Editorial Ramon Sopena

Editorial fundada el 1894 a Barcelona
(S'ha redirigit des de: Editorial Ramon Sopena, S.A.)

L'Editorial Ramon Sopena, fundada el 1894,[1] perdurà durant més d'un segle, i fou coneguda sobretot pels seus famosos diccionaris, com el de llatí o grec, amb els quals van estudiar milions d'estudiants a l'Estat espanyol i a Llatinoamèrica durant diverses dècades.[2]

Infotaula d'organitzacióEditorial Ramon Sopena
Casa-editorial-sopena-1894-editorial-ramon-sopena-m2740259.jpg
Dades
Tipuseditorial
impremta Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballdiccionari i diccionari bilingüe Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1894
FundadorRamón Sopena López Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició2004 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Localització geogràfica

HistòriaModifica

L'editorial fou creada el 1894 a Vilanova i la Geltrú per Ramon Sopena López, amb l'assessorament del periodista i escriptor Eduardo Zamacois,[3] com una simple impremta de la capital de Garraf,[4] sota la raó social Editor i impressor.[3][5] Durant l'estada a Vilanova, l'editorial publicà el Manifest i programa del Partit Republicà Democràtic Federalista (1895), amb un pròleg de Pi i Maragall, i la revista republicana El Pueblo (1899).[5]

Cinc anys després, el 1899, traslladà la seva seu a la ciutat de Barcelona, al número 10 del carrer de Gravina.[6][4] L'any següent, el 1900, novament es va traslladar, aquesta vegada al número 383 del carrer de València, i va iniciar la seva expansió, obrint delegacions a Amèrica Llatina[1] (Mèxic, Colòmbia, Veneçuela i l’Argentina)[7] i també a Madrid, primer al número 8 del carrer Ruiz i el 1904 al número 10 del carrer Mesonero Romanos.[4] El 1906 es traslladà a la que seria la seva seu històrica del carrer de Provença, entre els carrers del Comte Borrell i de Viladomat.

El 1932, l'editorial, que fins aleshores era una empresa familiar, es va transformar en societat anònima.[3] A la mort de Ramon Sopena, el seu fill, Joaquín Sopena Domper (1894-1964), en va prendre el relleu i durant quatre generacions l'empresa va saber aprofitar-se de totes les oportunitats que li facilitava Barcelona en matèria d'organització gremial i de comoditats per al seu negoci, en particular cap a Llatinoamèrica.[3]

El 1990, l'editorial va cessar l'activitat i va vendre la seu del carrer de Provença a una immobiliària.[3][4] El 2004, l'empresa, instal·lada al carrer de Còrsega, 60, es declarà en fallida a causa de les greus pèrdues que arrossegava.[3][4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Casinos, Xavi «La memoria de la Editorial Sopena». La Vanguardia, 09-12-2018 [Consulta: 21 maig 2020].
  2. «Quiebra la editorial Sopena, famosa por sus diccionarios». El Mundo, 10-05-2004 [Consulta: 21 maig 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Rivalan Guégo, Christine «Semblanza de Ramón Sopena López». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Editores y Editoriales Iberoamericanos (siglos XIX-XXI) - EDI-RED [Alacant], 2015, pàg. 1-3 [Consulta: 21 maig 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Ramón Sopena. Editorial Ramón Sopena, S. A.» (en castellà). Museo del Cid. [Consulta: 24 març 2022].
  5. 5,0 5,1 Llanas, Manuel; Ayats, Montse (col.). «Vilanova i la Geltrú. Els Pina, Creus i Milà. Orígens de l'Editorial Sopena». A: L'Edició a Catalunya: el segle XIX. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2004, p. 351-355. ISBN 84-932300-7-3 [Consulta: 21 maig 2020]. 
  6. «Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración» p. 955, 1900.
  7. «Editorial Ramon Sopena». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 març 2022].