Antic Orient Pròxim

L'Antic Orient Pròxim o Antic Orient és el terme utilitzat per denominar les zones de l'Àsia occidental i del nord-est d'Àfrica on van sorgir les civilitzacions anteriors a la civilització clàssica grecoromana, i que actualment es denomina Orient Pròxim o Orient Mitjà. Per a la mateixa regió, Vere Gordon Childe va inventar la denominació Creixent Fèrtil, en definir-la com la zona on va sorgir de primer la revolució neolítica (mil·lenni VIII aC) i posteriorment la revolució urbana (mil·lenni IV aC). Són els actuals països d'Iraq, una part de l'Iran, una part de Turquia, Síria, Líban, Israel, els Territoris palestins, Jordània, Aràbia i Egipte. Cronològicament, s'entén com un període que va des de l'inici de les civilitzacions històriques, entorn del IV mil·lenni aC (en aquesta zona l'aparició de l'escriptura, les ciutats i els temples és simultània a l'edat del bronze), fins a l'expansió de l'imperi Aquemènida, al segle VI aC

Mapa de l'Antic Orient Pròxim amb les principals civilitzacions que hi van aparèixer

Expansió aproximada de l'Imperi Neobabilònic durant el regnat de Nabonid (556-539 aC).

Ús del terme

Diferents tipus racials de la zona

El terme és àmpliament utilitzat pels especialistes en arqueologia, història antiga, art antic i egiptologia; i sol usar-se acompanyat d'altres termes geogràfics que divideixen la regió:

• Mesopotàmia: inclou l'actual Iraq. Es divideix en Baixa Mesopotàmia o Caldea (Sumèria i Babilònia) i Alta Mesopotàmia o Assíria.
• Pèrsia i Media: actual Iran, amb límits difusos amb el Caucas, l'Àsia central i l'Índia.
• Llevant: inclou els actuals Israel i els Territoris Palestins—denominats conjuntament com Canaan o Palestina—, el Líban —denominat Fenícia—, i parts de Síria (la façana marítima i la zona de Damasc) i Jordània (vall del Jordà), en ambdós casos excloent-hi la zona desèrtica que comunica amb Mesopotàmia i Aràbia.
• Aràbia preislàmica: inclou els actuals Aràbia Saudita, el Iemen i els emirats del golf Pèrsic (Oman, Bahrain, Emirats Àrabs Units, Qatar i Kuwait), amb límits difusos a la zona desèrtica de l'actual Jordània i Síria (antics regnes de Palmira, Nabateus i Petra).
• Anatòlia o Àsia Menor: la part asiàtica de l'actual Turquia (antics regnes hitites, frigis i lidis). La costa anatòlica del mar Egeu s'anomena Jònia i pertany a l'àmbit de la civilització grega. La zona europea de Turquia corresponia als antics tracis.
• Antic Egipte, identificat amb el Delta i la vall del Nil a partir d'Assuan (aigües amunt s'anomena Núbia, àmplia regió actualment compartida amb Sudan). L'Antic Egipte es dividia en Baix Egipte (delta del Nil) i Alt Egipte (vall del Nil).

Alguns acadèmics tendeixen a excloure Egipte de l'àrea com una entitat diferenciada, però les intenses relacions polítiques, econòmiques i culturals mantingudes amb tota l'àrea a partir del II mil·lenni aC, fan que aquesta segregació sigui poc habitual.

Cronologia

La cronologia de l'Antic Orient es fonamenta en inscripcions, textos amb llistes de reis —les quals només s'han conservat parcialment— i datacions, mitjançant carboni-14, de restes orgàniques.

Anterior al V mil·lenni aC

• Nabta Platja
• Sialk

V mil·lenni aC

• Merimdense
• Cultura Badariana

IV mil·lenni aC

• Cultura Naqada
• Lagash
• Sumèria: Ur, Uruk, Kix
• Susa
• Civilització protoelamita

III mil·lenni aC

• Regne Antic d'Egipte
• Imperi elamita
• Acad: Isin, Babilònia, Larsa
• Mari
• Amorrites
• Troia (nivells de I a V).

II mil·lenni aC

Mapa polític de l'Orient Mitjà al primer període cobert per les Cartes d'Amarna, primera meitat del segle xiv aC

La situació geopolítica a l'Orient Mitjà cap al 1200 aC, al final de l'Edat del Bronze Final.

Mapa de l'antic Orient Mitjà que mostra la ciutat estat Assur dins del territori dels Mitanni en la seva màxima extensió. Nucli de Mitanni (porpra fosc) i l'extensió màxima aproximada del domini de Mitanni (porpra clar) c. 1430 aC

• Regne Mitjà d'Egipte
• Imperi Nou d'Egipte
• Babilònia
• Assíria
• Yamkhad
• Hitites
• Mitani
• Ishuwa
• Kizzuwatna
• Mari
• Hurrites
• Luvita
• Llevant: Ugarit, Kadesh, Megido, Regne d'Israel, Arzawa, Lukka, Troia (nivells de VI a VII).

Bibliografia

• Mario Liverani: L'antic Orient. Editorial Crítica. ISBN 84-7423-623-1.

Enllaços externs

• «Guia d'Història Antiga», pàgina de continguts en castellà sobre Història Antiga —molts d'POA— al lloc web de la Universitat de Saragossa.
• Informació i continguts sobre arqueologia, història i cultura (anglès), article en el lloc web d'Ancient Near East.
• Material digitalitzat procedent de diferents universitats (anglès), article en el lloc web Etana.