Per a altres significats, vegeu «Gerard».

Gerard (ca. 1035-1040 - 3 de setembre de 1120), amb diversos possibles cognoms Tum, Tunc, Tenque o Thom o fins i tot Sasso, fou un noble que marxà a les Croades i hi esdevingué fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital i primer gran mestre de l'orde, i també fundador de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem. És venerat com a beat per l'Església catòlica.

Infotaula de personabeat Gerard, o
Gerard de Tunc
++Gerard Tum, by Laurent Cars.jpg
Gravat, s. XVIII
Biografia
NaixementGerardo Sasso? Gerardo di Tunc?
Entre 1035 i 1040
Amalfi (Itàlia) o Lo Martegue (Boques del Roine, Provença)
Mort3 de setembre de 1120
Jerusalem
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Es coneix perFundador de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem i de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem
Activitat
OcupacióRector i Oblat modifica
Orde religiósOrde de Sant Joan de Jerusalem
fundador
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat3 de setembre
IconografiaHàbit de l'Orde de Malta, amb un pà a les mans

VidaEdit

Va néixer, possiblement, a Amalfi o segons altres fons a Martigues, a la Provença; altres fonts diuen que va néixer al Château d'Avesnes, a l'Hainaut. És possible el Gerard du Tunc citat a les fonts antigues com a primer mestre de l'Orde Hospitaler sigui Gerardo da Tonco, cavaller d'Asti que va marxar a la Primera Croada.

De família noble, Gerard es va dirigir a Jerusalem, on hi havia un hospital de pelegrins al monestir benedictí de Santa Maria Llatina de Jerusalem. Mentre Jerusalem depenia del soldà d'Egipte, l'activitat dels cristians no tenia obstacles, però a partir de 1071, quan va passar a mans dels seljúcides, les esglésies i hospitals van ser tancats. La persecució va ser la causa immediata de la Primera Croada i, en 1099, Godofreu de Bouillon va conquerir Jerusalem.

La llegenda diu que Gerard subministrava aliments i informació als cristians durant el setge de la ciutat: els llençava pans, que, en ésser descobert, es transformaven en pedres per no delatar-lo.

Quan Jerusalem va quedar en mans cristianes, Gerard va organitzar un nou hospital per als pelegrins, dedicant-ne l'església a sant Joan Baptista. L'hospital havia de proporcionar acolliment i assistència pastoral als pelegrins, malalts i indigents. Simultàniament, per a protegir-los als camins encara insegurs, va recrutar soldats croats.

D'aquí va sorgir el nou orde religiós militar que, sota la protecció de Sant Joan, va rebre el reconeixement papal de Pasqual II el 1113, a través de la butlla Geraudo institutori ac praeposito Hirosolimitani Xenodochii. Aquesta butlla fou renovada i ampliada per Calixte II poc abans de la mort de Gerard el 1120. És l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que amb el temps esdevindria el Sobirà Militar Orde de Malta.

L'orde va tenir la protecció de la Santa Seu i l'ajut dels reis de Jerusalem, Portugal, Castella i Lleó.

Gerard morí a Jerusalem el 3 de setembre de 1120.

Vegeu tambéEdit


Precedit per:
Nova creació
Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem
 

10991120
Succeït per:
Raymond du Puy
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerard