Nunó Sanç

Nunó Sanç
	; Segell de Nunó Sanç I, de tipus eqüestre i amb escut que llueix per un costat els pals de la Casa d'Aragó, heretades del seu pare Sanç I qui era fill del Comte de Barcelona i Príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV, i per l'altra banda els calders, armes dels Lara de Castella, heretades de la seua mare Sança Núnyez de Lara.
Biografia
Naixement	1185 (Gregorià) ; valor desconegut
Mort	1241 ↔ 1242 (56/57 anys); valor desconegut
Comte de Rosselló
	1212 – 1242 (Corona d'Aragó) ; ← Sanç de Barcelona i d'Aragó – Jaume el Conqueridor →
Comte de Cerdanya
	1212 – 1242 (Corona d'Aragó) ; ← Sanç de Barcelona i d'Aragó – Jaume el Conqueridor →
Activitat
Ocupació	militar
Carrera militar
Conflicte	batalla de Las Navas de Tolosa ; conquesta de Mallorca ; Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera
Altres
Títol	Comte de Cerdanya (1223–1242); Comte de Rosselló (1223–1242); Comte de Conflent (1223–1242); Comte de Bigorra (1215–1216)
Família	Casa reial d'Aragó
Cònjuge	Teresa López (1220–); Peronella I de Bigorra (1215–1216), nul·litat matrimonial
Pares	Sanç de Barcelona i d'Aragó i Sança Núñez de Lara

Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane). A voltes és escrit en català amb les grafies Nunyo Sanç o Nunyo Sans, i en castellà Nuño Sánchez.

Família

Fill del comte Sanç I de Cerdanya i la seva segona esposa, Sança Núnyez de Lara. Era net per línia paterna del comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó. Formava part, per tant, de la Casa del Rei d'Aragó i tenia dret a lluir les seues armes.

La idea de continuar les unions dinàstiques occitanes i catalanes promogué al seu pare casar-lo el 1215 amb la comtessa Peronella I de Bigorra, filla de Bernat IV de Bigorra, matrimoni que fou anul·lat pel papa Honori III l'any següent.

Vers el 1220 es casà amb Teresa López, filla de Llop III de Biscaia. D'aquest matrimoni no en nasqué cap hereu, cosa que comportà que els seus dominis s'integressin de nou a la línia principal del Comtat de Barcelona.

Comtat de Rosselló-Cerdanya

Representació de Nunó Sanç a les pintures murals del Saló del Tinell del Palau Reial Major de Barcelona

El 1212 el seu pare li cedí el comtat de Rosselló-Cerdanya, la unió dels dos comtats independents del Rosselló i de la Cerdanya que s'havia produït sota el regnat del seu pare. Nunó Sanç va participar en la conquesta de Mallorca al costat de Jaume I i en la conquesta d'Eivissa. La seva host en la campanya mallorquina va ser de cent cavallers. Després va ser propietari durant 10 anys del castell de Santueri^[1] A Eivissa va participar en una conquesta conjunta amb Guillem de Montgrí i Pere de Portugal i en conseqüència va rebre el quartó de Portmany a Eivissa i el de Portossalè a Formentera.

Títols

A 26 de desembre del 1225: nos Nuno Sancii Dei gratia dominus Rossilionis, Vallis Aspiree, Ceritanie et Confluentis (...) Signum Nunonis Sancii^[2]
A 26 de desembre del 1225: nos Nuno Sancii, Dei gratia dominus Rossilionis, Vallis Asperii, Conluentis et Ceritanie (...) Signum + domini Nunonis Sancii^[3]
A 8 de març del 1239: nos, Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane (...) Sig+num domini N. Sancii^[4]
A 10 d'octubre del 1239: nos Nuno Santii, Dei gratia dominus Rossilione, Vallam Sperii, Conflenti et Cerritanie, inclinati et deducti precibus omnium populatorum in portione nostra apud Maioricas commorantium (...) Signum + Nunone Sancii^[5]

Vegeu també

Comtat del Rosselló

Referències

Bibliografia

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Nunó Sanç
Rodrigue TRETON et Robert VINAS, «Le testament de Nunó Sanç, seigneur de Roussillon et de Cerdagne (17 décembre 1241)», e-Spania 2017

Títols
Nunó Sanç Casa d'Aragó del Llinatge del Casal de Barcelona Naixement: 1185 Mort: 1241
Precedit per: Sanç de Barcelona i d'Aragó (pare)	Comte de Rosselló i Cerdanya (Llista de comtes de Rosselló) Comtat de Rosselló, Vallespir Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent (1212–1241)	Succeït per: Jaume I d'Aragó "el Conqueridor"

[1] «Nunó Sanç». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Arxiu Jaume I: El comte Nunó Sanç atorga carta de franquícies als habitants de Bellver, al Baridà

[3] Arxiu Jaume I: El comte Nunó Sanç atorga carta de franquícies als habitants del castell i vila de Clarà

[4] Arxiu Jaume I: Nunyo Sanç, comte de Rosselló, atorga la carta pobla de l'alqueria de Benimahomet, en terme de Castelló de la Plana

[5] Arxiu Jaume I: Nunyo Sanç regula els imposts que els repobladors de la porció de terra que li ha donat el rei a Mallorca han de pagar-li cada volta que efectuen una venda d'heretats

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Biografia
Segell de Nunó Sanç I, de tipus eqüestre i amb escut que llueix per un costat els pals de la Casa d'Aragó, heretades del seu pare Sanç I qui era fill del Comte de Barcelona i Príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV, i per l'altra banda els calders, armes dels Lara de Castella, heretades de la seua mare Sança Núnyez de Lara.
Naixement	1185 ^(Gregorià) valor desconegut
Mort	1241 ↔ 1242 (56/57 anys) valor desconegut

Comte de Rosselló
1212 – 1242 (Corona d'Aragó) ← Sanç de Barcelona i d'Aragó – Jaume el Conqueridor →
Comte de Cerdanya
1212 – 1242 (Corona d'Aragó) ← Sanç de Barcelona i d'Aragó – Jaume el Conqueridor →

Activitat
Ocupació	militar
Carrera militar
Conflicte	batalla de Las Navas de Tolosa conquesta de Mallorca Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera
Altres
Títol	Comte de Cerdanya (1223–1242) Comte de Rosselló (1223–1242) Comte de Conflent (1223–1242) Comte de Bigorra (1215–1216)
Família	Casa reial d'Aragó
Cònjuge	Teresa López (1220–) Peronella I de Bigorra (1215–1216), nul·litat matrimonial
Pares	Sanç de Barcelona i d'Aragó i Sança Núñez de Lara