Obre el menú principal

Cristina Valls Aguiló

actriu mallorquina

Cristina Valls Aguiló (Palma, 12 d'octubre de 1901 − Palma, 1982) fou una actriu mallorquina.[1]

Infotaula de personaCristina Valls
Biografia
Naixement Cristina Valls Aguiló
12 d'octubre de 1901
Palma, Illes Balears
Mort 1982
Palma, Illes Balears
Nacionalitat Espanya
Activitat
Ocupació Actriu
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Filla de Joan Valls i Catalina Aguiló, argenters, passà la infantesa a Palma. Rebé educació de la mà d'algunes mestres de la ciutat, alhora que ajudava en el taller familiar. El 1910 trepitjà per primera vegada un escenari gràcies al teatre d'Es Racó de Plaça, del qual Tomàs Aguiló, el seu oncle, n'era el director escènic. Per Nadal representaren Entre el deber y el derecho, d'Echegaray. La seva mare enviudà i per tirar endavant obrí una lleteria al centre de Palma. Però es calà foc i, com que no pogueren fer front als deutes, hagueren de tancar. Acabada la Primera Guerra Mundial, retornaren a l'ofici d'argenters, mentre Cristina aprenia a cosir amb l'ajut d'una veïna. Més tard aniria a l'Escola d'Arts i Oficis, on va aprendre a fer patrons. Amb els seus germans entrà a l'Orfeó Mallorquí, on va conèixer qui es convertiria en el seu marit l'any 1928, l'empresari i actor teatral Joan Estelrich Frau. Juntament amb ell i la seva germana Catina fundaren el 1927 la companyia Catina-Estelrich, a la qual treballarien, entre d'altres, amb Xesc Forteza. Després de quatre anys de matrimoni van tenir el primer fill. El 1940 tindrien la segona filla.[1]

L'any 1929 sorgeix un entrebanc per a la companyia, quan es promulga la «llei del teló metàl·lic», que prohibia tota classe de representacions teatrals en escenaris que no estiguessin equipats amb aquest tipus de teló. Finalment, el 1938 es dissol la companyia. Fins al 1948 Cristina no torna als escenaris; ho féu amb la representació d'El tio de l'Havana. També formaria part de les següents companyies: l’Agrupació Declamatòria Palmesana, la Penya Artística i l’Artis. Amb totes representà un bon grapat d'obres. La seva popularitat arribà a ser tal, que Aina Villalonga escriví El rebeinét expressament per a ella. Aquesta mateixa obra la representaria el 1952 Artis com a homenatge a Cristina. Es va retirar de l’escena el 1968.[1]

El 20 de desembre de 1971 el Ple Municipal de Ciutat li atorgà la Medalla de Plata de Ciutat per la seva trajectòria artística.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Cristina Valls Aguiló». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).