Santanyí

municipi de l'illa de Mallorca

Santanyí és una vila i municipi de Mallorca, el més meridional de l'illa. Pertany a la comarca del Migjorn, i limita a l'oest amb les Salines, al nord-oest amb Campos i al nord amb Felanitx. Compta amb nombroses cales d'afluència turística notable, com ara Cala Figuera, Cala Santanyí, Cala Mondragó, Portopetro i les diverses cales que conformen Cala d'Or. Destaca també el santuari de Nostra Senyora de Consolació, prop de l’Alqueria Blanca, i l'església gòtica del Roser a la capital del terme.

Plantilla:Infotaula geografia políticaSantanyí
Imatge
Església del Roser (segle xiv)

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 21′ 15″ N, 3° 07′ 42″ E / 39.354166666667°N,3.1283333333333°E / 39.354166666667; 3.1283333333333
EstatEspanya
Nacionalitat històricaIlles Balears
Província històricaIlles Balears (província històrica)
IllaMallorca Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalSantanyí Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població12.480 (2023) Modifica el valor a Wikidata (100,27 hab./km²)
GentiliciSantanyiner, santanyinera[1][2]
Geografia
Part de
Superfície124,47 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud62 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniAndreu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Batle Modifica el valor a WikidataMiguel Vidal Vidal Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07650, 07659, 07660 i 07669 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07057 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webajsantanyi.net Modifica el valor a Wikidata

Nom modifica

El topònim de Santanyí es documenta per primera vegada dins la primera meitat del segle xiii sota les formes Sancti Aini, Sancti Ani, Sentainí, Sancti Agnini i altres, i és interpretat generalment com a provinent del llatí Sanctus Agnus, 'Sant Anyell', a través del romanç prejaumí propi de l'illa abans de la conquesta islàmica.[3] Joan Coromines, per la seva banda, relaciona aquest topònim amb el nom antic d'una plaça de la vila de Porreres, Santanix, que aniria referit a la vila de Santanyí (Porreres no és lluny de Santanyí) i provendrien de Sancta Agnes, amb itacisme en la ē final.[4] No obstant això, també té una interpretació a partir de l'àrab, segons la qual podria provenir de sanad (àrab: سند) 'costa, pujada', i un segon element, que podria ser an-nawawil, plural de nawala 'cabana feta de fullaca'.[5]

Geografia modifica

Els punts més alts del terme són el Puig Gros (272 metres) i la Penya Bosca (250 metres). El municipi de Santanyí conté aproximadament 35 km de costa, amb una gran quantitat de cales d'ús turístic i altres conservades dintre del Parc Natural de Mondragó. El Cap de les Salines és el punt més meridional de l'illa de Mallorca. També és considerat un dels pobles més atractius de les Illes Balears.

Història modifica

Durant el període islàmic, l'actual terme de Santanyí pertanyia al juz de Manaqur, i, després de la Conquista, formà part de la porció assignada a Nuno Sanç.

L'any 1531, Santanyí patí un atac corsari que acabà amb el saqueig de la vila i la captura d'una cinquantena de pobladors. Els batles i els jurats de Santanyí es varen manifestar dient que tenien intenció d'abandonar la vila si no es construïa una murada per protegir-se dels atacs dels turcs i moros. Antoni Desí exposà a les Corts de Montsó que els turcs, comandats per Sinan el Juetí, havien robat saquejat la vila, capturant 54 persones i deixant la vila destruïda i (parcialment) despoblada.[6] L'any 1546 va ser un altre cop fort per Santanyí, perquè una altra ràtzia robà en les millors possessions i també les millors cases de la vila. Per fer front en aquests atacs, finalment Santanyí construí la murada, de la qual solament en resta la Porta Murada, que rebé el seu aspecte actual el 1571, després d'una tercera ràtzia.

