Setge d'Osca (812)

El setge d'Osca fou un intent dels carolingis de sotmetre Osca que des del 803 era governada pel general Amrus ibn Yusuf, lleial a l'emir de Còrdova. El rei d'Aquitània, Lluís el Pietós, va enviar a assetjar la ciutat al comte Heribert, segurament el fill de Guillem I de Tolosa, en qualitat de missus dominicus (comissari reial). Segurament a la primavera del 812 Heribert, amb l'exèrcit d'Aquitània, va anar cap a Osca i la va assetjar. Però fou tant negligent amb el setge i amb les seves tropes que alguns senyors del seu exèrcit que s'havien avançat temeràriament fins al murs de la ciutat, van estar a punt de ser aniquilats després d'haver insultat als defensors i tirat contra ells, sent sorpresos en una vigorosa sortida; la defensa i l'atac foren prou forts i molts d'aquests senyors van morir i la resta es va poder retirar. Finalment Heribert, desesperat d'obtenir la rendició de la fortalesa, va aixecar el campament al final de la tardor i després de devastar l'entorn d'Osca va retornar a la cort de Lluís que llavors era de cacera. Mentre al-Hàkam I havia demanat la pau a Carlemany que li va concedir una treva de tres anys.[1]

Infotaula de conflicte militarSetge d'Osca
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data812 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades42° 08′ 24″ N, 0° 24′ 32″ O / 42.1401°N,0.4089°O / 42.1401; -0.4089
LlocOsca Modifica el valor a Wikidata, Osca Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

ReferènciesModifica

  1. Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)). 

Coord.: 42° 8′ 24″ N, 0° 25′ 1″ O / 42.14000°N,0.41694°O / 42.14000; -0.41694