Organització Europea per a la Recerca Nuclear

organització europea de recerca nuclear: CERN
(S'ha redirigit des de: CERN)

L'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules. Per motius de màrqueting i per evitar la paraula «nuclear», el CERN és conegut actualment com a Laboratori Europeu de Física de partícules tot i que conserva el seu acrònim.[1]

Infotaula d'organitzacióOrganització Europea per a la Recerca Nuclear
(fr) Organisation européenne pour la recherche nucléaire Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCERN Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització internacional
institut de recerca nuclear Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballfísica de partícules i física d'alta energia Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès i francès Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació29 setembre 1954
Esdeveniment significatiu
7 abril 2012 descobriment del bosó de Higgs
2014 obertura del tetraquark Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Activitat
Membre deORCID
arXiv
UNESCO Global Open Science Partnership
DataCite
Associació de Publicacions Acadèmiques d'Accés Obert
Global Open Science Hardware (en) Tradueix
Fundació Linux
World Wide Web Consortium
Digital Preservation Coalition
Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca Modifica el valor a Wikidata
Membres23 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaUrsula Bassler (2019–) Modifica el valor a Wikidata
DirectoraFabiola Gianotti (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats2.635 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Format per
Indicador econòmic
Pressupost1.230 MFr (2018) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webhome.cern Modifica el valor a Wikidata
Facebook: cern Twitter (X): CERN Instagram: cern LinkedIn: cern Youtube: UCrHXK2A9JtiexqwHuWGeSMg Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'any 2013 l'Organització fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica juntament amb François Englert i Peter Higgs.[2]

Història modifica

 
En blau els països fundadors; en verd membres afegits posteriorment.

Fundat el 1954 per 12 països europeus, el CERN és avui en dia un model de col·laboració científica internacional i un dels centres d'investigació més importants del món. Actualment compta amb 22 estats membres, els quals comparteixen el finançament i la presa de decisions al consell de l'organització. A part d'aquests, uns altres 35 països no membres participen en els projectes instal·lats al CERN, utilitzant-ne les instal·lacions. A més vuit estats i organitzacions tenen qualitat d'observadors, participant en les reunions i rebent la documentació del consell del CERN.

El primer gran èxit científic del CERN es va produir el 1984 quan Carlo Rubbia i Simon Van der Meer van obtenir el Premi Nobel de Física pel descobriment dels bosons W i Z. El 1992 li va tocar el torn a Georges Charpak per la invenció i el desenvolupament de detectors de partícules, en particular la cambra proporcional multifil, un tipus molt important de detector de partícules.

Director general modifica

 
Estàtua de Shiva al CERN

El director general, per tradició científica, és nomenat per l'organització i té una durada en les seves funcions de cinc anys, comptabilitzant des de l'1 de gener. La llista de directors generals que ha tingut el CERN és la següent: Llistat de Directors Generals del CERN

Instal·lacions modifica

La seu del CERN es troba a Suïssa, a prop de Ginebra i a prop de la frontera amb França. Compta amb una sèrie d'acceleradors de partícules entre els quals destacava el ja desmantellat LEP (Large Electron-Positron Collider, «Gran Col·lisionador Electró-Positró») de 27 km de circumferència i que constitueix la màquina més gran mai construïda. Al seu túnel s'hi va construir i està en funcionament l'LHC (Large Hadron Collider, «Gran Col·lisionador d'Hadrons»), un accelerador protó-protó que funcionarà a major energia i lluminositat (es produiran més col·lisions per segon). S'espera que aquest increment en energia i lluminositat permeti descobrir l'esquiu bosó de Higgs, confirmar o desestimar teories de partícules com les teories supersimètriques o les teories de tecnicolor.

Actualment el CERN opera un conjunt de sis acceleradors de partícules i un desaccelerador. Cada màquina augmenta l'energia dels feixos de partícules abans d'enviar-los a les estacions d'experimentació o al següent accelerador. Els aparells actius són:

  • Linac2 i Linac3: Dos acceleradors lineals que generen partícules de baixa energia per injectar-les al sincrotró de protons PS. Un és per a protons i l'altre per a ions pesants.
  • PS Booster: augmenta l'energia de les partícules generades pels Linac abans de passar-les a altres acceleradors.
  • Sincrotró de protons (PS): De 28 GeV i construït el 1959, encara usat per a alimentar el més potent SPS.
  • Super Proton Synchrotron (SPS): Un accelerador circular de 2 km de diàmetre que inicià les seves operacions el 1976. Pot proporcionar 450 GeV. A banda de disposar dels seus propis feixos per a investigació també s'ha utilitzat per a alimentar electrons i positrons cap al ja desaparegut LEP. A partir de 2007 injectarà protons i ions pesants al (LHC).
  • On-Line Isotope Mass Separator (ISOLDE): utilitzat per a l'estudi de nuclis inestables. Fou construït el 1967 i millorat el 1974 i el 1992.
  • Antiproton Decelerator (AD): Redueix la velocitat dels antiprotons fins a un 10% de la velocitat de la llum per a recerques sobre antimatèria.

L'èxit del CERN no és només la seva capacitat per produir resultats científics de gran interès, sinó també el desenvolupament de noves tecnologies tant informàtiques com industrials. Entre els primers destaca el 1990 la invenció de la World Wide Web (WWW), però no s'han d'oblidar el desenvolupament i manteniment d'importants biblioteques matemàtiques (CERNLIB) usades durant molts anys en la majoria de centres científics, o també sistemes d'emmagatzematge massiu (el LHC emmagatzemarà un volum de dades de l'ordre de diversos Pb cada any). Entre els segons podem esmentar imants de 9 T amb diversos metres, detectors de gran precisió, imants superconductors de gran uniformitat al llarg de diversos quilòmetres, etc. A finals del 2010, els directius del CERN varen anunciar que havien aconseguit produir i capturar àtoms d'antimatèria (antihidrògen) durant més d'una dècima de segon.[3]> Més endavant (juny de 2011) es va publicar que s'havien aconseguit aturar àtoms d'antimatèria durant més de 16 minuts per l'anomenat experiment ALPHA.[4]

Referències modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

Organització Europea per a la Recerca Nuclear
Països membres
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Eslovàquia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Suècia, Suïssa
Observadors
Comissió Europea, Estats Units d'Amèrica, Índia, Israel, Japó, Rússia, Turquia, UNESCO
Països no membres
Àfrica del Sud, Algèria, Argentina, Armènia, Austràlia, Azerbaidjan, Belarús, Brasil, Canadà, Colòmbia, Corea del Sud, Croàcia, Cuba, Eslovènia, Estònia, Geòrgia, Iran, Irlanda, Islàndia, Lituània, Marroc, Mèxic, Montenegro, Nova Zelanda, Pakistan, Perú, Romania, Sèrbia, Tailàndia, Taiwan, Ucraïna, Vietnam, Xile, Xina, Xipre