Santanyí

Santanyí
	Església del Roser (segle xiv)
Tipus	municipi d'Espanya
Localització
	39° 21′ 15″ N, 3° 07′ 42″ E / 39.354166666667°N,3.1283333333333°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Illes Balears
Illa	Mallorca
Capital de	Cala Llombards
Capital	Santanyí
Població humana
Població	12.480 (2023) (100,27 hab./km²)
Gentilici	Santanyiner, santanyinera
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal Sud-Mallorca
Superfície	124,47 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	62 m
Limita amb	Felanitx ; Campos ; ses Salines
Patrocini	Andreu apòstol
Organització política
• Batle	Miguel Vidal Vidal
Identificador descriptiu
Codi postal	07650, 07659, 07660 i 07669
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	07057
Lloc web	ajsantanyi.net

Santanyí és una vila i municipi de Mallorca, el més meridional de l'illa. Pertany a la comarca del Migjorn, i limita a l'oest amb les Salines, al nord-oest amb Campos i al nord amb Felanitx. Compta amb nombroses cales d'afluència turística notable, com ara Cala Figuera, Cala Santanyí, Cala Mondragó, Portopetro i les diverses cales que conformen Cala d'Or. Destaca també el santuari de Nostra Senyora de Consolació, prop de l’Alqueria Blanca, i l'església gòtica del Roser a la capital del terme.

Nom

El topònim de Santanyí es documenta per primera vegada dins la primera meitat del segle xiii sota les formes Sancti Aini, Sancti Ani, Sentainí, Sancti Agnini i altres, i és interpretat generalment com a provinent del llatí Sanctus Agnus, 'Sant Anyell', a través del romanç prejaumí propi de l'illa abans de la conquesta islàmica.^[3] Joan Coromines, per la seva banda, relaciona aquest topònim amb el nom antic d'una plaça de la vila de Porreres, Santanix, que aniria referit a la vila de Santanyí (Porreres no és lluny de Santanyí) i provendrien de Sancta Agnes, amb itacisme en la ē final.^[4] No obstant això, també té una interpretació a partir de l'àrab, segons la qual podria provenir de sanad (àrab: سند) 'costa, pujada', i un segon element, que podria ser an-nawawil, plural de nawala 'cabana feta de fullaca'.^[5]

Geografia

Els punts més alts del terme són el Puig Gros (272 metres) i la Penya Bosca (250 metres). El municipi de Santanyí conté aproximadament 35 km de costa, amb una gran quantitat de cales d'ús turístic i altres conservades dintre del Parc Natural de Mondragó. El Cap de les Salines és el punt més meridional de l'illa de Mallorca. També és considerat un dels pobles més atractius de les Illes Balears.

Història

Durant el període islàmic, l'actual terme de Santanyí pertanyia al juz de Manaqur, i, després de la Conquista, formà part de la porció assignada a Nuno Sanç.

L'any 1531, Santanyí patí un atac corsari que acabà amb el saqueig de la vila i la captura d'una cinquantena de pobladors. Els batles i els jurats de Santanyí es varen manifestar dient que tenien intenció d'abandonar la vila si no es construïa una murada per protegir-se dels atacs dels turcs i moros. Antoni Desí exposà a les Corts de Montsó que els turcs, comandats per Sinan el Juetí, havien robat saquejat la vila, capturant 54 persones i deixant la vila destruïda i (parcialment) despoblada.^[6] L'any 1546 va ser un altre cop fort per Santanyí, perquè una altra ràtzia robà en les millors possessions i també les millors cases de la vila. Per fer front en aquests atacs, finalment Santanyí construí la murada, de la qual solament en resta la Porta Murada, que rebé el seu aspecte actual el 1571, després d'una tercera ràtzia.

Economia

L'any 1933 es va iniciar un tímid desenvolupament turístic amb la urbanització de Cala d'Or, impulsada per Josep Costa Ferrer i l'any 1936 a Cala Figuera ja hi havia dues fondes,^[7] però aquest desenvolupament va ser interromput per la Guerra Civil espanyola. En la segona meitat dels anys cinquanta es va iniciar el creixement turístic impulsat pel turisme de masses, i en l'actualitat el terme té la seva economia basada en el turisme. Els llocs més importants són Cala d'Or, Portopetro i Cala Figuera. Té, a més, una important indústria de pedra artesanal en la qual destaca la Pedra de Santanyí, coneguda per les seves propietats aïllants, la seva porositat i el seu fàcil treball.

