Patrimoni de la Humanitat

pla de protecció dels béns culturals i naturals del món proposat per la UNESCO
(S'ha redirigit des de: Patrimoni Mundial de la Humanitat)

El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage)[1] és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural",[2] aprovat el 1972. També és conegut amb altres noms com ara Patrimoni Mundial de la Humanitat, Patrimoni Comú de la Humanitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat (en el cas dels béns culturals) o Patrimoni Natural de la Humanitat (pel que fa als béns naturals).

Infotaula d'organitzacióPatrimoni de la Humanitat
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscatalogació del patrimoni
designació de protecció Modifica el valor a Wikidata
Format per

Lloc webwhc.unesco.org Modifica el valor a Wikidata
La Casa Milà, a Barcelona.
La Llotja de la Seda, a València.

Amb data d'agost del 2024, conformen la llista del Patrimoni de la Humanitat 1.223 béns, dels quals 952 són culturals, 231 naturals i 40 mixtos (culturals i naturals), pertanyents a un total de 168 estats. Amb 60 espais seleccionats, Itàlia és el país amb més llocs, seguit de la República Popular de la Xina, amb 59, i Alemanya, amb 54.[3]

Des de la instauració el 1977, només tres béns han perdut la distinció de la UNESCO: la reserva de l'òrix blanc d'Oman el 2007, la Vall de l'Elba a Dresden (Alemanya) el 2009 i la Ciutat Marítima Mercantil de Liverpool (Gran Bretanya) el 2021.[4]

Un cas a part és el Patrimoni Cultural Immaterial (en anglès: Intangible Cultural Heritage; ICH), els primers elements del qual, anomenats aleshores Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, foren proclamats l'any 2001, i des de llavors la llista s'ha anat ampliant regularment, de manera que actualment hi ha catalogats centenars elements arreu del món, entre els quals la Patum de Berga, el Misteri d'Elx, el Tribunal de les Aigües de València, els castells o el Cant de la Sibil·la.[5] Vegeu la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans.

Criteris de selecció

modifica

Fins a 2004, hi havia sis criteris en l'àmbit cultural i quatre en l'àmbit natural. El 2005 això es va modificar perquè només hi hagi un grup de deu criteris. Per ser inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat un lloc ha de tenir un «valor universal excel·lent» i ha de satisfer almenys un dels següents criteris de selecció.[6]

 
Lloc núm. 438: la Gran Muralla Xinesa.
Criteris culturals
  • I - representar una obra mestra del geni creatiu humà;
  • II - testimoniar un important intercanvi de valors humans al llarg d'un període o dintre d'una àrea cultural del món, en el desenvolupament de l'arquitectura o la tecnologia, les arts monumentals, l'urbanisme o el disseny paisatgístic;
  • III - aportar un testimoniatge únic o almenys excepcional d'una tradició cultural o d'una civilització existent o ja desapareguda;
  • IV - oferir un exemple eminent d'un tipus d'edifici, d'un conjunt arquitectònic o tecnològic o d'un paisatge, que il·lustri una etapa significativa de la història humana;
  • V - ser un exemple eminent d'una tradició d'assentament humà, d'utilització del mar o de la terra, que sigui representativa d'una cultura (o cultures), o de la interacció humana amb el medi ambient, especialment quan aquest es torni vulnerable enfront de l'impacte de canvis irreversibles;
  • VI - estar directament o tangiblement associat amb esdeveniments o tradicions vives, amb idees o amb creences, amb treballs artístics i literaris d'una destacada significació universal. (El comitè considera que aquest criteri ha d'estar preferentment acompanyat d'altres criteris);
Criteris naturals
  • VII - contenir fenòmens naturals superlatius o àrees d'excepcional bellesa natural i importància estètica;
  • VIII - ser un dels exemples representatius d'importants etapes de la història de la terra, incloent-hi testimoniatges de la vida, processos geològics creadors de formes geològiques o característiques geomòrfiques o fisiogràfiques significatives;
  • IX - ser un dels exemples eminents de processos ecològics i biològics en el curs de l'evolució dels ecosistemes;
  • X - contenir els hàbitats naturals més representatius i més importants per a la conservació de la biodiversitat, incloent-hi aquells que contenen espècies amenaçades de destacat valor universal des del punt de vista de la ciència i del conservacionisme.

Des del 1992 el conjunt resultant de la interacció entre l'home i el medi ambient és reconegut com a paisatge cultural.

