Obre el menú principal

Eduardo Zamacois (Pinar del Río, Cuba, 1873Buenos Aires, Argentina, 1971), fou un novel·lista espanyol. Cal no confondre'l amb el seu oncle, el pintor del segle XIX Eduardo Zamacois y Zabala, nascut a Bilbao i que va ser amic de Marià Fortuny.[1][2]

Infotaula de personaEduardo Zamacois y Quintana
Eduardo Zamacois.JPG
Biografia
Naixement 17 febrer 1873
Pinar del Río
Mort 31 desembre 1971 (98 anys)
Buenos Aires
Lloc d'enterrament Madrid
Activitat
Ocupació Escriptor, novel·lista, periodista, editor i guionista
Gènere Novel·la
Família
Pare Pantaleón de Zamacois y Urrutia

IMDB: nm0952499
Modifica les dades a Wikidata
No s'ha de confondre amb Eduardo Zamacois y Zabala.

Zamacois va créixer i es va educar a Madrid. Va abandonar els seus estudis universitaris per dedicar-se al periodisme. Va dirigir les revistes El Cuento Semanal i Los Contemporáneos i el 1897 va col·laborar amb el setmanari Germinal abans de desplaçar-se a Barcelona per col·laborar amb El Gato Negro y ¡Ahí Va! i fundar i dirigir Vida Galante.

El 1894, l'impressor José Rodríguez de Madrid, li publicà Amar a oscuras, un llibre de 82 pàgines. És considerada una novel·la curta, gènere que Zamacois va conrear amb assiduïtat al llarg de la seva carrera, de tema galant i amb un argument tan frívol com ingenu. Al gener de 1901 s'edita el conte o novel·la curta Horas crueles, com a tom 51 de la col·lecció Regente a l'editorial Sopena, formant un volum conjunt amb Amar a oscuras. Les seves primeres obres literàries van ser de caràcter eròtic, encara que en estil realista i naturalista, seguint la tendència espanyola de l'època. A partir de 1905 es va abocar a una temàtica més compromesa i social, coincidint amb la seva creixent proximitat a les idees republicanes. Durant la Primera Guerra Mundial va ser corresponsal a París del diari La Tribuna; després de la seva tornada a Espanya va seguir escrivint profusament fins a l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

Va ser cronista al front de Madrid fins a 1937, traslladant-se després a València i Barcelona. En aquesta última ciutat edita, en 1938, la seva novel·la El asedio de Madrid. Poc abans de la caiguda de Barcelona a mans nacionals es va exiliar a França. Va viure a Mèxic i als Estats Units abans de recalar a l'Argentina, on moriria.[3]

ObresModifica

  • "Amar a oscuras" (1894)
  • La enferma (1895)
  • Consuelo (1896)
  • Punto negro (1897)
  • Incesto, (1900)
  • "Horas crueles" (1901)
  • El seductor (1902)
  • Memorias d'una cortesana (1904)
  • Sobre el abismo (1905)
  • El misterio d'un hombre pequeñito (1914)
  • Las confesiones d'un niño decente (1916)
  • Memorias d'un vagón de ferrocarril (1925)
  • Las raíces (1934)
  • Los muertos vivos (1935)
  • El asedio de Madrid (1938)
  • Un hombre que se va.... (1964) (memòries)
  • Desde mi butaca
  • El teatro por dentro

ReferènciesModifica

  1. Bonilla, Juan «Eduardo Zamacois: En el limbo del olvido». El Mundo, 17-06-2014 [Consulta: 22 novembre 2017].
  2. «Zamacois, Eduardo (1873-1971)». PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 22 novembre 2017].
  3. Gordo, Alberto «Eduardo Zamacois, el escritor derrotado». El Cultural, 16-06-2014 [Consulta: 22 novembre 2017].