Economia modifica

L'any 1933 es va iniciar un tímid desenvolupament turístic amb la urbanització de Cala d'Or, impulsada per Josep Costa Ferrer i l'any 1936 a Cala Figuera ja hi havia dues fondes,[7] però aquest desenvolupament va ser interromput per la Guerra Civil espanyola. En la segona meitat dels anys cinquanta es va iniciar el creixement turístic impulsat pel turisme de masses, i en l'actualitat el terme té la seva economia basada en el turisme. Els llocs més importants són Cala d'Or, Portopetro i Cala Figuera. Té, a més, una important indústria de pedra artesanal en la qual destaca la Pedra de Santanyí, coneguda per les seves propietats aïllants, la seva porositat i el seu fàcil treball.

Cultura modifica

Santanyí darrerament s'ha transformat en un nucli cultural important, especialment en el camp de la pintura, de la música i de la poesia, fins al punt que l'investigador literari Jaume Vidal Alcover, Professor de la Universitat de Tarragona, ha arribat a parlar de l'Escola de Santanyí, que ha influït sobre tota la poesia insular de les distintes promocions de la postguerra i de la qual, seguint el seu estudi, formen part, entre altres, Bernat Vidal i Tomàs, Blai Bonet Rigo i Llorenç Vidal Vidal, fundador del "Dia Escolar de la No-violència i la Pau" (DENIP). Altres escriptors del terme són Miquel Pons Bonet, Antònia Vicens, Antoni Vidal Ferrando, Cosme Aguiló, Pau Vadell, Lucia Pietrelli, Catalina Rigo Estelrich, etc.

 
Plaça Major de Santanyí
 
Cala Figuera, nucli tradicional de pescadors
 
Barraca de roter
 
Litoral santanyiner

Educació modifica

El terme compta amb sis centres d'educació infantil i primària: CP Blai Bonet, Col·legi Bisbe Verger (concertat), CP de Calonge, CP Mare de Déu de Consolació, CP Santa Maria del Mar i el CP Sant Domingo des Llombards. L'IES de Santanyí i el Col·legi Bisbe Verger són els centres educatius de secundària. Santanyí també disposa d'una escola d'adults.[8]

Esports modifica

Els principals equips de futbol del terme són el CE Santanyí, de la capital i fundat el 1968, el CE Alqueria, de l’Alqueria Blanca i fundat el 1976, i el CE Cala d'Or, fundat el 1983.

Població modifica

Entitat de població Habitants (2018)
l’Alqueria Blanca 988
Cala d'Or 3.880
Cala Figuera 649
Calonge 943
La Costa 14
es Llombards 560
Portopetro 643
Santanyí 3.601
Cala Llombards 356
Cala Santanyí 394
Cap d'es Moro 84
Font: IBESTAT

En la taula següent es mostra l'evolució poblacional.[9]

1996 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2010 2016
TOTAL 7.702 9.405 10.020 10.253 10.337 10.673 11.172 12.823 11.220
Homes 3.862 4.801 5.151 5.230 5.260 5.405 5.636 6.566 5.584
Dones 3.840 4.604 4.869 5.023 5.077 5.268 5.536 6.257 5.636

Els llinatges més comuns de Santanyí són Rigo, Vidal i Adrover, seguits de Bonet, Barceló, Burguera, Ferrer, Vicenç (Vicens) i Vallbona.[10]

Persones il·lustres modifica

Referències modifica

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Santanyiner». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Santanyi». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  4. Coromines, Joan. «Santanyí». A: Onomasticon Cataloniae. Vol. I, p. 254. 
  5. Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 245. ISBN 84-8661702-2. 
  6. El valle de Sóller y Mallorca en el siglo XVI (en castellà). Imp. Marqués, 1971, p. 207-208. 
  7. «Normes subsidiàries de planejament de Santanyí: Memòria de l'avanç». Ajuntament de Santanyí, 2009. [Consulta: 28 maig 2011].
  8. [enllaç sense format] http://www.santanyi.cat/S-ajuntament/educacio/centres.ct.html Arxivat 2014-08-09 a Wayback Machine.
  9. Institut d'Estadística de les Illes Balears.
  10. «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 9 maig 2023].
  11. «Personatges il·lustres de Santanyí». Arxivat de l'original el 17 de novembre 2017. [Consulta: 23 juny 2016].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santanyí