignon nommé président du Conseil européen de la recherche». Europe et international. Ministère de l'Enseignement supérieur, de la Recherche et de l'Innovation. France, 17-12-2013. [Consulta: 3 novembre 2017].
  3. «European Research Council (ERC)». Ministerio de Economía, Industria y Competitividad. [Consulta: 1r novembre 2017].
  4. «European Research Council (ERC)». Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). [Consulta: 1r novembre 2017].
  5. «ERC - Work Programme 2018 - 2020». Comissió Europea. [Consulta: 1r novembre 2017].
  6. «Catalunya capta 400 milions en ajudes del Consell Europeu d’Investigació en una dècada». VilaWeb, 31-05-2017 [Consulta: 1r novembre 2017].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica