Manuel Mindán Manero

Sacerdot, professor i filòsof

Manuel Mindán Manero (Calanda, Baix Aragó, 12 de desembre de 1902 - Madrid, 19 de setembre de 2006) va ser un sacerdot, professor i filòsof espanyol, popularment conegut com el "Pare Mindán".[1][2]

Infotaula de personaManuel Mindán Manero
ManuelMindánManero (c.1940).jpg
modifica
Biografia
Naixement12 desembre 1902 modifica
Calanda (Terol) modifica
Mort19 setembre 2006 modifica (103 anys)
Madrid modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
FormacióUniversitat de Madrid
Universitat de Saragossa modifica
Activitat
OcupacióSacerdot, catedràtic i filòsof modifica
Cronologia
persona centenària modifica

BiografiaModifica

Als 11 anys ingressa al Seminari de Belchite on estudia quatre cursos d'Humanitats. Després continua la seva formació al Seminari Conciliar de Saragossa, llavors Universitat Pontifícia, per a cursar tres anys de Filosofia i cinc de Teologia, amb els quals conclou la seva formació eclesiàstica. El 1926 és ordenat sacerdot i es trasllada al poble de Luna on començarà a exercir el seu ministeri. Tres anys després, però, l'Arquebisbe el Saragossa per tal d'impartir classes de Filosofia en el Seminari. Posteriorment inicià estudis d'Història a la Universitat de Saragossa, on va ser deixeble de José Gaos. L'estiu de 1933, després de presentar-se als cursos per a professors d'Ensenyament Mitjà, va obtenir la plaça de Filosofia de l'Institut Lluís Vives de València, on va exercir durant el curs 1933-1934. El curs següent, però, es va traslladar a Madrid per completar la seva formació filosòfica, matriculant-se a la Universitat Central, on va assistir a les classes d'Ortega y Gasset, Manuel García Morente, Xavier Zubiri i José Gaos. Durant la Guerra Civil va ingressar a la CNT i va fundar amb altres companys el Sindicat d'Ensenyament, arribant a ser membre del comitè directiu del sindicat. Denunciat per la seva condició de sacerdot, va passar any i mig a la presó, i acabada la guerra es va traslladar a Saragossa, on durant el curs 1939-1940 va donar classes a la universitat com a Professor Auxiliar. L'estiu de 1940 va obtenir el primer lloc en el concurs a les primeres càtedres de Filosofia i, després de passar un any a Àvila, va tornar a guanyar en un concurs de mèrits la càtedra de filosofia a l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrid. En aquest Institut va ocupar diversos càrrecs, arribant a ser el Rector-Director de la Residència d'alumnes de l'Institut des del 1966 fins a la seva desaparició el 1984. A Madrid va simultaniejar les classes a l'Institut, des de la càtedra de Filosofia que va ocupar fins a la seva jubilació el setembre de 1973, amb la docència a la Facultat de Filosofia i Lletres (1941-1961) i en altres institucions universitàries.[2]

Vinculat al Consell Superior d'Investigacions Científiques des de la fundació de l'Institut de Filosofia "Luís Vives", va ocupar diversos càrrecs a la Junta Directiva. Al principi s'encarregà de la formació i direcció dels becaris i d'organitzar la biblioteca. El 1942 va fundar i va dirigir la Revista de Filosofia, durant vint-i-cinc anys, fins al 1969. Des de la seva vinculació a l'Institut "Luís Vives", el 1949 va ser un dels fundadors de la Societat Espanyola de Filosofia, arribant a ser el seu president, i va dirigir diverses de les "Setmanes Espanyoles de Filosofia".[2]

La seva tasca investigadora es va centrar, especialment, en Sant Tomàs d'Aquino, Descartes, Andreu Piquer i Arrufat, al qual va dedicar la seva tesi doctoral,[3] i sobre la Teoria dels Valors i l'Existencialisme.[4] Després de la seva jubilació oficial, als 70 anys, va seguir fent classes al Centre d'Estudis Universitaris fins a complir els 86 anys.

Amistat amb Luis BuñuelModifica

Gran amic d'infància del seu conveí, el director de cinema Luis Buñuel,[1] van compartir les seves estones d'oci a Calanda; Mindán relata les anècdotes pròpies d'aquella època en dos dels seus llibres de memòries, així com en un parell de pel·lícules documentals dedicades al cineasta, Buñuel (Rafael Cortés, 1984) i a propòsit de Buñuel (José Luis López-Linares i Javier Rioyo, 2000), demostrant haver estat un dels millors coneixedors de la infància de Buñuel.[5]

PensamentModifica

El seu pensament filosòfic s'emmarca en un espiritualisme cristià d'orientació personalista. Si la seva primera formació filosòfica va ser el Tomisme, va enriquir el seu primer pensament amb les lectures dels filòsofs moderns, amb les seves pròpies reflexions i sobretot amb els ensenyaments dels seus professors universitaris. Així, va rebre la influència de la Fenomenologia, de la filosofia dels valors i de la cultura, d'algunes formes de vitalisme i també de l'existencialisme. Es va dedicar a estudiar principalment la filosofia de l'home, dedicant especial atenció a les activitats estrictament humanes com ara el coneixement i la veritat, la llibertat i la cultura.[2]

PublicacionsModifica

El conjunt de la seva obra, està compost per més de 30 articles, publicats la majoria en Revista de Filosofia, però també en altres revistes com Crisi, Arbor, Revista Portuguesa de Filosofia, Rivista Quadrimestrale di Filosofia, Anals del Seminari d'Història de la filosofia. També va publicar diversos llibres, com La persona humana (1962), Historia de la filosofía y de las ciencias (1964), Andrés Piquer, filosofía y medicina en la España del siglo XVIII (1991), Recuerdos de mi niñez (1992), Testigo de noventa años de Historia (1995), Conocimiento, verdad y libertad (1996), Historia del Instituto "Ramiro de Maeztu" de Madrid (2001), Reflexiones sobre el hombre, la vida, el tiempo, el amor y la libertad (2002) i Mi vida vista desde los cien años (2004). Entre la seva producció es troben també diverses traduccions, com la de Reglas para la dirección del Espíritu de Descartes (1935) o Selección filosófica de Santo Tomás de Aquino (1942).[2]

ReconeixementsModifica

Aquest sacerdot, filòsof, considerat el degà dels filòsofs espanyols,[6] que va estar sempre molt vinculat al món cultural i social de la vila calandina, malgrat la seva dilatada i fructífera trajectòria vital, només va obtenir el reconeixement oficial en els últims anys, quan moltes institucions el van voler rescabalar de l'oblit en què l'havien tingut pel que fa a honors i distincions. Entre els nombrosos reconeixements es troben la "Medalla d'Or al mèrit Docent" que se li va concedir el 1983, o la "Medalla d'Or al Mèrit al Treball" que va rebre el 2002 del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. També, el nomenament de "Fill Predilecte de la Vila de Calanda" (1992), la "Creu de Sant Jordi de la Diputació de Terol" (1996), la "Medalla al Mèrit Cultural del Govern d'Aragó" (1998), la Comanda de l'"Orde Civil d'Alfons X el Savi" (1999), la "Medalla al Mèrit en el Treball" (2001), el nomenament de "Patriarca d'Aragó" segons acord de l'Assemblea de l'Ateneu de Saragossa (2002), "Soci de Mèrit de la Real i Excma. Societat Econòmica Aragonesa d'Amics del País" (2002), i altres reconeixements de menor entitat.[2]

LlegatModifica

El 2005, un any abans de la seva mort, va ser constituïda pel mateix Pare Mindán la Fundació Mindán Manero, amb seu a Calanda, vila natal del filòsof. L'objectiu d'aquesta fundació és el foment d'activitats de tipus cultural i educatiu, així com el patrocini de Jornades filosòfic-culturals i el manteniment de l'arxiu de documents del titular.[6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Abellan, José Luis «Manuel Mindán, patriarca de la filosofía española». El País, 20-09-2006 [Consulta: 18 octubre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Jiménez García, Antonio «Una vida centenaria y ejemplar: Manuel Mindán Manero (1902-2006): "In memoriam"». Revista de Hispanismo Filosófico, Núm. 12, 2007, pàg. 109-114. ISSN: 1136-8071 [Consulta: 6 novembre 2017].
  3. Jiménez García, Antonio «Vida y obra de Manuel Mindán Manero: sacerdote, profesor y filósofo». Revista de Hispanismo Filosófico, Núm. 8, 2003, pàg. 19-38. ISSN: 1136-8071.
  4. «Mindán Manero, Manuel». GEA. Gran Enciclopedia Aragonesa [Consulta: 6 novembre 2017].
  5. Sánchez Vidal, Agustín. El mundo de Luis Buñuel. Zaragoza: Caja de Ahorros da la Inmaculada de Aragón, 1993, p. 27. ISBN 84-88305-09-5. 
  6. 6,0 6,1 Sanz Concellón, Silvia «Fallece a los 103 años el filósofo y sacerdote calandino Manuel Mindán Manero». Heraldo de Aragón, 20-09-2006.

BibliografiaModifica