Cultura

Santanyí darrerament s'ha transformat en un nucli cultural important, especialment en el camp de la pintura, de la música i de la poesia, fins al punt que l'investigador literari Jaume Vidal Alcover, Professor de la Universitat de Tarragona, ha arribat a parlar de l'Escola de Santanyí, que ha influït sobre tota la poesia insular de les distintes promocions de la postguerra i de la qual, seguint el seu estudi, formen part, entre altres, Bernat Vidal i Tomàs, Blai Bonet Rigo i Llorenç Vidal Vidal, fundador del "Dia Escolar de la No-violència i la Pau" (DENIP). Altres escriptors del terme són Miquel Pons Bonet, Antònia Vicens, Antoni Vidal Ferrando, Cosme Aguiló, Pau Vadell, Lucia Pietrelli, Catalina Rigo Estelrich, etc.

Plaça Major de Santanyí

Cala Figuera, nucli tradicional de pescadors

Barraca de roter

Litoral santanyiner

Educació

El terme compta amb sis centres d'educació infantil i primària: CP Blai Bonet, Col·legi Bisbe Verger (concertat), CP de Calonge, CP Mare de Déu de Consolació, CP Santa Maria del Mar i el CP Sant Domingo des Llombards. L'IES de Santanyí i el Col·legi Bisbe Verger són els centres educatius de secundària. Santanyí també disposa d'una escola d'adults.^[8]

Esports

Els principals equips de futbol del terme són el CE Santanyí, de la capital i fundat el 1968, el CE Alqueria, de l’Alqueria Blanca i fundat el 1976, i el CE Cala d'Or, fundat el 1983.

Població

Entitat de població	Habitants (2018)
l’Alqueria Blanca	988
Cala d'Or	3.880
Cala Figuera	649
Calonge	943
La Costa	14
es Llombards	560
Portopetro	643
Santanyí	3.601
Cala Llombards	356
Cala Santanyí	394
Cap d'es Moro	84
Font: IBESTAT

En la taula següent es mostra l'evolució poblacional.^[9]

	1996	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2010	2016
TOTAL	7.702	9.405	10.020	10.253	10.337	10.673	11.172	12.823	11.220
Homes	3.862	4.801	5.151	5.230	5.260	5.405	5.636	6.566	5.584
Dones	3.840	4.604	4.869	5.023	5.077	5.268	5.536	6.257	5.636

Els llinatges més comuns de Santanyí són Rigo, Vidal i Adrover, seguits de Bonet, Barceló, Burguera, Ferrer, Vicenç (Vicens) i Vallbona.^[10]

Persones il·lustres

Referències

↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Santanyiner». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Santanyi». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
↑ Coromines, Joan. «Santanyí». A: Onomasticon Cataloniae. Vol. I, p. 254.
↑ Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 245. ISBN 84-8661702-2.
↑ El valle de Sóller y Mallorca en el siglo XVI (en castellà). Imp. Marqués, 1971, p. 207-208.
↑ «Normes subsidiàries de planejament de Santanyí: Memòria de l'avanç». Ajuntament de Santanyí, 2009. [Consulta: 28 maig 2011].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.santanyi.cat/S-ajuntament/educacio/centres.ct.html Arxivat 2014-08-09 a Wayback Machine.
↑ Institut d'Estadística de les Illes Balears.
↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 9 maig 2023].
↑ «Personatges il·lustres de Santanyí». Arxivat de l'original el 17 de novembre 2017. [Consulta: 23 juny 2016].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santanyí

[1] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Santanyiner». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[2] Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].

[3] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Santanyi». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.

[4] Coromines, Joan. «Santanyí». A: Onomasticon Cataloniae. Vol. I, p. 254.

[5] Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 245. ISBN 84-8661702-2.

[6] El valle de Sóller y Mallorca en el siglo XVI (en castellà). Imp. Marqués, 1971, p. 207-208.

[7] «Normes subsidiàries de planejament de Santanyí: Memòria de l'avanç». Ajuntament de Santanyí, 2009. [Consulta: 28 maig 2011].

[8] {[enllaç sense format]} http://www.santanyi.cat/S-ajuntament/educacio/centres.ct.html Arxivat 2014-08-09 a Wayback Machine.

[9] Institut d'Estadística de les Illes Balears.

[10] «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 9 maig 2023].

[11] «Personatges il·lustres de Santanyí». Arxivat de l'original el 17 de novembre 2017. [Consulta: 23 juny 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]