Eduardo Zamacois y Quintana

Eduardo Zamacois (Pinar del Río, Cuba, 1873Buenos Aires, Argentina, 1971), fou un novel·lista espanyol. Cal no confondre'l amb el seu oncle, el pintor del segle xix Eduardo Zamacois y Zabala, nascut a Bilbao i que va ser amic de Marià Fortuny.[1][2]

Infotaula de personaEduardo Zamacois y Quintana
Eduardo Zamacois.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 febrer 1873 Modifica el valor a Wikidata
Pinar del Río (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMadrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, novel·lista, periodista, editor i guionista Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata
Família
ParePantaleón de Zamacois y Urrutia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0952499 Modifica els identificadors a Wikidata
No s'ha de confondre amb Eduardo Zamacois y Zabala.

Zamacois va créixer i es va educar a Madrid. Va abandonar els seus estudis universitaris per dedicar-se al periodisme. Va dirigir les revistes El Cuento Semanal i Los Contemporáneos i el 1897 va col·laborar amb el setmanari Germinal abans de desplaçar-se a Barcelona per col·laborar amb El Gato Negro y ¡Ahí Va! i fundar i dirigir Vida Galante.

El 1894, l'impressor José Rodríguez de Madrid, li publicà Amar a oscuras, un llibre de 82 pàgines. És considerada una novel·la curta, gènere que Zamacois va conrear amb assiduïtat al llarg de la seva carrera, de tema galant i amb un argument tan frívol com ingenu. Al gener de 1901 s'edita el conte o novel·la curta Horas crueles, com a tom 51 de la col·lecció Regente a l'editorial Sopena, formant un volum conjunt amb Amar a oscuras. Les seves primeres obres literàries van ser de caràcter eròtic, encara que en estil realista i naturalista, seguint la tendència espanyola de l'època. A partir de 1905 es va abocar a una temàtica més compromesa i social, coincidint amb la seva creixent proximitat a les idees republicanes. Durant la Primera Guerra Mundial va ser corresponsal a París del diari La Tribuna; després de la seva tornada a Espanya va seguir escrivint profusament fins a l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

Va ser cronista al front de Madrid fins a 1937, traslladant-se després a València i Barcelona. En aquesta última ciutat edita, en 1938, la seva novel·la El asedio de Madrid. Poc abans de la caiguda de Barcelona a mans nacionals es va exiliar a França. Va viure a Mèxic i als Estats Units abans de recalar a l'Argentina, on moriria.[3]

ObresModifica

  • "Amar a oscuras" (1894)
  • La enferma (1895)
  • Consuelo (1896)
  • Punto negro (1897)
  • Incesto, (1900)
  • "Horas crueles" (1901)
  • El seductor (1902)
  • Memorias d'una cortesana (1904)
  • Sobre el abismo (1905)
  • El misterio d'un hombre pequeñito (1914)
  • Las confesiones d'un niño decente (1916)
  • Memorias d'un vagón de ferrocarril (1925)
  • Las raíces (1934)
  • Los muertos vivos (1935)
  • El asedio de Madrid (1938)
  • Un hombre que se va.... (1964) (memòries)
  • Desde mi butaca
  • El teatro por dentro

ReferènciesModifica

  1. Bonilla, Juan «Eduardo Zamacois: En el limbo del olvido». El Mundo, 17-06-2014 [Consulta: 22 novembre 2017].
  2. «Zamacois, Eduardo (1873-1971)». PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 22 novembre 2017].
  3. Gordo, Alberto «Eduardo Zamacois, el escritor derrotado». El Cultural, 16-06-2014 [Consulta: 22 novembre 2017].