Sessions del Comitè del Patrimoni de la Humanitat

modifica

El Comitè del Patrimoni de la Humanitat es reuneix diverses vegades l'any per discutir mesures en la gerència dels llocs existents considerats Patrimoni de la Humanitat, i per acceptar les nominacions dels països interessats. A la Sessió del Comitè del Patrimoni de la Humanitat, una vegada l'any, els nous llocs són oficialment inscrits en la llista del patrimoni, després de les presentacions fetes per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) o Consell Internacional dels Monuments i Llocs Històrics (ICOMOS), i de les deliberacions dels estats membres.

La sessió anual se celebra en diverses ciutats d'arreu del món. Amb l'excepció d'aquelles celebrades a París, on hi ha l'oficina general de la UNESCO, només els estats membres del Comitè tenen dret a celebrar una sessió, prèvia aprovació del Comitè.

Sessió Any Data Ciutat Estat
1 1977 27 de juny - 1 de juliol París   França
2 1978 5 de setembre - 8 de setembre Washington   Estats Units
3 1979 22 d'octubre - 26 d'octubre el Caire i Luxor   Egipte
4 1980 1 de setembre - 5 de setembre París   França
5 1981 26 d'octubre - 30 d'octubre Sydney   Austràlia
6 1982 13 de desembre - 17 de desembre París   França
7 1983 5 de desembre - 9 de desembre Florència   Itàlia
8 1984 29 d'octubre - 2 de novembre Buenos Aires   Argentina
9 1985 2 de desembre - 6 de desembre París   França
10 1986 24 de novembre - 28 de novembre París   França
11 1987 7 de desembre - 11 de desembre París   França
12 1988 5 de desembre - 9 de desembre Brasília   Brasil
13 1989 11 de desembre - 15 de desembre París   França
14 1990 7 de desembre - 12 de desembre Banff   Canadà
15 1991 9 de desembre - 13 de desembre Cartago   Tunísia
16 1992 7 de desembre - 14 de desembre Santa Fe   Estats Units
17 1993 6 de desembre - 11 de desembre Cartagena   Colòmbia
18 1994 12 de desembre - 17 de desembre Phuket   Tailàndia
19 1995 4 de desembre - 9 de desembre Berlín   Alemanya
20 1996 2 de desembre - 7 de desembre Mérida   Mèxic
21 1997 1 de desembre - 6 de desembre Nàpols   Itàlia
22 1998 30 de novembre - 5 de desembre Kyoto   Japó
23 1999 29 de novembre - 4 de desembre Marràqueix   Marroc
24 2000 27 de novembre - 2 de desembre Cairns   Austràlia
25 2001 11 de desembre - 16 de desembre Hèlsinki   Finlàndia
26 2002 24 de juny - 29 de juny Budapest   Hongria
27 2003 30 de juny - 5 de juliol París   França
28 2004 28 de juny - 7 de juliol Suzhou   Xina
29 2005 10 de juliol - 17 de juliol Durban   Sud-àfrica
30 2006 8 de juliol - 16 de juliol Vílnius   Lituània
31 2007 23 de juny - 1 de juliol Christchurch   Nova Zelanda
32 2008 2 de juliol - 10 de juliol Quebec   Canadà
33 2009 22 de juny - 30 de juny Sevilla   Espanya
34 2010 25 de juliol - 3 d'agost Brasília   Brasil
35 2011 19 de juny29 de juny París   França
36 2012 24 de juny6 de juliol Sant Petersburg   Rússia
37 2013 16 de juny - 23 de juny Phnom Penh   Cambodja
38 2014 15 de juny - 25 de juny Doha   Qatar
39 2015 28 de juny - 8 de juliol Bonn   Alemanya
40 2016 10 de juliol - 20 de juliol Istanbul   Turquia
41 2017 2 de juliol - 12 de juliol Cracòvia   Polònia
42 2018 24 de juny - 4 de juliol Al-Manama   Bahrain
43 2019 30 de juny - 10 de juliol Bakú   Azerbaidjan
44 2021 16 de juliol - 31 de juliol Fuzhou (en línia)   R.P. de la Xina
45 2023 10 de setembre - 25 de setembre Riad   Aràbia Saudita
46 2024 21 de juliol - 31 de juliol Nova Delhi   Índia
47 2025 TBA Sofia   Bulgària
Font[7]

