Santanyí

municipi de l'illa de Mallorca

Santanyí és una vila i municipi de Mallorca, el més meridional de l'illa. Pertany a la comarca del Migjorn, i limita a l'oest amb les Salines, al nord-oest amb Campos i al nord amb Felanitx. Compta amb nombroses cales d'afluència turística notable, com ara Cala Figuera, Cala Santanyí, Cala Mondragó, Portopetro i les diverses cales que conformen Cala d'Or. Destaca també el santuari de Nostra Senyora de Consolació, prop de l'Alqueria Blanca, i l'església gòtica del Roser a la capital del municipi.

Infotaula de geografia políticaSantanyí
Bandera de Santañí (Islas Baleares).svg Escudo de Santañí (Islas Baleares).svg
Santanyi2.jpg
Església del Roser (s. XIV)

Localització
Localització de Santanyí respecte de Mallorca.svg modifica
 39° 21′ 15″ N, 3° 07′ 42″ E / 39.354166666667°N,3.1283333333333°E / 39.354166666667; 3.1283333333333
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca modifica

CapitalSantanyí modifica
Població
Total12.237 (2019) modifica
• Densitat98,31 hab/km²
GentiliciSantanyiner, santanyinera[1][2]
Geografia
Superfície124,47 km² modifica
Banyat perMar Mediterrània modifica
Altitud62 m modifica
Limita amb
Dades històriques
PatrociniAndreu apòstol modifica
Organització política
• Alcalde modificaMiguel Vidal Vidal modifica
Identificador descriptiu
Codi postal07650, 07659, 07660 i 07669 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE07057 modifica
Altres

Lloc webajsantanyi.net modifica

GeografiaModifica

Els punts més alts del municipi són el Puig Gros (271 metres) i la Penya Bosca (280 metres). El municipi de Santanyí inclou aproximadament 35 km de costa, amb una gran quantitat de cales d'ús turístic i altres conservades dintre del Parc Natural de Mondragó. El Cap de les Salines és el punt més meridional de l'illa de Mallorca. També és considerat un dels pobles més atractius de les Illes Balears.

HistòriaModifica

L'any 1531 els batles i els jurats de Santanyí es van manifestar dient que volien abandonar la vila si no es construïa una murada per protegir-se dels atacs dels turcs i moros. Un dels primers atacs va ser l'any 1533. Antoni Desí exposà a les Corts de Montsó que els turcs comandats per Sinan el Juetí havien robat i saquejat la vila i s'endugueren 54 persones, i la vila quedà destruïda i despoblada.[3] L'any 1544 va ser un altre cop fort per Santanyí perquè robaren les millors possessions i també les millors cases de la vila. Santanyí per fer front en aquests atacs finalment construí la murada en 1571, una de les principals entrades de la qual és la Porta Murada, el sol element conservat.

EconomiaModifica

L'any 1933 es va iniciar un tímid desenvolupament turístic amb la urbanització de Cala d'Or, impulsada per Josep Costa Ferrer i l'any 1936 a Cala Figuera ja hi havia dues fondes,[4] però aquest desenvolupament va ser interromput per la Guerra Civil espanyola. En la segona meitat dels anys cinquanta es va iniciar el creixement turístic impulsat pel turisme de masses, i en l'actualitat el municipi té la seva economia basada en el turisme. Els llocs més importants són Cala d'Or, Portopetro i Cala Figuera. Té, a més, una important indústria de pedra artesanal en la qual destaca la Pedra de Santanyí, coneguda per les seves propietats aïllants, la seva porositat i el seu fàcil treball.

CulturaModifica

Santanyí darrerament s'ha transformat en un nucli cultural important, especialment en el camp de la pintura, de la música i de la poesia, fins al punt que l'investigador literari Jaume Vidal Alcover, Professor de la Universitat de Tarragona, ha arribat a parlar de l'Escola de Santanyí, que ha influït sobre tota la poesia insular de les distintes promocions de la postguerra i de la qual, seguint el seu estudi, formen part, entre altres, Bernat Vidal i Tomàs, Blai Bonet Rigo i Llorenç Vidal Vidal, fundador del "Dia Escolar de la No-violència i la Pau" (DENIP). Altres escriptors del terme són Miquel Pons Bonet, Antònia Vicens, Antoni Vidal Ferrando, Cosme Aguiló, Pau Vadell, Lucia Pietrelli, Catalina Rigo Estelrich, etc.

EducacióModifica

El municipi compta amb sis centres d'educació infantil i primària: CP Blai Bonet, Col·legi Bisbe Verger (concertat), CP de Calonge, CP Mare de Déu de Consolació, CP Santa Maria del Mar i el CP Sant Domingo des Llombards. L'IES de Santanyí i el Col·legi Bisbe Verger són els centres educatius de secundària. Santanyí també disposa d'una escola d'adults.[5]

EsportsModifica

Els principals equips de futbol del municipi són el CE Santanyí, de la capital i fundat el 1968, el CE Alqueria, de l'Alqueria Blanca i fundat el 1976, i el CE Cala d'Or, fundat el 1983.

PoblacióModifica

Entitat de població Habitants (2018)
s'Alqueria Blanca 988
Cala d'Or 3.880
Cala Figuera 649
Calonge 943
La Costa 14
es Llombards 560
Portopetro 643
Santanyí 3.601
Cala Llombards 356
Cala Santanyí 394
Cap d'es Moro 84
Font: IBESTAT

En la taula següent es mostra l'evolució poblacional d'aquest municipi.

1996 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2010 2016
TOTAL 7.702 9.405 10.020 10.253 10.337 10.673 11.172 12.823 11.220
Homes 3.862 4.801 5.151 5.230 5.260 5.405 5.636 6.566 5.584
Dones 3.840 4.604 4.869 5.023 5.077 5.268 5.536 6.257 5.636

Font: Institut d'Estadística de les Illes Balears

 
Plaça Major de Santanyí

Persones il·lustres del municipiModifica

ReferènciesModifica

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Santanyiner». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». [Consulta: 15 gener 2020].
  3. El valle de Sóller y Mallorca en el siglo XVI (en castellà). Imp. Marqués, 1971, p. 207-208. 
  4. «Normes subsidiàries de planejament de Santanyí: Memòria de l'avanç». Ajuntament de Santanyí, 2009. [Consulta: 28 maig 2011].
  5. http://www.santanyi.cat/S-ajuntament/educacio/centres.ct.html
  6. «Personatges il·lustres de Santanyí». [Consulta: 23 juny 2016].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santanyí