Oblat és la denominació que rep al si de l'Església Catòlica aquell creient que, sense professar els vots d'un orde religiós, sense deixar de ser laic, s'ofereix a Déu i es compromet a complir part dels compromisos dels religiosos d'algun orde.[1]

A l'Edat Mitjana el terme s'utilitzava també per a designar als xiquets que es lliuraven en una comunitat monàstica,[2] com el rei sant Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic.

D'altra banda, alguns ordes religiosos han inclòs aquest terme en la seua denominació, malgrat no estar integrades per laics,[cal citació] com els Missioners Oblats de Maria Immaculada.

ReferènciesModifica

  1. «oblat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
  2. Hélyot, t. des ordres mon.: Migne, Dict. des ord. rel.; Goschler, Dict. encycl. de la théol. cath., s. v. Oblats; Calmet, Comment. in Reg. S. P. Benedicti; Heimbucher, Die Orden u. Kongreg. der kath. Kirche (Paderborn, 1907-8).