Santanyí
Santanyí és una vila i municipi de Mallorca, el més meridional de l'illa. Pertany a la comarca del Migjorn, i limita a l'oest amb les Salines, al nord-oest amb Campos i al nord amb Felanitx. Compta amb nombroses cales d'afluència turística notable, com ara Cala Figuera, Cala Santanyí, Cala Mondragó, Portopetro i les diverses cales que conformen Cala d'Or. Destaca també el santuari de Nostra Senyora de Consolació, prop de l'Alqueria Blanca, i l'església gòtica del Roser a la capital del municipi.
 Santanyí | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Església del Roser (s. XIV) | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca  | ||||
| Capital | Santanyí | ||||
| Població | |||||
| Total | 12.237 (2019) | ||||
| • Densitat | 98,31 hab/km² | ||||
| Gentilici | Santanyiner, santanyinera[1][2] | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 124,47 km² | ||||
| Banyat per | Mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 62 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Andreu apòstol | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Miguel Vidal Vidal | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07650, 07659, 07660 i 07669 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 07057 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | ajsantanyi.net | ||||
.svg)
.svg)
GeografiaModifica
Els punts més alts del municipi són el Puig Gros (271 metres) i la Penya Bosca (280 metres). El municipi de Santanyí inclou aproximadament 35 km de costa, amb una gran quantitat de cales d'ús turístic i altres conservades dintre del Parc Natural de Mondragó. El Cap de les Salines és el punt més meridional de l'illa de Mallorca. També és considerat un dels pobles més atractius de les Illes Balears.
HistòriaModifica
L'any 1531 els batles i els jurats de Santanyí es van manifestar dient que volien abandonar la vila si no es construïa una murada per protegir-se dels atacs dels turcs i moros. Un dels primers atacs va ser l'any 1533. Antoni Desí exposà a les Corts de Montsó que els turcs comandats per Sinan el Juetí havien robat i saquejat la vila i s'endugueren 54 persones, i la vila quedà destruïda i despoblada.[3] L'any 1544 va ser un altre cop fort per Santanyí perquè robaren les millors possessions i també les millors cases de la vila. Santanyí per fer front en aquests atacs finalment construí la murada en 1571, una de les principals entrades de la qual és la Porta Murada, el sol element conservat.
EconomiaModifica
L'any 1933 es va iniciar un tímid desenvolupament turístic amb la urbanització de Cala d'Or, impulsada per Josep Costa Ferrer i l'any 1936 a Cala Figuera ja hi havia dues fondes,[4] però aquest desenvolupament va ser interromput per la Guerra Civil espanyola. En la segona meitat dels anys cinquanta es va iniciar el creixement turístic impulsat pel turisme de masses, i en l'actualitat el municipi té la seva economia basada en el turisme. Els llocs més importants són Cala d'Or, Portopetro i Cala Figuera. Té, a més, una important indústria de pedra artesanal en la qual destaca la Pedra de Santanyí, coneguda per les seves propietats aïllants, la seva porositat i el seu fàcil treball.
CulturaModifica
Santanyí darrerament s'ha transformat en un nucli cultural important, especialment en el camp de la pintura, de la música i de la poesia, fins al punt que l'investigador literari Jaume Vidal Alcover, Professor de la Universitat de Tarragona, ha arribat a parlar de l'Escola de Santanyí, que ha influït sobre tota la poesia insular de les distintes promocions de la postguerra i de la qual, seguint el seu estudi, formen part, entre altres, Bernat Vidal i Tomàs, Blai Bonet Rigo i Llorenç Vidal Vidal, fundador del "Dia Escolar de la No-violència i la Pau" (DENIP). Altres escriptors del terme són Miquel Pons Bonet, Antònia Vicens, Antoni Vidal Ferrando, Cosme Aguiló, Pau Vadell, Lucia Pietrelli, Catalina Rigo Estelrich, etc.
EducacióModifica
El municipi compta amb sis centres d'educació infantil i primària: CP Blai Bonet, Col·legi Bisbe Verger (concertat), CP de Calonge, CP Mare de Déu de Consolació, CP Santa Maria del Mar i el CP Sant Domingo des Llombards. L'IES de Santanyí i el Col·legi Bisbe Verger són els centres educatius de secundària. Santanyí també disposa d'una escola d'adults.[5]
EsportsModifica
Els principals equips de futbol del municipi són el CE Santanyí, de la capital i fundat el 1968, el CE Alqueria, de l'Alqueria Blanca i fundat el 1976, i el CE Cala d'Or, fundat el 1983.
PoblacióModifica
| Entitat de població | Habitants (2018) |
|---|---|
| s'Alqueria Blanca | 988 |
| Cala d'Or | 3.880 |
| Cala Figuera | 649 |
| Calonge | 943 |
| La Costa | 14 |
| es Llombards | 560 |
| Portopetro | 643 |
| Santanyí | 3.601 |
| Cala Llombards | 356 |
| Cala Santanyí | 394 |
| Cap d'es Moro | 84 |
| Font: IBESTAT | |
En la taula següent es mostra l'evolució poblacional d'aquest municipi.
| 1996 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2010 | 2016 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| TOTAL | 7.702 | 9.405 | 10.020 | 10.253 | 10.337 | 10.673 | 11.172 | 12.823 | 11.220 |
| Homes | 3.862 | 4.801 | 5.151 | 5.230 | 5.260 | 5.405 | 5.636 | 6.566 | 5.584 |
| Dones | 3.840 | 4.604 | 4.869 | 5.023 | 5.077 | 5.268 | 5.536 | 6.257 | 5.636 |
Font: Institut d'Estadística de les Illes Balears
Persones il·lustres del municipiModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Santanyiner». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ El valle de Sóller y Mallorca en el siglo XVI (en castellà). Imp. Marqués, 1971, p. 207-208.
- ↑ «Normes subsidiàries de planejament de Santanyí: Memòria de l'avanç». Ajuntament de Santanyí, 2009. [Consulta: 28 maig 2011].
- ↑ http://www.santanyi.cat/S-ajuntament/educacio/centres.ct.html
- ↑ «Personatges il·lustres de Santanyí». [Consulta: 23 juny 2016].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santanyí |