Béns del Patrimoni de la Humanitat

modifica
 
Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
 
Les Festes de la Mare de Déu de la Salut estan declarades com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, atorgat per la UNESCO el novembre de 2011.[8]

La UNESCO s'esforça a respectar un equilibri entre els continents en l'atribució de la classificació de Patrimoni de la Humanitat. Des de l'origen, Europa és sobrerepresentada, però l'aparició d'indrets naturals excepcionals contribueix a una harmonització geogràfica. Els 1.223 béns catalogats actualment (952 culturals, 231 naturals i 40 mixtos) són repartits a 168 estats i es classifiquen en les següents regions geogràfiques:[9]

El criteri d'agrupament de les diverses regions resulta molt singular. Rússia i els estats del Caucas, que es troben a cavall d'Europa i Àsia, són classificats com a pertanyents a la zona d'Europa i Amèrica del Nord, no a la d'Àsia i el Pacífic. Israel no es classifica dins dels Estats Àrabs ni dins d'Àsia, com li pertocaria per raons geogràfiques, sinó també dins la zona d'Europa.

Béns del Patrimoni de la Humanitat per regions (2024)

modifica
Zona Natural Cultural Mixt Total
Àfrica 61 42 5 108
Amèrica Llatina i el Carib 103 39 8 150
Àsia i el Pacífic 211 73 12 296*
Estats àrabs 87 6 3 96
Europa i Amèrica del Nord 490 71 12 573*
Total 952 231 40 1.223

*La conca de l'Uvs Nuur (Mongòlia i Federació Russa), que és un indret transregional, situat alhora a Europa i a Àsia, és comptabilitzat aquí a la regió d'Àsia i el Pacífic.

*L'obra arquitectònica de Le Corbusier (Alemanya, Argentina, Bèlgica, França, Índia, Japó i Suïssa), que és un indret transregional, situat alhora a Europa, Àsia i Llatinoamèrica, és comptabilitzat aquí a la regió d'Europa i Nord-amèrica.

Estats amb més béns declarats Patrimoni de la Humanitat (2024)

modifica

Estats amb un mínim de 15 béns inscrits a la llista la UNESCO.

Patrimoni de la Humanitat a SuèciaPatrimoni de la Humanitat a Corea del SudPatrimoni de la Humanitat a BèlgicaPatrimoni de la Humanitat a PortugalPatrimoni de la Humanitat a PolòniaPatrimoni de la Humanitat a la República TxecaPatrimoni de la Humanitat a GrèciaPatrimoni de la Humanitat a AustràliaPatrimoni de la Humanitat a TurquiaPatrimoni de la Humanitat al CanadàPatrimoni de la Humanitat al BrasilPatrimoni de la Humanitat als Estats UnitsPatrimoni de la Humanitat al JapóPatrimoni de la Humanitat a l'IranPatrimoni de la Humanitat a RússiaPatrimoni de la Humanitat al Regne UnitPatrimoni de la Humanitat a MèxicPatrimoni de la Humanitat a ÍndiaPatrimoni de la Humanitat a EspanyaPatrimoni de la Humanitat a FrançaPatrimoni de la Humanitat a AlemanyaPatrimoni de la Humanitat a la XinaPatrimoni de la Humanitat a Itàlia

Llistes del Patrimoni de la Humanitat per continents

modifica

Referències

modifica
  1. «World Heritage» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 24 gener 2016].
  2. «Convention Concerning the Protection of the World Cultural and Natural Heritage» (en anglès). UNESCO, 1972. [Consulta: 24 gener 2016].
  3. «World Heritage List» (en anglès). UNESCO, 12-08-2024. Arxivat de l'original el 11 Aug 2024. [Consulta: 12 agost 2024].
  4. Green, Chris. «Explicació: Com es converteix en Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO?», 13-07-2022. [Consulta: 12 agost 2024].
  5. Avui, 16/11/2010, Castells Universals
  6. UNESCO Patrimoni de la Humanitat: Criteris de selecció (anglès)(francès)
  7. «Sessions since 1976» (en anglès). World Heritage Convention, 24-08-2012. Arxivat de l'original el 12/8/24. [Consulta: 12 agost 2024].
  8. «La UNESCO declara la Muixeranga patrimoni de la Humanitat». Vilaweb, 28-11-2011. [Consulta: 28 novembre 2011].
  9. UNESCO Llista del Patrimoni de la Humanitat: Estadístiques (anglès)(francès)

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica