Stonehenge

Monument megalític

Stonehenge és un monument megalític de l'edat del bronze i del neolític situat prop d'Amesbury, a Wiltshire, Gran Bretanya, a uns 13 km al nord-oest de Salisbury.[1]

Infotaula d'edifici
Stonehenge
Stonehenge Total.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCromlec, jaciment arqueològic, cromlec i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Períodeneolític Modifica el valor a Wikidata
CreacióEdat del Bronze i Megalític
Característiques
Estil arquitectònicGran Bretanya prehistòrica Modifica el valor a Wikidata
MaterialPedra de sarsen
Mesurafossa: 104 (diàmetre) m
cromlec: 30 (diàmetre) m
Ubicació geogràfica
EstatRegne Unit
PaísAnglaterra
RegióSud-oest d'Anglaterra
Comtat cerimonialWiltshire
Autoritat unitàriaWiltshire
VilaAmesbury (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
 51° 10′ 44″ N, 1° 49′ 34″ O / 51.178844444444°N,1.8261888888889°O / 51.178844444444; -1.8261888888889
Monument protegit al Regne Unit
Plànol
Plan-of-stones-wood-17401.jpg
Activitat
Propietat deNational Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty Modifica el valor a Wikidata
Lloc webenglish-heritage.org.uk… Modifica el valor a Wikidata
Twitter: EH_Stonehenge Modifica els identificadors a Wikidata

L'estructuraModifica

Està format per quatre cercles concèntrics de pedres. El cercle exterior, de 30 m de diàmetre, està format per grans pedres rectangulars de gres, que originàriament estaven rematades per llindes també de pedra, i avui dia en queden solament quatre al seu lloc. Dintre d'aquesta filera exterior, hi ha un altre cercle de blocs més petits —de gres blavós— el qual tanca una ferradura construïda amb pedres d'arenisca del mateix color, i a l'interior trobem una llosa de gres micàcia coneguda com l'altar. Tot el conjunt està envoltat d’una fossa circular de 104 m de diàmetre. Dintre d'aquest espai, s'alça un bancal en què apareixen 56 fosses conegudes com els forats d'Aubrey. El bancal i la fossa estan tallats per l'avinguda, un passadís processional de 23 m d'ample i de 3 km aproximadament de longitud. Prop es troba la Pedra del Sacrifici. I davant, la Pedra Taló o Heel Stone.

Està compost d'un gran cercle de grans megàlits la construcció del qual data entre 2500 i 2000 aC. El cercle de sorra que envolta els megàlits és considerat la part més antiga del monument, datat cap al 3100 aC. Al començament era un monument circular de caràcter ritual envoltat per un talús i una fossa, de manera semblant a molts d'altres situats al sud d'Anglaterra. El 2200 aC prengué el seu aspecte actual, motiu pel qual van transportar 32 blocs de gres des de les muntanyes de Preseli, al sud-oest de Gal·les, i la pedra de l'altar va ser portada des d'una regió propera a Milford Haven.

El 8 de maig del 2019, l'English Heritage, l'organisme britànic a càrrec de més de 400 llocs històrics i en particular de Stonehenge, feu pública la recuperació d'un dels tres cilindres de pedra que se'n van extraure en els treballs de reforç del conjunt que s'hi havien fet el 1958. L'estudi d'aquest fragment hauria de contribuir a esclarir el debatut origen de les monumentals pedres. Darrere d'aquesta recuperació hi havia Robert Phillips, aleshores membre de la companyia que es va fer càrrec dels treballs i que l'hauria guardat com a record, que, la vigília de complir els 90 anys, expressà el seu desig que es retornés el fragment prehistòric a l'English Heritage perquè se'n fes càrrec. Així ho van acomplir els seus fills que l'en lliuraren el maig del 2018.[2][3]    

El significatModifica

La finalitat que va tenir la construcció d'aquest gran monument s'ignora, però se suposa que s'utilitzava com a temple religiós, monument funerari o observatori astronòmic, que servia per a predir estacions.

En el solstici d'estiu, el sol sortia just travessant l'eix de la construcció, la qual cosa fa suposar que els constructors tenien coneixements d'astronomia. El mateix dia, el sol s'ocultava travessant l'eix del Woodhenge, on s'ha trobat una multitud d'ossos d'animals i objectes que evidencien que s'hi celebraven grans festes, probablement en fosquejar.[4]

S'hi han trobat 240 enterraments de restes humanes prèviament cremades, datats entre l'any 3030 i 2340 aC.[5] Atès el poc nombre d'enterraments per a un període tan llarg, s'estima que no es tracta d'un cementiri per a la generalitat dels morts, sinó per a determinades persones escollides. Per als pagans, la pedra significava la mort i Stonehenge podria haver estat utilitzada juntament amb Woodhenge en cerimònies religioses de culte als morts i a la vida, tal vegada simbolitzada per l'hexàgon de metall.[4]

Les particularitats del conjunt han alimentat durant segles les llegendes, inclosa la que afirmava que era una pista d'aterratge extraterrestre o un cercle màgic de l'època del rei Artús.

Natura i artModifica

Així com les mesures de longitud es vinculaven a les proporcions del cos humà, la mesura del temps es basava en la duració observada dels moviments del cossos celestes, que apareixien rítmicament. La recerca arqueològica i astronòmica ha establert que els grans monuments de pedra construïts per tot el nord d'Europa fa al voltant de 3.500 anys eren brúixoles, calendaris i computadores gegants dels patrons estacionals. Els plànols del monument megalític de Stonehenge, Salisbury, d'Anglaterra, indica com s'obtenia l'hora exacta del començament del dia del solstici d'estiu.

ReferènciesModifica

  1. «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.23. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014]. 
  2. «Missing piece of Stonehenge returned» (en anglès). English Heritage, 08-05-2019. [Consulta: 10 maig 2019].
  3. «Un home de 90 anys retorna una pedra de Stonehenge que es va endur fa 60 anys». 3/24, 08-05-2019 [Consulta: 10 maig 2019].
  4. 4,0 4,1 National Geographic Stonehenge al descubierto 1 de juny de 2008.
  5. National Geographic "Stonehenge al descobert (exclusiva)", 30 de maig de 2008.

BibliografiaModifica

  • El poder dels límits, György Doczi edit. Troquel 1996.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica